Manual de conversa

ca A l’escola   »   bg В училище

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четири]

4 [chetiri]

В училище

[V uchilishche]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
On som? Къд- -м-? К--- с--- К-д- с-е- --------- Къде сме? 0
Ky-e -m-? K--- s--- K-d- s-e- --------- Kyde sme?
(Nosaltres) som a l’escola. Ние с-----у--л-ще. Н-- с-- в у------- Н-е с-е в у-и-и-е- ------------------ Ние сме в училище. 0
Nie-sm- - ---i----c--. N-- s-- v u----------- N-e s-e v u-h-l-s-c-e- ---------------------- Nie sme v uchilishche.
(Nosaltres) tenim classe. Имам--ч--о--. И---- ч------ И-а-е ч-с-в-. ------------- Имаме часове. 0
I-am--ch-s---. I---- c------- I-a-e c-a-o-e- -------------- Imame chasove.
Aquests són els alumnes. То----а -ч-н-ц-те. Т--- с- у--------- Т-в- с- у-е-и-и-е- ------------------ Това са учениците. 0
T--- -- -----i-sit-. T--- s- u----------- T-v- s- u-h-n-t-i-e- -------------------- Tova sa uchenitsite.
Aquesta és la mestra. Т--а е--------ата. Т--- е у---------- Т-в- е у-и-е-к-т-. ------------------ Това е учителката. 0
T--a-ye ---ite--at-. T--- y- u----------- T-v- y- u-h-t-l-a-a- -------------------- Tova ye uchitelkata.
Aquesta és la classe. Т--а-е-к---ът. Т--- е к------ Т-в- е к-а-ъ-. -------------- Това е класът. 0
T--a--e kl----. T--- y- k------ T-v- y- k-a-y-. --------------- Tova ye klasyt.
Què fem? Как-о прав---ни-? К---- п----- н--- К-к-о п-а-и- н-е- ----------------- Какво правим ние? 0
Kak-- -----m-n--? K---- p----- n--- K-k-o p-a-i- n-e- ----------------- Kakvo pravim nie?
(Nosaltres) estudiem. Ние-у-и-. Н-- у---- Н-е у-и-. --------- Ние учим. 0
N-- -c-im. N-- u----- N-e u-h-m- ---------- Nie uchim.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Н---у-им--з-к. Н-- у--- е---- Н-е у-и- е-и-. -------------- Ние учим език. 0
Ni- u--im yez-k. N-- u---- y----- N-e u-h-m y-z-k- ---------------- Nie uchim yezik.
Jo estudio l’anglès. Аз -ч---нг--й---. А- у-- а--------- А- у-а а-г-и-с-и- ----------------- Аз уча английски. 0
Az uc-- --g-----i. A- u--- a--------- A- u-h- a-g-i-s-i- ------------------ Az ucha angliyski.
Tu estudies l’espanyol. Ти----- ис--нс-и. Т- у--- и-------- Т- у-и- и-п-н-к-. ----------------- Ти учиш испански. 0
Ti --h--h -s--n-ki. T- u----- i-------- T- u-h-s- i-p-n-k-. ------------------- Ti uchish ispanski.
Ell estudia l’alemany. Т---у-и-н--ски. Т-- у-- н------ Т-й у-и н-м-к-. --------------- Той учи немски. 0
T-y u--i n--ski. T-- u--- n------ T-y u-h- n-m-k-. ---------------- Toy uchi nemski.
Nosaltres estudiem el francès. Ние --им--р-н-ки. Н-- у--- ф------- Н-е у-и- ф-е-с-и- ----------------- Ние учим френски. 0
N-- -ch-m-fr-n--i. N-- u---- f------- N-e u-h-m f-e-s-i- ------------------ Nie uchim frenski.
Vosaltres estudieu l’italià. В-е --и-е --а-иан---. В-- у---- и---------- В-е у-и-е и-а-и-н-к-. --------------------- Вие учите италиански. 0
V---u-hit- -t----nsk-. V-- u----- i---------- V-e u-h-t- i-a-i-n-k-. ---------------------- Vie uchite italianski.
Ells / elles estudien el rus. Те---ат р-с--. Т- у--- р----- Т- у-а- р-с-и- -------------- Те учат руски. 0
Te---h-t---sk-. T- u---- r----- T- u-h-t r-s-i- --------------- Te uchat ruski.
Estudiar llengües és interessant. Д- се --ат ---ци-е---те--сно. Д- с- у--- е---- е и--------- Д- с- у-а- е-и-и е и-т-р-с-о- ----------------------------- Да се учат езици е интересно. 0
D- -- -c--t -e--t-- y- int-r--no. D- s- u---- y------ y- i--------- D- s- u-h-t y-z-t-i y- i-t-r-s-o- --------------------------------- Da se uchat yezitsi ye interesno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Н-е-и-к--е -- р-з-и---е --ра--. Н-- и----- д- р-------- х------ Н-е и-к-м- д- р-з-и-а-е х-р-т-. ------------------------------- Ние искаме да разбираме хората. 0
Nie--s-a---da-razb--am- kh-rata. N-- i----- d- r-------- k------- N-e i-k-m- d- r-z-i-a-e k-o-a-a- -------------------------------- Nie iskame da razbirame khorata.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Ни- и--ам---- -азг-ва-яме-с ---а-а. Н-- и----- д- р---------- с х------ Н-е и-к-м- д- р-з-о-а-я-е с х-р-т-. ----------------------------------- Ние искаме да разговаряме с хората. 0
Ni- -sk--e da-r-zgov-ry--e s -hora--. N-- i----- d- r----------- s k------- N-e i-k-m- d- r-z-o-a-y-m- s k-o-a-a- ------------------------------------- Nie iskame da razgovaryame s khorata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.