Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   hi परिचय

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

३ [तीन]

3 [teen]

परिचय

[parichay]

català hindi Engegar Més
Hola! नम-----! नमस्कार! 0
n--------! na-------! namaskaar! n-m-s-a-r! ---------!
Bon dia! शु- द--! शुभ दिन! 0
s---- d--! sh--- d--! shubh din! s-u-h d-n! ---------!
Com va? आप क--- ह--? आप कैसे हैं? 0
a-- k---- h---? aa- k---- h---? aap kaise hain? a-p k-i-e h-i-? --------------?
Que és d’Europa vostè? क्-- आ- य---- स- आ-- / आ- ह--? क्या आप यूरोप से आये / आई हैं? 0
k-- a-- y----- s- a--- / a--- h---? ky- a-- y----- s- a--- / a--- h---? kya aap yoorop se aaye / aaee hain? k-a a-p y-o-o- s- a-y- / a-e- h-i-? -----------------------/----------?
Que és d’Amèrica vostè? क्-- आ- अ----- स- आ-- / आ- ह--? क्या आप अमरीका से आये / आई हैं? 0
k-- a-- a------- s- a--- / a--- h---? ky- a-- a------- s- a--- / a--- h---? kya aap amareeka se aaye / aaee hain? k-a a-p a-a-e-k- s- a-y- / a-e- h-i-? -------------------------/----------?
Que és d’Àsia vostè? क्-- आ- ए---- स- आ-- / आ- ह--? क्या आप एशिया से आये / आई हैं? 0
k-- a-- e----- s- a--- / a--- h---? ky- a-- e----- s- a--- / a--- h---? kya aap eshiya se aaye / aaee hain? k-a a-p e-h-y- s- a-y- / a-e- h-i-? -----------------------/----------?
En quin hotel s’allotja vostè? आप क-- स- ह--- म-- ठ--- / ठ--- ह--? आप कौन से होटल में ठहरे / ठहरी हैं? 0
a-- k--- s- h---- m--- t------ / t------- h---? aa- k--- s- h---- m--- t------ / t------- h---? aap kaun se hotal mein thahare / thaharee hain? a-p k-u- s- h-t-l m-i- t-a-a-e / t-a-a-e- h-i-? -------------------------------/--------------?
Quant fa que és aquí? आप-- य--- आ-- क---- स-- ह-- ह-? आपको यहाँ आये कितना समय हुआ है? 0
a----- y----- a--- k----- s---- h-- h--? aa---- y----- a--- k----- s---- h-- h--? aapako yahaan aaye kitana samay hua hai? a-p-k- y-h-a- a-y- k-t-n- s-m-y h-a h-i? ---------------------------------------?
Fins quan es quedarà? आप य--- क---- द-- र----- / र-----? आप यहाँ कितने दिन रहेंगे / रहेंगी? 0
a-- y----- k----- d-- r------ / r-------? aa- y----- k----- d-- r------ / r-------? aap yahaan kitane din rahenge / rahengee? a-p y-h-a- k-t-n- d-n r-h-n-e / r-h-n-e-? ------------------------------/---------?
Li agrada la seva estada aquí? क्-- आ--- य--- अ---- ल--- ह-? क्या आपको यहाँ अच्छा लगता है? 0
k-- a----- y----- a------ l----- h--? ky- a----- y----- a------ l----- h--? kya aapako yahaan achchha lagata hai? k-a a-p-k- y-h-a- a-h-h-a l-g-t- h-i? ------------------------------------?
Que fa vacances aquí? क्-- आ- य--- छ-------- म---- आ-- / आ- ह--? क्या आप यहाँ छुट्टियाँ मनाने आये / आई हैं? 0
k-- a-- y----- c---------- m------ a--- / a--- h---? ky- a-- y----- c---------- m------ a--- / a--- h---? kya aap yahaan chhuttiyaan manaane aaye / aaee hain? k-a a-p y-h-a- c-h-t-i-a-n m-n-a-e a-y- / a-e- h-i-? ----------------------------------------/----------?
Visiti’m! आप क-- आ-- म---- म----! आप कभी आकर मुझसे मिलिए! 0
a-- k----- a---- m------ m----! aa- k----- a---- m------ m----! aap kabhee aakar mujhase milie! a-p k-b-e- a-k-r m-j-a-e m-l-e! ------------------------------!
Aquesta és la meva adreça. यह म--- प-- है यह मेरा पता है 0
y-- m--- p--- h-- ya- m--- p--- h-i yah mera pata hai y-h m-r- p-t- h-i -----------------
Ens veiem demà? क्-- ह- क- म-------- / म-------- ह--? क्या हम कल मिलनेवाले / मिलनेवाली हैं? 0
k-- h-- k-- m---------- / m----------- h---? ky- h-- k-- m---------- / m----------- h---? kya ham kal milanevaale / milanevaalee hain? k-a h-m k-l m-l-n-v-a-e / m-l-n-v-a-e- h-i-? ------------------------/------------------?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. मा-- क----- म---- प--- ह- क-- क-------- ब---- है माफ़ कीजिए, मैंने पहले ही कुछ कार्यक्रम बनाया है 0
m--- k-----, m----- p----- h-- k---- k--------- b------ h-- ma-- k------ m----- p----- h-- k---- k--------- b------ h-i maaf keejie, mainne pahale hee kuchh kaaryakram banaaya hai m-a- k-e-i-, m-i-n- p-h-l- h-e k-c-h k-a-y-k-a- b-n-a-a h-i -----------,-----------------------------------------------
Adéu! नम-----! नमस्कार! 0
n--------! na-------! namaskaar! n-m-s-a-r! ---------!
A reveure! नम-----! नमस्कार! 0
n--------! na-------! namaskaar! n-m-s-a-r! ---------!
Fins aviat! फि- म------! फिर मिलेंगे! 0
p--- m------! ph-- m------! phir milenge! p-i- m-l-n-e! ------------!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!