Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ja 曜日

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [九]

9 [Kyū]

曜日

[yōbi]

català japonès Engegar Més
el dilluns 月曜日 月曜日 0
g-------- ge------i getsuyōbi g-t-u-ō-i ---------
el dimarts 火曜日 火曜日 0
k----- ka---i kayōbi k-y-b- ------
el dimecres 水曜日 水曜日 0
s------ su----i suiyōbi s-i-ō-i -------
el dijous 木曜日 木曜日 0
m------- mo-----i mokuyōbi m-k-y-b- --------
el divendres 金曜日 金曜日 0
k--'y--- ki-----i kin'yōbi k-n'y-b- ---'----
el dissabte 土曜日 土曜日 0
d----- do---i doyōbi d-y-b- ------
el diumenge 日曜日 日曜日 0
n-------- ni------i nichiyōbi n-c-i-ō-i ---------
la setmana 0
s-- shū shū s-ū ---
del dilluns al diumenge 月曜日から 日曜日まで 月曜日から 日曜日まで 0
g-------- k--- n-------- m--- ge------- k--- n-------- m--e getsuyōbi kara nichiyōbi made g-t-u-ō-i k-r- n-c-i-ō-i m-d- -----------------------------
El primer dia és el dilluns. 一日目は 月曜日 です 。 一日目は 月曜日 です 。 0
i---------- w- g------------. ic--------- w- g------------. ichinichime wa getsuyōbidesu. i-h-n-c-i-e w- g-t-u-ō-i-e-u. ----------------------------.
El segon dia és el dimarts. 二日目は 火曜日 です 。 二日目は 火曜日 です 。 0
f-------m- w- k---------. fu-------- w- k---------. futsuka-me wa kayōbidesu. f-t-u-a-m- w- k-y-b-d-s-. ------------------------.
El tercer dia és el dimecres. 三日目は 水曜日 です 。 三日目は 水曜日 です 。 0
m-------- w- s----------. mi------- w- s----------. mitsukame wa suiyōbidesu. m-t-u-a-e w- s-i-ō-i-e-u. ------------------------.
El quart dia és el dijous. 四日目は 木曜日 です 。 四日目は 木曜日 です 。 0
y-------- w- m-----------. yo------- w- m-----------. yotsukame wa mokuyōbidesu. y-t-u-a-e w- m-k-y-b-d-s-. -------------------------.
El cinquè dia és el divendres. 五日目は 金曜日 です 。 五日目は 金曜日 です 。 0
i------m- w- k--'y-------. it------- w- k-----------. itsuka-me wa kin'yōbidesu. i-s-k--m- w- k-n'y-b-d-s-. ----------------'--------.
El sisè dia és dissabte. 六日目は 土曜日 です 。 六日目は 土曜日 です 。 0
m-----m- w- d---------. mu------ w- d---------. muika-me wa doyōbidesu. m-i-a-m- w- d-y-b-d-s-. ----------------------.
El setè dia és el diumenge. 七日目は 日曜日 です 。 七日目は 日曜日 です 。 0
n------m- w- n------------. na------- w- n------------. nanoka-me wa nichiyōbidesu. n-n-k--m- w- n-c-i-ō-i-e-u. --------------------------.
La setmana té set dies. 一週間は 七日 です 。 一週間は 七日 です 。 0
i------- w- n---------. is------ w- n---------. isshūkan wa nanokadesu. i-s-ū-a- w- n-n-k-d-s-. ----------------------.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. 私達は 五日間だけ 働きます 。 私達は 五日間だけ 働きます 。 0
w----------- w- g--k---- d--- h-----------. wa---------- w- g------- d--- h-----------. watashitachi wa go-kakan dake hatarakimasu. w-t-s-i-a-h- w- g--k-k-n d-k- h-t-r-k-m-s-. ------------------------------------------.

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!