Manual de conversa

ca L’hora   »   ur ‫وقاتا‬

8 [vuit]

L’hora

L’hora

‫8 [آٹھ]‬

aath

‫وقاتا‬

[waqt]

Tria com vols veure la traducció:   
català urdú Engegar Més
Perdoni! ‫م--ف ---- گا-‬ ‫---- ک--- گ--- ‫-ع-ف ک-ج- گ--- --------------- ‫معاف کیجے گا-‬ 0
m-a--k------- m--- k--- g-- m-a- k-j- g-- ------------- maaf kije ga-
Quina hora és, si us plau? ‫ک---وق---و---ے؟‬ ‫--- و-- ہ-- ہ--- ‫-ی- و-ت ہ-ا ہ-؟- ----------------- ‫کیا وقت ہوا ہے؟‬ 0
ky---aq--how--ha-? k-- w--- h--- h--- k-a w-q- h-w- h-i- ------------------ kya waqt howa hai?
Moltes gràcies. ‫بہت-بہت--ک-یہ-‬ ‫--- ب-- ش------ ‫-ہ- ب-ت ش-ر-ہ-‬ ---------------- ‫بہت بہت شکریہ-‬ 0
bo-at---hat b---- b---- b-h-t b-h-t ----------- bohat bohat
És la una. ‫--ک-بج-گ-- ہ--‬ ‫--- ب- گ-- ہ--- ‫-ی- ب- گ-ا ہ--- ---------------- ‫ایک بج گیا ہے-‬ 0
ai--ba----ya -a- - a-- b-- g--- h-- - a-k b-j g-y- h-i - ------------------ aik baj gaya hai -
Són les dues. ‫د--ب--گ-- ہیں-‬ ‫-- ب- گ-- ہ---- ‫-و ب- گ-ے ہ-ں-‬ ---------------- ‫دو بج گئے ہیں-‬ 0
d-o-b-j--a-- hin- d-- b-- g--- h--- d-o b-j g-y- h-n- ----------------- doo baj gaye hin-
Són les tres. ‫تین -ج -ئے ہیں-‬ ‫--- ب- گ-- ہ---- ‫-ی- ب- گ-ے ہ-ں-‬ ----------------- ‫تین بج گئے ہیں-‬ 0
t--- ----g-------- t--- b-- g--- h--- t-e- b-j g-y- h-n- ------------------ teen baj gaye hin-
Són les quatre. ‫چار -- -ئ--ہ---‬ ‫--- ب- گ-- ہ---- ‫-ا- ب- گ-ے ہ-ں-‬ ----------------- ‫چار بج گئے ہیں-‬ 0
ch-ar --j-g-ye --n- c---- b-- g--- h--- c-a-r b-j g-y- h-n- ------------------- chaar baj gaye hin-
Són les cinc. ‫--نچ -- -ئے -ی--‬ ‫---- ب- گ-- ہ---- ‫-ا-چ ب- گ-ے ہ-ں-‬ ------------------ ‫پانچ بج گئے ہیں-‬ 0
pa--c- -----ay------ p----- b-- g--- h--- p-a-c- b-j g-y- h-n- -------------------- paanch baj gaye hin-
Són les sis. ‫چھ ب- گئے ----‬ ‫-- ب- گ-- ہ---- ‫-ھ ب- گ-ے ہ-ں-‬ ---------------- ‫چھ بج گئے ہیں-‬ 0
ch---baj-gay- -i-- c--- b-- g--- h--- c-a- b-j g-y- h-n- ------------------ chay baj gaye hin-
Són les set. ‫سات--ج--ئ- ہ---‬ ‫--- ب- گ-- ہ---- ‫-ا- ب- گ-ے ہ-ں-‬ ----------------- ‫سات بج گئے ہیں-‬ 0
s-at-baj g-ye--in- s--- b-- g--- h--- s-a- b-j g-y- h-n- ------------------ saat baj gaye hin-
Són les vuit. ‫آٹ- ب---ئ- ہی--‬ ‫--- ب- گ-- ہ---- ‫-ٹ- ب- گ-ے ہ-ں-‬ ----------------- ‫آٹھ بج گئے ہیں-‬ 0
a-th --- gay- h-n- a--- b-- g--- h--- a-t- b-j g-y- h-n- ------------------ aath baj gaye hin-
Són les nou. ‫ن- ب-------ی--‬ ‫-- ب- گ-- ہ---- ‫-و ب- گ-ے ہ-ں-‬ ---------------- ‫نو بج گئے ہیں-‬ 0
n- b-- ---- hin- n- b-- g--- h--- n- b-j g-y- h-n- ---------------- no baj gaye hin-
Són les deu. ‫د- ---گ---ہ-ں-‬ ‫-- ب- گ-- ہ---- ‫-س ب- گ-ے ہ-ں-‬ ---------------- ‫دس بج گئے ہیں-‬ 0
da- baj-g--- ---- d-- b-- g--- h--- d-s b-j g-y- h-n- ----------------- das baj gaye hin-
Són les onze. ‫---ر---- گئے-ہ---‬ ‫----- ب- گ-- ہ---- ‫-ی-ر- ب- گ-ے ہ-ں-‬ ------------------- ‫گیارہ بج گئے ہیں-‬ 0
g-yara- b-j-ga-e-h--- g------ b-- g--- h--- g-y-r-h b-j g-y- h-n- --------------------- gayarah baj gaye hin-
Són les dotze. ‫-ارہ ---گ-- -یں-‬ ‫---- ب- گ-- ہ---- ‫-ا-ہ ب- گ-ے ہ-ں-‬ ------------------ ‫بارہ بج گئے ہیں-‬ 0
baa-- ba- -aye-h-n- b---- b-- g--- h--- b-a-a b-j g-y- h-n- ------------------- baara baj gaye hin-
Un minut té seixanta segons. ‫ای----ٹ -ی--س--- -یک-- ہو-- ہ---‬ ‫--- م-- م-- س--- س---- ہ--- ہ---- ‫-ی- م-ٹ م-ں س-ٹ- س-ک-ڈ ہ-ت- ہ-ں-‬ ---------------------------------- ‫ایک منٹ میں ساٹھ سیکنڈ ہوتے ہیں-‬ 0
a-- m--u-- me---saat---e-on- -ot-- -i-- a-- m----- m--- s---- s----- h---- h--- a-k m-n-t- m-i- s-a-h s-c-n- h-t-y h-n- --------------------------------------- aik minute mein saath second hotay hin-
Una hora té seixanta minuts. ‫ا-ک گھ------ں---ٹ- منٹ-------ی--‬ ‫--- گ---- م-- س--- م-- ہ--- ہ---- ‫-ی- گ-ن-ے م-ں س-ٹ- م-ٹ ہ-ت- ہ-ں-‬ ---------------------------------- ‫ایک گھنٹے میں ساٹھ منٹ ہوتے ہیں-‬ 0
ai- ---n--y -ein saat---i-u-- h-tay--i-- a-- g------ m--- s---- m----- h---- h--- a-k g-a-t-y m-i- s-a-h m-n-t- h-t-y h-n- ---------------------------------------- aik ghantay mein saath minute hotay hin-
Un dia té vint-i-quatre hores. ‫ای--د--م---چ---- گھ-ٹ- ہ--ے -یں-‬ ‫--- د- م-- چ---- گ---- ہ--- ہ---- ‫-ی- د- م-ں چ-ب-س گ-ن-ے ہ-ت- ہ-ں-‬ ---------------------------------- ‫ایک دن میں چوبیس گھنٹے ہوتے ہیں-‬ 0
aik d-- m-in-c-o-ee- --a-t---ho--y -i-- a-- d-- m--- c------ g------ h---- h--- a-k d-n m-i- c-o-e-s g-a-t-y h-t-y h-n- --------------------------------------- aik din mein chobees ghantay hotay hin-

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.