Manual de conversa

ca Llegir i escriure   »   be Чытаць і пісаць

6 [sis]

Llegir i escriure

Llegir i escriure

6 [шэсць]

6 [shests’]

Чытаць і пісаць

[Chytats’ і pіsats’]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
(Jo) llegeixo. Я---таю. Я чытаю. Я ч-т-ю- -------- Я чытаю. 0
Y------ay-. Ya chytayu. Y- c-y-a-u- ----------- Ya chytayu.
(Jo) llegeixo una lletra. Я -ы--ю -і-ару. Я чытаю літару. Я ч-т-ю л-т-р-. --------------- Я чытаю літару. 0
Y- --y--y- l--ar-. Ya chytayu lіtaru. Y- c-y-a-u l-t-r-. ------------------ Ya chytayu lіtaru.
(Jo) llegeixo un mot / una paraula. Я-ч-таю сл-ва. Я чытаю слова. Я ч-т-ю с-о-а- -------------- Я чытаю слова. 0
Ya c--t--u-s-o--. Ya chytayu slova. Y- c-y-a-u s-o-a- ----------------- Ya chytayu slova.
(Jo) llegeixo una frase. Я -ы--ю--каз. Я чытаю сказ. Я ч-т-ю с-а-. ------------- Я чытаю сказ. 0
Ya -h-t-y- ----. Ya chytayu skaz. Y- c-y-a-u s-a-. ---------------- Ya chytayu skaz.
(Jo) llegeixo una carta. Я-чы----ліст. Я чытаю ліст. Я ч-т-ю л-с-. ------------- Я чытаю ліст. 0
Ya -hytay- l---. Ya chytayu lіst. Y- c-y-a-u l-s-. ---------------- Ya chytayu lіst.
(Jo) llegeixo un llibre. Я----а- кн--у. Я чытаю кнігу. Я ч-т-ю к-і-у- -------------- Я чытаю кнігу. 0
Ya-----a-u k----. Ya chytayu knіgu. Y- c-y-a-u k-і-u- ----------------- Ya chytayu knіgu.
Jo llegeixo. Я-чы--ю. Я чытаю. Я ч-т-ю- -------- Я чытаю. 0
Ya---y----. Ya chytayu. Y- c-y-a-u- ----------- Ya chytayu.
Tu llegeixes. Ты ч----ш. Ты чытаеш. Т- ч-т-е-. ---------- Ты чытаеш. 0
Ty--hy---sh. Ty chytaesh. T- c-y-a-s-. ------------ Ty chytaesh.
Ell llegeix. Ё- чы-а-. Ён чытае. Ё- ч-т-е- --------- Ён чытае. 0
En---yt--. En chytae. E- c-y-a-. ---------- En chytae.
(Jo) escric. Я пі-у. Я пішу. Я п-ш-. ------- Я пішу. 0
Y- -і--u. Ya pіshu. Y- p-s-u- --------- Ya pіshu.
(Jo) escric una lletra. Я--ішу-л----у. Я пішу літару. Я п-ш- л-т-р-. -------------- Я пішу літару. 0
Ya pіshu lі-aru. Ya pіshu lіtaru. Y- p-s-u l-t-r-. ---------------- Ya pіshu lіtaru.
(Jo) escric una paraula. Я---ш--с-ов-. Я пішу слова. Я п-ш- с-о-а- ------------- Я пішу слова. 0
Y- -іs-u-s--va. Ya pіshu slova. Y- p-s-u s-o-a- --------------- Ya pіshu slova.
(Jo) escric una frase. Я-п--у сказ. Я пішу сказ. Я п-ш- с-а-. ------------ Я пішу сказ. 0
Y--p---u--k-z. Ya pіshu skaz. Y- p-s-u s-a-. -------------- Ya pіshu skaz.
(Jo) escric una carta. Я--і-у л-с-. Я пішу ліст. Я п-ш- л-с-. ------------ Я пішу ліст. 0
Y-----hu--іs-. Ya pіshu lіst. Y- p-s-u l-s-. -------------- Ya pіshu lіst.
(Jo) escric un llibre. Я----у --і-у. Я пішу кнігу. Я п-ш- к-і-у- ------------- Я пішу кнігу. 0
Y- -іsh- ----u. Ya pіshu knіgu. Y- p-s-u k-і-u- --------------- Ya pіshu knіgu.
Jo escric. Я піш-. Я пішу. Я п-ш-. ------- Я пішу. 0
Ya ---h-. Ya pіshu. Y- p-s-u- --------- Ya pіshu.
Tu escrius. Ты піш--. Ты пішаш. Т- п-ш-ш- --------- Ты пішаш. 0
T--p-shash. Ty pіshash. T- p-s-a-h- ----------- Ty pіshash.
Ell escriu. Ё--піш-. Ён піша. Ё- п-ш-. -------- Ён піша. 0
E--p---a. En pіsha. E- p-s-a- --------- En pіsha.

Paraules internacionals

La globalització tampoc s'atura per les llengües. L'augment de les paraules internacionals és imparable. Les paraules internacionals són els mots comuns a diverses llengües. Aquestes paraules tenen a totes les llengües el mateix significat o un de semblant. Moltes vegades la pronunciació és igual. També l'ortografia sol ser similar. La difusió de les paraules internacionals és un fet interessant. No tenen en compte les fronteres. Ni les geogràfiques. Ni especialment les lingüístiques. Hi ha paraules que es comprenen en els cinc continents. Un bon exemple el tenim en la paraula hotel . Existeix a pràcticament qualsevol lloc del món. Moltes paraules internacionals provenen de l'àmbit científic. També s'estenen ràpidament per tot el món els termes tècnics. Les paraules internacionals antigues tenen una base comuna. Han evolucionat a partir de la mateixa paraula. La majoria de les paraules internacionals, però, sorgeixen com a préstecs lingüístics. Això vol dir que les paraules s'incorporen simplement a una altra llengua. En la integració hi juguen un paper molt important els cercles culturals. Cada cultura té les seves pròpies tradicions. Per això no tots els nous invents s'implanten a tot arreu. Les normes culturals decideixen quines coses s'accepten. Algunes coses es troben només en determinades parts del planeta. Altres es difonen ràpidament per tot el món. Però només quan les coses es difonen, es difon també el seu nom. Això és el que fa tan apassionants les paraules internacionals! Descobrint les llengües, hi descobrim també les cultures...
Sabia vostè que?
El xinès és l’idioma amb més parlants del món. Però cal tenir en compte que el xinès no és un únic idioma, sinó que està format per diversos idiomes que pertanyen a la família de les llengües sino-tibetanes. Té 1.300 milions de parlants, la majoria procedents de la República Popular de China i Taiwàn. La variant del xinès més parlada és el xinés estàndard, també conegut com xinès mandarí. Al ser l’idioma oficial de la República Popular de China, compta amb uns 850 milions de parlants natius. La resta d’idiomes xinesos es consideren dialectes. Quasi tots els parlants del xinès entenen perfectament el xinès mandarí. Tots aquests idiomes tenen un sistema d’escriptura comú que té entre 4000 i 5000 anys d’antiguitat. És per això que el xinès és l’idioma amb la major tradició literària del món. Els caràcters xinesos són mes complexes que els del sistema alfabètic. En canvi, la seva gramàtica és relativament senzilla, pel que permet que qualsevol pugui aprendre’l ràpidament. Cada cop són més els qui s’apunten a aprendre xinès. Aníma’t tu també, és l’idioma del futur!