Manual de conversa

ca L’hora   »   bn দিনের সময়

8 [vuit]

L’hora

L’hora

৮ [আট]

8 [āṭa]

দিনের সময়

[dinēra samaẏa]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Perdoni! ম-ফ-ক-ব-ন! ম-- ক----- ম-ফ ক-ব-ন- ---------- মাফ করবেন! 0
m--ha-karabēna! m---- k-------- m-p-a k-r-b-n-! --------------- māpha karabēna!
Quina hora és, si us plau? অনুগ্-- ক-ে---ু-, কটা -াজে? অ------ ক-- ব---- ক-- ব---- অ-ু-্-হ ক-ে ব-ু-, ক-া ব-জ-? --------------------------- অনুগ্রহ করে বলুন, কটা বাজে? 0
A-ugrah- karē --l--a- k-ṭā bā--? A------- k--- b------ k--- b---- A-u-r-h- k-r- b-l-n-, k-ṭ- b-j-? -------------------------------- Anugraha karē baluna, kaṭā bājē?
Moltes gràcies. আ-ন--ে -সং----ধন-য-া- ৷ আ----- অ----- ধ------ ৷ আ-ন-ক- অ-ং-্- ধ-্-ব-দ ৷ ----------------------- আপনাকে অসংখ্য ধন্যবাদ ৷ 0
Ā---ā-- a-a-k-y- -ha-'y----a Ā------ a------- d---------- Ā-a-ā-ē a-a-k-y- d-a-'-a-ā-a ---------------------------- Āpanākē asaṅkhya dhan'yabāda
És la una. এখন এক---ব----৷ এ-- এ--- ব--- ৷ এ-ন এ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন একটা বাজে ৷ 0
ēkha-a--k-ṭ- ---ē ē----- ē---- b--- ē-h-n- ē-a-ā b-j- ----------------- ēkhana ēkaṭā bājē
Són les dues. এখন --টো বাজে-৷ এ-- দ--- ব--- ৷ এ-ন দ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন দুটো বাজে ৷ 0
ē-h--a d-ṭō bājē ē----- d--- b--- ē-h-n- d-ṭ- b-j- ---------------- ēkhana duṭō bājē
Són les tres. এখন -িনট--ব-জ- ৷ এ-- ত---- ব--- ৷ এ-ন ত-ন-ে ব-জ- ৷ ---------------- এখন তিনটে বাজে ৷ 0
ē----a-tin--- b-jē ē----- t----- b--- ē-h-n- t-n-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana tinaṭē bājē
Són les quatre. এ-- চ---- বাজ- ৷ এ-- চ---- ব--- ৷ এ-ন চ-র-ে ব-জ- ৷ ---------------- এখন চারটে বাজে ৷ 0
ē-hana----aṭē b-jē ē----- c----- b--- ē-h-n- c-r-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana cāraṭē bājē
Són les cinc. এ-- -াঁচট--বাজ- ৷ এ-- প----- ব--- ৷ এ-ন প-ঁ-ট- ব-জ- ৷ ----------------- এখন পাঁচটা বাজে ৷ 0
ēk--n- pā-----ā -ājē ē----- p------- b--- ē-h-n- p-m-c-ṭ- b-j- -------------------- ēkhana pām̐caṭā bājē
Són les sis. এ-ন--টা -াজে ৷ এ-- ছ-- ব--- ৷ এ-ন ছ-া ব-জ- ৷ -------------- এখন ছটা বাজে ৷ 0
ē----a--h--ā ---ē ē----- c---- b--- ē-h-n- c-a-ā b-j- ----------------- ēkhana chaṭā bājē
Són les set. এ-- -াত-- ব-জ--৷ এ-- স---- ব--- ৷ এ-ন স-ত-া ব-জ- ৷ ---------------- এখন সাতটা বাজে ৷ 0
ēk--na -āt--- bā-ē ē----- s----- b--- ē-h-n- s-t-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana sātaṭā bājē
Són les vuit. এ-ন---ট- ব-জে-৷ এ-- আ--- ব--- ৷ এ-ন আ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন আটটা বাজে ৷ 0
ēkhana-ā--ṭ- -ājē ē----- ā---- b--- ē-h-n- ā-a-ā b-j- ----------------- ēkhana āṭaṭā bājē
Són les nou. এ----টা-ব--ে ৷ এ-- ন-- ব--- ৷ এ-ন ন-া ব-জ- ৷ -------------- এখন নটা বাজে ৷ 0
ēk---a naṭā--ājē ē----- n--- b--- ē-h-n- n-ṭ- b-j- ---------------- ēkhana naṭā bājē
Són les deu. এখ- ---- ব--ে-৷ এ-- দ--- ব--- ৷ এ-ন দ-ট- ব-জ- ৷ --------------- এখন দশটা বাজে ৷ 0
ē---na -aś--- b-jē ē----- d----- b--- ē-h-n- d-ś-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana daśaṭā bājē
Són les onze. এ-ন-এগ--ট--ব--ে ৷ এ-- এ----- ব--- ৷ এ-ন এ-া-ট- ব-জ- ৷ ----------------- এখন এগারটা বাজে ৷ 0
ē---na-ēg--aṭ- -ā-ē ē----- ē------ b--- ē-h-n- ē-ā-a-ā b-j- ------------------- ēkhana ēgāraṭā bājē
Són les dotze. এ-ন--ার-ট----জে ৷ এ-- ব----- ব--- ৷ এ-ন ব-র-ট- ব-জ- ৷ ----------------- এখন বারোটা বাজে ৷ 0
ēk-an--b-rō----ājē ē----- b----- b--- ē-h-n- b-r-ṭ- b-j- ------------------ ēkhana bārōṭā bājē
Un minut té seixanta segons. ষা---েক-ন্ড---------ট -- ৷ ষ-- স------- এ- ম---- হ- ৷ ষ-ট স-ক-ন-ড- এ- ম-ন-ট হ- ৷ -------------------------- ষাট সেকেন্ডে এক মিনিট হয় ৷ 0
ṣāṭ-----ēnḍē -ka ------ h--a ṣ--- s------ ē-- m----- h--- ṣ-ṭ- s-k-n-ē ē-a m-n-ṭ- h-ẏ- ---------------------------- ṣāṭa sēkēnḍē ēka miniṭa haẏa
Una hora té seixanta minuts. ষ----ি---ে--- ঘন্টা ---৷ ষ-- ম----- এ- ঘ---- হ- ৷ ষ-ট ম-ন-ট- এ- ঘ-্-া হ- ৷ ------------------------ ষাট মিনিটে এক ঘন্টা হয় ৷ 0
ṣ--a -----ē-ē----han-- ha-a ṣ--- m----- ē-- g----- h--- ṣ-ṭ- m-n-ṭ- ē-a g-a-ṭ- h-ẏ- --------------------------- ṣāṭa miniṭē ēka ghanṭā haẏa
Un dia té vint-i-quatre hores. চব--ি---ন-টায় -ক দ---হয়-৷ চ----- ঘ----- এ- দ-- হ- ৷ চ-্-ি- ঘ-্-া- এ- দ-ন হ- ৷ ------------------------- চব্বিশ ঘন্টায় এক দিন হয় ৷ 0
c--b--a-g--n--ẏ--ē-a-d--a----a c------ g------- ē-- d--- h--- c-b-i-a g-a-ṭ-ẏ- ē-a d-n- h-ẏ- ------------------------------ cabbiśa ghanṭāẏa ēka dina haẏa

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.