Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ur ‫جان پہچان کرنا‬

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

‫3 [تین]‬

teen

‫جان پہچان کرنا‬

[jaan pehchan karna]

Tria com vols veure la traducció:   
català urdú Engegar Més
Hola! ‫---و‬ ‫----- ‫-ی-و- ------ ‫ہیلو‬ 0
h--lo h---- h-l-o ----- hello
Bon dia! ‫-ل-م‬ ‫----- ‫-ل-م- ------ ‫سلام‬ 0
salam s---- s-l-m ----- salam
Com va? ‫--ا -ا- --؟‬ ‫--- ح-- ہ--- ‫-ی- ح-ل ہ-؟- ------------- ‫کیا حال ہے؟‬ 0
k-- -----h--? k-- h--- h--- k-a h-a- h-i- ------------- kya haal hai?
Que és d’Europa vostè? ‫--- آپ---رپ--ے -ہنے--ا-------‬ ‫--- آ- ی--- ک- ر--- و--- ہ---- ‫-ی- آ- ی-ر- ک- ر-ن- و-ل- ہ-ں-‬ ------------------------------- ‫کیا آپ یورپ کے رہنے والے ہیں؟‬ 0
ky- -ap -urop---- re--- wa-ay ----? k-- a-- E----- k- r---- w---- h---- k-a a-p E-r-p- k- r-h-e w-l-y h-i-? ----------------------------------- kya aap Europe ke rehne walay hain?
Que és d’Amèrica vostè? ‫-یا-----م--کا-کے ر-ن- ---ے-ہی--‬ ‫--- آ- ا----- ک- ر--- و--- ہ---- ‫-ی- آ- ا-ر-ک- ک- ر-ن- و-ل- ہ-ں-‬ --------------------------------- ‫کیا آپ امریکا کے رہنے والے ہیں؟‬ 0
kya --p--m--i-- ---re--- --lay --i-? k-- a-- A------ k- r---- w---- h---- k-a a-p A-e-i-a k- r-h-e w-l-y h-i-? ------------------------------------ kya aap America ke rehne walay hain?
Que és d’Àsia vostè? ‫کی--آپ ---یا----ہیں؟‬ ‫--- آ- ا---- س- ہ---- ‫-ی- آ- ا-ش-ا س- ہ-ں-‬ ---------------------- ‫کیا آپ ایشیا سے ہیں؟‬ 0
kya-aap--si---e -ai-? k-- a-- a--- s- h---- k-a a-p a-i- s- h-i-? --------------------- kya aap asia se hain?
En quin hotel s’allotja vostè? ‫---ک- ہ--ل م-ں ---ے-ہ-ں-‬ ‫-- ک- ہ--- م-- ر--- ہ---- ‫-پ ک- ہ-ٹ- م-ں ر-ت- ہ-ں-‬ -------------------------- ‫آپ کس ہوٹل میں رہتے ہیں؟‬ 0
a----is-h---l-m--n --hta--ha-n? a-- k-- h---- m--- r----- h---- a-p k-s h-t-l m-i- r-h-a- h-i-? ------------------------------- aap kis hotel mein rehtay hain?
Quant fa que és aquí? ‫-پ --ا--ک--سے ہ---‬ ‫-- ی--- ک- س- ہ---- ‫-پ ی-ا- ک- س- ہ-ں-‬ -------------------- ‫آپ یہاں کب سے ہیں؟‬ 0
a----a-----a--s- --i-? a-- y---- k-- s- h---- a-p y-h-n k-b s- h-i-? ---------------------- aap yahan kab se hain?
Fins quan es quedarà? ‫آپ-ک- -- رکیں-گے-‬ ‫-- ک- ت- ر--- گ--- ‫-پ ک- ت- ر-ی- گ-؟- ------------------- ‫آپ کب تک رکیں گے؟‬ 0
a-p--ab-t-q r-i----? a-- k-- t-- r--- g-- a-p k-b t-q r-i- g-? -------------------- aap kab taq rkin ge?
Li agrada la seva estada aquí? ‫کیا -پ -و ی-ا- -چ----گ-ر-- ہ-؟‬ ‫--- آ- ک- ی--- ا--- ل- ر-- ہ--- ‫-ی- آ- ک- ی-ا- ا-ھ- ل- ر-ا ہ-؟- -------------------------------- ‫کیا آپ کو یہاں اچھا لگ رہا ہے؟‬ 0
kya--a------aha--acha--la---ah- -ai? k-- a-- k- y---- a---- l-- r--- h--- k-a a-p k- y-h-n a-h-a l-g r-h- h-i- ------------------------------------ kya aap ko yahan achaa lag raha hai?
Que fa vacances aquí? ‫--- آ--یہ-ں -----ں -------‬ ‫--- آ- ی--- چ----- پ- ہ---- ‫-ی- آ- ی-ا- چ-ٹ-و- پ- ہ-ں-‬ ---------------------------- ‫کیا آپ یہاں چھٹیوں پر ہیں؟‬ 0
kya--ap y-han ---d---n pa- hai-? k-- a-- y---- c------- p-- h---- k-a a-p y-h-n c-u-i-o- p-r h-i-? -------------------------------- kya aap yahan chudiyon par hain?
Visiti’m! ‫ک--ی---ھ -ے مل----‬ ‫---- م-- س- م--- -- ‫-ب-ی م-ھ س- م-ی- -- -------------------- ‫کبھی مجھ سے ملیے -‬ 0
k-b-- -a--y--m--h-s- - k---- m----- m--- s- - k-b-i m-l-y- m-j- s- - ---------------------- kabhi maliye mujh se -
Aquesta és la meva adreça. ‫ی----ر- پ-- ہے-‬ ‫-- م--- پ-- ہ--- ‫-ہ م-ر- پ-ہ ہ--- ----------------- ‫یہ میرا پتہ ہے-‬ 0
yeh -era p-t--h-i - y-- m--- p--- h-- - y-h m-r- p-t- h-i - ------------------- yeh mera pata hai -
Ens veiem demà? ‫-یا--م ک--مل-----؟‬ ‫--- ہ- ک- م--- گ--- ‫-ی- ہ- ک- م-ی- گ-؟- -------------------- ‫کیا ہم کل ملیں گے؟‬ 0
ky- -um -al mil-i--g-? k-- h-- k-- m----- g-- k-a h-m k-l m-l-i- g-? ---------------------- kya hum kal milein ge?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ‫مع--ف-کی----ا ---ے ک-ھ---م----‬ ‫--- ف ک--- گ- م--- ک-- ک-- ہ--- ‫-ع- ف ک-ج- گ- م-ھ- ک-ھ ک-م ہ--- -------------------------------- ‫معا ف کیجے گا مجھے کچھ کام ہے-‬ 0
M--n f ---- ga -ujh--k-ch---a- -ai - M--- f k--- g- m---- k--- k--- h-- - M-a- f k-j- g- m-j-e k-c- k-a- h-i - ------------------------------------ Muan f kije ga mujhe kuch kaam hai -
Adéu! ‫-د---ا-ظ‬ ‫--- ح---- ‫-د- ح-ف-‬ ---------- ‫خدا حافظ‬ 0
kh-da--af-z k---- H---- k-u-a H-f-z ----------- khuda Hafiz
A reveure! ‫پھ- م-یں----- --ا ح---‬ ‫--- م--- گ- / خ-- ح---- ‫-ھ- م-ی- گ- / خ-ا ح-ف-‬ ------------------------ ‫پھر ملیں گے / خدا حافظ‬ 0
p--- mi-e-- -e p--- m----- g- p-i- m-l-i- g- -------------- phir milein ge
Fins aviat! ‫ج-- --ی- گے‬ ‫--- م--- گ-- ‫-ل- م-ی- گ-‬ ------------- ‫جلد ملیں گے‬ 0
jal- --lei---e j--- m----- g- j-l- m-l-i- g- -------------- jald milein ge

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!