Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   te పరిచయం

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [మూడు]

3 [Mūḍu]

పరిచయం

[Paricayaṁ]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
Hola! న--్క-ర-! న-------- న-స-క-ర-! --------- నమస్కారం! 0
Nam-skā-a-! N---------- N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Bon dia! న-స--ారం! న-------- న-స-క-ర-! --------- నమస్కారం! 0
N-m--kāra-! N---------- N-m-s-ā-a-! ----------- Namaskāraṁ!
Com va? మీ-ు-ఎల--ఉ-్-ార-? మ--- ఎ-- ఉ------- మ-ర- ఎ-ా ఉ-్-ా-ు- ----------------- మీరు ఎలా ఉన్నారు? 0
M-r- e---unn---? M--- e-- u------ M-r- e-ā u-n-r-? ---------------- Mīru elā unnāru?
Que és d’Europa vostè? మ----య-ర-ప్ -ుండ---చ---ర-? మ--- య----- న---- వ------- మ-ర- య-ర-ప- న-ం-ి వ-్-ా-ా- -------------------------- మీరు యూరోప్ నుండి వచ్చారా? 0
M----yūr-p nu--i v-c--r-? M--- y---- n---- v------- M-r- y-r-p n-ṇ-i v-c-ā-ā- ------------------------- Mīru yūrōp nuṇḍi vaccārā?
Que és d’Amèrica vostè? మ-----మెర--- -ుండి-వ--చ--ా? మ--- అ------ న---- వ------- మ-ర- అ-ె-ి-ా న-ం-ి వ-్-ా-ా- --------------------------- మీరు అమెరికా నుండి వచ్చారా? 0
Mīr- ---r-kā-nu----v-c---ā? M--- a------ n---- v------- M-r- a-e-i-ā n-ṇ-i v-c-ā-ā- --------------------------- Mīru amerikā nuṇḍi vaccārā?
Que és d’Àsia vostè? మ------ి----ుం-ి--చ-----? మ--- ఏ---- న---- వ------- మ-ర- ఏ-ి-ా న-ం-ి వ-్-ా-ా- ------------------------- మీరు ఏషియా నుండి వచ్చారా? 0
M--- ---y- ---ḍ- va-cārā? M--- ē---- n---- v------- M-r- ē-i-ā n-ṇ-i v-c-ā-ā- ------------------------- Mīru ēṣiyā nuṇḍi vaccārā?
En quin hotel s’allotja vostè? మీ-ు - --టల్-లో -- చేస-త----ా--? మ--- ఏ హ---- ల- బ- చ------------ మ-ర- ఏ హ-ట-్ ల- బ- చ-స-త-న-న-ర-? -------------------------------- మీరు ఏ హోటల్ లో బస చేస్తున్నారు? 0
M--u-----ṭa-----bas--c--t----r-? M--- ē h---- l- b--- c---------- M-r- ē h-ṭ-l l- b-s- c-s-u-n-r-? -------------------------------- Mīru ē hōṭal lō basa cēstunnāru?
Quant fa que és aquí? ఇ--క- -ీరు --- --లం-ా ఉ-ట-----ర-? ఇ---- మ--- ఎ-- క----- ఉ---------- ఇ-్-డ మ-ర- ఎ-త క-ల-గ- ఉ-ట-న-న-ర-? --------------------------------- ఇక్కడ మీరు ఎంత కాలంగా ఉంటున్నారు? 0
Ikka------u ---a ---a-g- -ṇ--n---u? I----- m--- e--- k------ u--------- I-k-ḍ- m-r- e-t- k-l-ṅ-ā u-ṭ-n-ā-u- ----------------------------------- Ikkaḍa mīru enta kālaṅgā uṇṭunnāru?
Fins quan es quedarà? ఇ--కడ-మీ-- --త కాలం-ఉంట-ర-? ఇ---- మ--- ఎ-- క--- ఉ------ ఇ-్-డ మ-ర- ఎ-త క-ల- ఉ-ట-ర-? --------------------------- ఇక్కడ మీరు ఎంత కాలం ఉంటారు? 0
Ikk--- mī-u -nt----la- u--āru? I----- m--- e--- k---- u------ I-k-ḍ- m-r- e-t- k-l-ṁ u-ṭ-r-? ------------------------------ Ikkaḍa mīru enta kālaṁ uṇṭāru?
Li agrada la seva estada aquí? మ-క- ఇ-్----చ-చి-దా? మ--- ఇ---- న-------- మ-క- ఇ-్-డ న-్-ి-ద-? -------------------- మీకు ఇక్కడ నచ్చిందా? 0
Mīku-----ḍ- ----i-dā? M--- i----- n-------- M-k- i-k-ḍ- n-c-i-d-? --------------------- Mīku ikkaḍa naccindā?
Que fa vacances aquí? మ--ు--క్-డ --ల---కి-వ-్-ా--? మ--- ఇ---- స------- వ------- మ-ర- ఇ-్-డ స-ల-ు-క- వ-్-ా-ా- ---------------------------- మీరు ఇక్కడ సెలవులకి వచ్చారా? 0
M-r-----a---selav--a-i --cc---? M--- i----- s--------- v------- M-r- i-k-ḍ- s-l-v-l-k- v-c-ā-ā- ------------------------------- Mīru ikkaḍa selavulaki vaccārā?
Visiti’m! ఎ-్--డ--న------ నన-ను ---ం--! ఎ--------- మ--- న---- క------ ఎ-్-ు-ె-న- మ-ర- న-్-ు క-వ-డ-! ----------------------------- ఎప్పుడైనా మీరు నన్ను కలవండి! 0
E-pu-a-n-----u-n-nn- ---avaṇḍi! E-------- m--- n---- k--------- E-p-ḍ-i-ā m-r- n-n-u k-l-v-ṇ-i- ------------------------------- Eppuḍainā mīru nannu kalavaṇḍi!
Aquesta és la meva adreça. ఇద---ా-చ-రు--మా ఇ-- న- చ------- ఇ-ి న- చ-ర-న-మ- --------------- ఇది నా చిరునామా 0
Idi nā --run-mā I-- n- c------- I-i n- c-r-n-m- --------------- Idi nā cirunāmā
Ens veiem demà? ర-ప- మ-ం--లుద్---ా? ర--- మ-- క--------- ర-ప- మ-ం క-ు-్-ా-ా- ------------------- రేపు మనం కలుద్దామా? 0
Rēpu--a--ṁ-kal---āmā? R--- m---- k--------- R-p- m-n-ṁ k-l-d-ā-ā- --------------------- Rēpu manaṁ kaluddāmā?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. క----ంచం--, నా-- -ేర- ప---ు--న-యి క---------- న--- వ--- ప---------- క-ష-ి-చ-డ-, న-క- వ-ర- ప-ు-ు-్-ా-ి --------------------------------- క్షమించండి, నాకు వేరే పనులున్నాయి 0
Kṣ-m-n-c--ḍ-- n--u v-rē-pa--l-----i K------------ n--- v--- p---------- K-a-i-̄-a-ḍ-, n-k- v-r- p-n-l-n-ā-i ----------------------------------- Kṣamin̄caṇḍi, nāku vērē panulunnāyi
Adéu! స--వు! స----- స-ల-ు- ------ సెలవు! 0
Sel--u! S------ S-l-v-! ------- Selavu!
A reveure! ఇ-క స-ల--! ఇ-- స----- ఇ-క స-ల-ు- ---------- ఇంక సెలవు! 0
Iṅ-- selav-! I--- s------ I-k- s-l-v-! ------------ Iṅka selavu!
Fins aviat! మ-్ళీ -ల-ద్-ామ-! మ---- క--------- మ-్-ీ క-ు-్-ా-ు- ---------------- మళ్ళీ కలుద్దాము! 0
M-ḷḷī -al--dām-! M---- k--------- M-ḷ-ī k-l-d-ā-u- ---------------- Maḷḷī kaluddāmu!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!