Manual de conversa

ca L’hora   »   mk Часови / Време

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [осум]

8 [osoom]

Часови / Време

[Chasovi / Vryemye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Perdoni! И-ви-е-е! И-------- И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
I--in--t--! I---------- I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Quina hora és, si us plau? К---у --час-т---- м--а-? К---- е ч----- В- м----- К-л-у е ч-с-т- В- м-л-м- ------------------------ Колку е часот, Ве молам? 0
K-lko--y- c-a-----Vy--mo-am? K----- y- c------ V-- m----- K-l-o- y- c-a-o-, V-e m-l-m- ---------------------------- Kolkoo ye chasot, Vye molam?
Moltes gràcies. Б-аго-ар-м----г-. Б--------- м----- Б-а-о-а-а- м-о-у- ----------------- Благодарам многу. 0
B--------am--nog-o-. B---------- m------- B-a-u-d-r-m m-o-u-o- -------------------- Blaguodaram mnoguoo.
És la una. Ч-со- --е-е-. Ч---- е е---- Ч-с-т е е-е-. ------------- Часот е еден. 0
Ch--ot ye ye-ye-. C----- y- y------ C-a-o- y- y-d-e-. ----------------- Chasot ye yedyen.
Són les dues. Ча--- е----. Ч---- е д--- Ч-с-т е д-а- ------------ Часот е два. 0
C-a-o--ye -va. C----- y- d--- C-a-o- y- d-a- -------------- Chasot ye dva.
Són les tres. Ч---т е-три. Ч---- е т--- Ч-с-т е т-и- ------------ Часот е три. 0
Ch---t--e ---. C----- y- t--- C-a-o- y- t-i- -------------- Chasot ye tri.
Són les quatre. Ча-о----ч---ри. Ч---- е ч------ Ч-с-т е ч-т-р-. --------------- Часот е четири. 0
C----- -e --y-t-ri. C----- y- c-------- C-a-o- y- c-y-t-r-. ------------------- Chasot ye chyetiri.
Són les cinc. Часо- е ---. Ч---- е п--- Ч-с-т е п-т- ------------ Часот е пет. 0
C--so- -e--yet. C----- y- p---- C-a-o- y- p-e-. --------------- Chasot ye pyet.
Són les sis. Часот е ш-с-. Ч---- е ш---- Ч-с-т е ш-с-. ------------- Часот е шест. 0
Ch---t ---sh----. C----- y- s------ C-a-o- y- s-y-s-. ----------------- Chasot ye shyest.
Són les set. Ча--т - --ду-. Ч---- е с----- Ч-с-т е с-д-м- -------------- Часот е седум. 0
Chaso- -- -ye---m. C----- y- s------- C-a-o- y- s-e-o-m- ------------------ Chasot ye syedoom.
Són les vuit. Час-----ос--. Ч---- е о---- Ч-с-т е о-у-. ------------- Часот е осум. 0
C---o--ye---oo-. C----- y- o----- C-a-o- y- o-o-m- ---------------- Chasot ye osoom.
Són les nou. Ч---т е де-ет. Ч---- е д----- Ч-с-т е д-в-т- -------------- Часот е девет. 0
C----t-----ye--et. C----- y- d------- C-a-o- y- d-e-y-t- ------------------ Chasot ye dyevyet.
Són les deu. Ча-от-е д-с--. Ч---- е д----- Ч-с-т е д-с-т- -------------- Часот е десет. 0
C---ot y- ---s---. C----- y- d------- C-a-o- y- d-e-y-t- ------------------ Chasot ye dyesyet.
Són les onze. Час-- - ----а---т. Ч---- е е--------- Ч-с-т е е-и-а-с-т- ------------------ Часот е единаесет. 0
Cha-ot-y------n---s-e-. C----- y- y------------ C-a-o- y- y-d-n-y-s-e-. ----------------------- Chasot ye yedinayesyet.
Són les dotze. Ч---т е-д---аесе-. Ч---- е д--------- Ч-с-т е д-а-а-с-т- ------------------ Часот е дванаесет. 0
Chasot---------yesye-. C----- y- d----------- C-a-o- y- d-a-a-e-y-t- ---------------------- Chasot ye dvanayesyet.
Un minut té seixanta segons. Ед-----н--- им- шеесе- -е-у-д-. Е--- м----- и-- ш----- с------- Е-н- м-н-т- и-а ш-е-е- с-к-н-и- ------------------------------- Една минута има шеесет секунди. 0
Y-----m-no----im--sh-eye-y-----e-oond-. Y---- m------ i-- s--------- s--------- Y-d-a m-n-o-a i-a s-y-y-s-e- s-e-o-n-i- --------------------------------------- Yedna minoota ima shyeyesyet syekoondi.
Una hora té seixanta minuts. Е-е----- и-- шее--- ---у-и. Е--- ч-- и-- ш----- м------ Е-е- ч-с и-а ш-е-е- м-н-т-. --------------------------- Еден час има шеесет минути. 0
Ye-ye- -h-s --a shy--e-------no-ti. Y----- c--- i-- s--------- m------- Y-d-e- c-a- i-a s-y-y-s-e- m-n-o-i- ----------------------------------- Yedyen chas ima shyeyesyet minooti.
Un dia té vint-i-quatre hores. Ед-- д-н--ма ---ес-- - ч----и---са. Е--- д-- и-- д------ и ч----- ч---- Е-е- д-н и-а д-а-с-т и ч-т-р- ч-с-. ----------------------------------- Еден ден има дваесет и четири часа. 0
Ye-yen --en im------esye- - c-y-tiri-ch-s-. Y----- d--- i-- d-------- i c------- c----- Y-d-e- d-e- i-a d-a-e-y-t i c-y-t-r- c-a-a- ------------------------------------------- Yedyen dyen ima dvayesyet i chyetiri chasa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.