Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   pa ਹੋਰਨਾਂ ਦੀ ਪਹਿਚਾਣ ਕਰਨਾ

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ ਤਿੰਨ]

3 [Tina]

ਹੋਰਨਾਂ ਦੀ ਪਹਿਚਾਣ ਕਰਨਾ

[hōranāṁ dī pahicāṇa karanā]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Hola! ਨਮਸ-ਾ-! ਨ------ ਨ-ਸ-ਾ-! ------- ਨਮਸਕਾਰ! 0
n-----kā--! n---------- n-m-s-k-r-! ----------- namasakāra!
Bon dia! ਸ਼ੁ---ਿ-! ਸ਼-- ਦ--- ਸ਼-ਭ ਦ-ਨ- -------- ਸ਼ੁਭ ਦਿਨ! 0
Śubha d---! Ś---- d---- Ś-b-a d-n-! ----------- Śubha dina!
Com va? ਤੁ--ਡਾ -- --- ਹੈ? ਤ----- ਕ- ਹ-- ਹ-- ਤ-ਹ-ਡ- ਕ- ਹ-ਲ ਹ-? ----------------- ਤੁਹਾਡਾ ਕੀ ਹਾਲ ਹੈ? 0
T----ā-------a--ai? T----- k- h--- h--- T-h-ḍ- k- h-l- h-i- ------------------- Tuhāḍā kī hāla hai?
Que és d’Europa vostè? ਕ- ਤ-ਸ-- -ੂ-ਪ -ੋ- -ਏ-ਹ-? ਕ- ਤ---- ਯ--- ਤ-- ਆ- ਹ-- ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਯ-ਰ- ਤ-ਂ ਆ- ਹ-? ------------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਯੂਰਪ ਤੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
K- ----ṁ-yū---a--ōṁ ----hō? K- t---- y----- t-- ā-- h-- K- t-s-ṁ y-r-p- t-ṁ ā-ē h-? --------------------------- Kī tusīṁ yūrapa tōṁ ā'ē hō?
Que és d’Amèrica vostè? ਕ----ਸੀਂ -ਮ-ੀਕ- -ੋਂ ਆ---ੋ? ਕ- ਤ---- ਅ----- ਤ-- ਆ- ਹ-- ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਅ-ਰ-ਕ- ਤ-ਂ ਆ- ਹ-? -------------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਅਮਰੀਕਾ ਤੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
Kī---s-----arī-----ṁ ā-ē---? K- t---- a------ t-- ā-- h-- K- t-s-ṁ a-a-ī-ā t-ṁ ā-ē h-? ---------------------------- Kī tusīṁ amarīkā tōṁ ā'ē hō?
Que és d’Àsia vostè? ਕੀ -ੁ--- ਏਸ਼ੀ--ਤੋ--ਆ- ਹੋ? ਕ- ਤ---- ਏ--- ਤ-- ਆ- ਹ-- ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਏ-ੀ- ਤ-ਂ ਆ- ਹ-? ------------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਏਸ਼ੀਆ ਤੋਂ ਆਏ ਹੋ? 0
K--tus-ṁ -śī'--tōṁ-ā-ē-h-? K- t---- ē---- t-- ā-- h-- K- t-s-ṁ ē-ī-ā t-ṁ ā-ē h-? -------------------------- Kī tusīṁ ēśī'ā tōṁ ā'ē hō?
En quin hotel s’allotja vostè? ਤੁ-ੀਂ ---ੜ- --ਟ--ਵਿੱ- ਠਹਿਰੇ ਹ-? ਤ---- ਕ---- ਹ--- ਵ--- ਠ---- ਹ-- ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ਹ-ੇ ਹ-ਟ- ਵ-ੱ- ਠ-ਿ-ੇ ਹ-? ------------------------------- ਤੁਸੀਂ ਕਿਹੜੇ ਹੋਟਲ ਵਿੱਚ ਠਹਿਰੇ ਹੋ? 0
Tu--ṁ kih--- hō-ala-v-ca-ṭ--hi-- --? T---- k----- h----- v--- ṭ------ h-- T-s-ṁ k-h-ṛ- h-ṭ-l- v-c- ṭ-a-i-ē h-? ------------------------------------ Tusīṁ kihaṛē hōṭala vica ṭhahirē hō?
Quant fa que és aquí? ਤੁ---ੂੰ --ਥ- ਆ--- -ੂ- ----ਾ-ਸ-ਾ- -ੋ-ਆ -ੈ? ਤ------ ਇ--- ਆ--- ਨ-- ਕ---- ਸ--- ਹ--- ਹ-- ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਇ-ਥ- ਆ-ਆ- ਨ-ੰ ਕ-ੰ-ਾ ਸ-ਾ- ਹ-ਇ- ਹ-? ----------------------------------------- ਤੁਹਾਨੂੰ ਇੱਥੇ ਆਇਆਂ ਨੂੰ ਕਿੰਨਾ ਸਮਾਂ ਹੋਇਆ ਹੈ? 0
T---nū i--ē-ā'--ā---- k--ā-sa--ṁ hō--'ā-h--? T----- i--- ā----- n- k--- s---- h----- h--- T-h-n- i-h- ā-i-ā- n- k-n- s-m-ṁ h-'-'- h-i- -------------------------------------------- Tuhānū ithē ā'i'āṁ nū kinā samāṁ hō'i'ā hai?
Fins quan es quedarà? ਤ-------ਥ- --ੰਨੇ-ਦ-- ਰਹੋਗ--? ਤ---- ਇ--- ਕ---- ਦ-- ਰ---- ? ਤ-ਸ-ਂ ਇ-ਥ- ਕ-ੰ-ੇ ਦ-ਨ ਰ-ੋ-ੇ ? ---------------------------- ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਕਿੰਨੇ ਦਿਨ ਰਹੋਗੇ ? 0
Tus-ṁ--t-ē ki-- -in--rahō-ē? T---- i--- k--- d--- r------ T-s-ṁ i-h- k-n- d-n- r-h-g-? ---------------------------- Tusīṁ ithē kinē dina rahōgē?
Li agrada la seva estada aquí? ਕ-----ਾਨ-ੰ ਇੱ-- -ਿ--ਾ----ਾ ਲੱ-ਦਾ --? ਕ- ਤ------ ਇ--- ਰ---- ਚ--- ਲ---- ਹ-- ਕ- ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਇ-ਥ- ਰ-ਹ-ਾ ਚ-ਗ- ਲ-ਗ-ਾ ਹ-? ------------------------------------ ਕੀ ਤੁਹਾਨੂੰ ਇੱਥੇ ਰਿਹਣਾ ਚੰਗਾ ਲੱਗਦਾ ਹੈ? 0
K- -u--n--ithē--ihaṇ- ca---l--a-ā h-i? K- t----- i--- r----- c--- l----- h--- K- t-h-n- i-h- r-h-ṇ- c-g- l-g-d- h-i- -------------------------------------- Kī tuhānū ithē rihaṇā cagā lagadā hai?
Que fa vacances aquí? ਕ---ੁ-ੀ--ਇੱਥੇ ਛ-ੱਟੀਆ----ਾਉਣ -ਏ-ਹ-? ਕ- ਤ---- ਇ--- ਛ------ ਮ---- ਆ- ਹ-- ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਇ-ਥ- ਛ-ੱ-ੀ-ਂ ਮ-ਾ-ਣ ਆ- ਹ-? ---------------------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਛੁੱਟੀਆਂ ਮਨਾਉਣ ਆਏ ਹੋ? 0
Kī-----ṁ i--ē--hu-ī'ā---a----ṇa--'ē -ō? K- t---- i--- c------- m------- ā-- h-- K- t-s-ṁ i-h- c-u-ī-ā- m-n-'-ṇ- ā-ē h-? --------------------------------------- Kī tusīṁ ithē chuṭī'āṁ manā'uṇa ā'ē hō?
Visiti’m! ਤੁ--ਂ -ਦੇ---ਕੇ -ੈਨ-- --ਲ-। ਤ---- ਕ-- ਆ ਕ- ਮ---- ਮ---- ਤ-ਸ-ਂ ਕ-ੇ ਆ ਕ- ਮ-ਨ-ੰ ਮ-ਲ-। -------------------------- ਤੁਸੀਂ ਕਦੇ ਆ ਕੇ ਮੈਨੂੰ ਮਿਲੋ। 0
T--īṁ----ē-ā kē -a-nū milō. T---- k--- ā k- m---- m---- T-s-ṁ k-d- ā k- m-i-ū m-l-. --------------------------- Tusīṁ kadē ā kē mainū milō.
Aquesta és la meva adreça. ਇਹ -ੇਰਾ-ਪ---ਹੈ। ਇ- ਮ--- ਪ-- ਹ-- ਇ- ਮ-ਰ- ਪ-ਾ ਹ-। --------------- ਇਹ ਮੇਰਾ ਪਤਾ ਹੈ। 0
I-- m-r---a-ā --i. I-- m--- p--- h--- I-a m-r- p-t- h-i- ------------------ Iha mērā patā hai.
Ens veiem demà? ਕ--ਅਸ-ਂ -ੱ-੍--ਮ--- -ਾ-ੇ-- ਮਿਲ--ਾਲ--ਂ -ਾਂ? ਕ- ਅ--- ਕ---- ਮ--- ਵ--- / ਮ--------- ਹ--- ਕ- ਅ-ੀ- ਕ-ਲ-ਹ ਮ-ਲ- ਵ-ਲ- / ਮ-ਲ-ਵ-ਲ-ਆ- ਹ-ਂ- ----------------------------------------- ਕੀ ਅਸੀਂ ਕੱਲ੍ਹ ਮਿਲਣ ਵਾਲੇ / ਮਿਲਣਵਾਲੀਆਂ ਹਾਂ? 0
Kī-asī- k---ha m-la---vā-ē/ m-la---ā-ī'ā---ā-? K- a--- k----- m----- v---- m------------ h--- K- a-ī- k-l-h- m-l-ṇ- v-l-/ m-l-ṇ-v-l-'-ṁ h-ṁ- ---------------------------------------------- Kī asīṁ kal'ha milaṇa vālē/ milaṇavālī'āṁ hāṁ?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ਮ-ਫ ---ਾ, -ੈ--ਪਹਿਲਾਂ-ਹ---ੁ--ਪ--ੋ-ਰਾ--ਬ---ਆ ਹੈ। ਮ-- ਕ---- ਮ-- ਪ----- ਹ- ਕ-- ਪ------- ਬ---- ਹ-- ਮ-ਫ ਕ-ਨ-, ਮ-ਂ ਪ-ਿ-ਾ- ਹ- ਕ-ਝ ਪ-ਰ-ਗ-ਾ- ਬ-ਾ-ਆ ਹ-। ---------------------------------------------- ਮਾਫ ਕਰਨਾ, ਮੈਂ ਪਹਿਲਾਂ ਹੀ ਕੁਝ ਪ੍ਰੋਗਰਾਮ ਬਣਾਇਆ ਹੈ। 0
Māp-a-k-ra--, ma-ṁ-pa--l-- hī-k--ha pr-ga-ā-a--aṇ--i'- h-i. M---- k------ m--- p------ h- k---- p-------- b------- h--- M-p-a k-r-n-, m-i- p-h-l-ṁ h- k-j-a p-ō-a-ā-a b-ṇ-'-'- h-i- ----------------------------------------------------------- Māpha karanā, maiṁ pahilāṁ hī kujha prōgarāma baṇā'i'ā hai.
Adéu! ਨ----ਰ! ਨ------ ਨ-ਸ-ਾ-! ------- ਨਮਸਕਾਰ! 0
N--a-ak-r-! N---------- N-m-s-k-r-! ----------- Namasakāra!
A reveure! ਨਮਸ---! ਨ------ ਨ-ਸ-ਾ-! ------- ਨਮਸਕਾਰ! 0
N-------ra! N---------- N-m-s-k-r-! ----------- Namasakāra!
Fins aviat! ਫਿ--ਮਿ-ਾ--ੇ! ਫ-- ਮ------- ਫ-ਰ ਮ-ਲ-ਂ-ੇ- ------------ ਫਿਰ ਮਿਲਾਂਗੇ! 0
P--ra--ilāṅg-! P---- m------- P-i-a m-l-ṅ-ē- -------------- Phira milāṅgē!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!