Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   tr Tanımak, öğrenmek, anlamak

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [üç]

Tanımak, öğrenmek, anlamak

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Hola! Mer-a--! M_______ M-r-a-a- -------- Merhaba! 0
Bon dia! İy--günler!----erh---! İ__ g______ / M_______ İ-i g-n-e-! / M-r-a-a- ---------------------- İyi günler! / Merhaba! 0
Com va? Nas-ls-n? N________ N-s-l-ı-? --------- Nasılsın? 0
Que és d’Europa vostè? A-r-pa’d-n m---e---orsun--? A_________ m_ g____________ A-r-p-’-a- m- g-l-y-r-u-u-? --------------------------- Avrupa’dan mı geliyorsunuz? 0
Que és d’Amèrica vostè? Am-r--a--an mı -el-yo-s----? A__________ m_ g____________ A-e-i-a-d-n m- g-l-y-r-u-u-? ---------------------------- Amerika’dan mı geliyorsunuz? 0
Que és d’Àsia vostè? Asy-’d---------iyor-u---? A_______ m_ g____________ A-y-’-a- m- g-l-y-r-u-u-? ------------------------- Asya’dan mı geliyorsunuz? 0
En quin hotel s’allotja vostè? H---i o-e--- kalıyor-unuz? H____ o_____ k____________ H-n-i o-e-d- k-l-y-r-u-u-? -------------------------- Hangi otelde kalıyorsunuz? 0
Quant fa que és aquí? Ne kad-r --m-n-ır--u-------ı-? N_ k____ z_______ b___________ N- k-d-r z-m-n-ı- b-r-d-s-n-z- ------------------------------ Ne kadar zamandır buradasınız? 0
Fins quan es quedarà? N--k--ar---lac-k-ınız? N_ k____ k____________ N- k-d-r k-l-c-k-ı-ı-? ---------------------- Ne kadar kalacaksınız? 0
Li agrada la seva estada aquí? Bu-ayı-beğeni-o- ---un--? B_____ b________ m_______ B-r-y- b-ğ-n-y-r m-s-n-z- ------------------------- Burayı beğeniyor musunuz? 0
Que fa vacances aquí? Burada -at-l--ı --pı-ors--u-? B_____ t____ m_ y____________ B-r-d- t-t-l m- y-p-y-r-u-u-? ----------------------------- Burada tatil mı yapıyorsunuz? 0
Visiti’m! B-ni --y-r-- -d--i-! B___ z______ e______ B-n- z-y-r-t e-i-i-! -------------------- Beni ziyaret ediniz! 0
Aquesta és la meva adreça. Ad---im--u--a. A______ b_____ A-r-s-m b-r-a- -------------- Adresim burda. 0
Ens veiem demà? Y-rın-gör-ş-ce--mi---? Y____ g________ m_____ Y-r-n g-r-ş-c-k m-y-z- ---------------------- Yarın görüşecek miyiz? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Üzg---m, -i----en--a-ka -i- -l-nım va-. Ü_______ ş_______ b____ b__ p_____ v___ Ü-g-n-m- ş-m-i-e- b-ş-a b-r p-a-ı- v-r- --------------------------------------- Üzgünüm, şimdiden başka bir planım var. 0
Adéu! Ho--a-k--! H____ k___ H-ş-a k-l- ---------- Hoşça kal! 0
A reveure! G--ü--ek ---re! G_______ ü_____ G-r-ş-e- ü-e-e- --------------- Görüşmek üzere! 0
Fins aviat! Ya-ında --r--m-- -z-r-! Y______ g_______ ü_____ Y-k-n-a g-r-ş-e- ü-e-e- ----------------------- Yakında görüşmek üzere! 0

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!