Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   zh 昨天–今天–明天

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10[十]

10 [Shí]

昨天–今天–明天

[zuótiān – jīntiān – míngtiān]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Ahir era dissabte. 昨天 是---六-。 昨- 是 星-- 。 昨- 是 星-六 。 ---------- 昨天 是 星期六 。 0
zuót--- --ì x-ngqí-iù. z------ s-- x--------- z-ó-i-n s-ì x-n-q-l-ù- ---------------------- zuótiān shì xīngqíliù.
Ahir vaig anar al cinema. 我------看----- 。 我 昨- 去 看 电- 了 。 我 昨- 去 看 电- 了 。 --------------- 我 昨天 去 看 电影 了 。 0
Wǒ-zu----n-qù-k-n-d--n--n-le. W- z------ q- k-- d---------- W- z-ó-i-n q- k-n d-à-y-n-l-. ----------------------------- Wǒ zuótiān qù kàn diànyǐngle.
La pel•lícula era interessant. 电影-- 有趣/-意思-。 电- 很 有----- 。 电- 很 有-/-意- 。 ------------- 电影 很 有趣/有意思 。 0
D-àny--g--ěn-----ù--y-uyì-i. D------- h-- y----- y------- D-à-y-n- h-n y-u-ù- y-u-ì-i- ---------------------------- Diànyǐng hěn yǒuqù/ yǒuyìsi.
Avui és diumenge. 今--是-星-天-。 今- 是 星-- 。 今- 是 星-天 。 ---------- 今天 是 星期天 。 0
J-n---n s-ì--ī-gqít---. J------ s-- x---------- J-n-i-n s-ì x-n-q-t-ā-. ----------------------- Jīntiān shì xīngqítiān.
Avui no treballo. 今天 - - 工--。 今- 我 不 工- 。 今- 我 不 工- 。 ----------- 今天 我 不 工作 。 0
Jīnt-ān -- ----ō-----. J------ w- b- g------- J-n-i-n w- b- g-n-z-ò- ---------------------- Jīntiān wǒ bù gōngzuò.
Em quedo a casa. 我 - - 家里 。 我 呆 在 家- 。 我 呆 在 家- 。 ---------- 我 呆 在 家里 。 0
Wǒ---- zà- j--l-. W- d-- z-- j----- W- d-i z-i j-ā-ǐ- ----------------- Wǒ dāi zài jiālǐ.
Demà és dilluns. 明天-是 --一-。 明- 是 星-- 。 明- 是 星-一 。 ---------- 明天 是 星期一 。 0
M----iā- s-ì---ngqí---. M------- s-- x----- y-- M-n-t-ā- s-ì x-n-q- y-. ----------------------- Míngtiān shì xīngqí yī.
Demà torno a treballar. 明天-我 -要 工作-。 明- 我 还- 工- 。 明- 我 还- 工- 。 ------------ 明天 我 还要 工作 。 0
Míngt--- -- há- -ào---ng-uò. M------- w- h-- y-- g------- M-n-t-ā- w- h-i y-o g-n-z-ò- ---------------------------- Míngtiān wǒ hái yào gōngzuò.
(Jo) treballo en una oficina. 我 --办公- -作 。 我 在 办-- 工- 。 我 在 办-室 工- 。 ------------ 我 在 办公室 工作 。 0
Wǒ zà---àn-ōn-s-- -ō--z--. W- z-- b--------- g------- W- z-i b-n-ō-g-h- g-n-z-ò- -------------------------- Wǒ zài bàngōngshì gōngzuò.
Qui és aquest? 这- 谁-? 这- 谁 ? 这- 谁 ? ------ 这是 谁 ? 0
Zh---hì ----? Z-- s-- s---- Z-è s-ì s-u-? ------------- Zhè shì shuí?
Aquest és el Peter. 这- 彼得 。 这- 彼- 。 这- 彼- 。 ------- 这是 彼得 。 0
Z-- ----b---. Z-- s-- b---- Z-è s-ì b-d-. ------------- Zhè shì bǐdé.
El Peter és estudiant. 彼得-是---生-。 彼- 是 大-- 。 彼- 是 大-生 。 ---------- 彼得 是 大学生 。 0
Bǐ-- --ì -à-u----n-. B--- s-- d---------- B-d- s-ì d-x-é-h-n-. -------------------- Bǐdé shì dàxuéshēng.
Qui és aquesta? 这- - 啊 ? 这- 谁 啊 ? 这- 谁 啊 ? -------- 这是 谁 啊 ? 0
Zh--s-ì--h---a? Z-- s-- s--- a- Z-è s-ì s-u- a- --------------- Zhè shì shuí a?
Aquesta és la Martha. 这---耳塔-。 这- 马-- 。 这- 马-塔 。 -------- 这是 马耳塔 。 0
Z-è--hì-m--ě- --. Z-- s-- m- ě- t-- Z-è s-ì m- ě- t-. ----------------- Zhè shì mǎ ěr tǎ.
La Martha és secretària. 马-塔 是-女-书 。 马-- 是 女-- 。 马-塔 是 女-书 。 ----------- 马耳塔 是 女秘书 。 0
M- ěr--- -hì----mìs--. M- ě- t- s-- n- m----- M- ě- t- s-ì n- m-s-ū- ---------------------- Mǎ ěr tǎ shì nǚ mìshū.
El Peter i la Martha són amics / parella. 彼得 和---- - -友 。 彼- 和 马-- 是 朋- 。 彼- 和 马-塔 是 朋- 。 --------------- 彼得 和 马耳塔 是 朋友 。 0
Bǐdé h--m- ě- -ǎ-s-ì -é--yǒu. B--- h- m- ě- t- s-- p------- B-d- h- m- ě- t- s-ì p-n-y-u- ----------------------------- Bǐdé hé mǎ ěr tǎ shì péngyǒu.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. 彼得 --马耳-------。 彼- 是 马--- 男-- 。 彼- 是 马-塔- 男-友 。 --------------- 彼得 是 马耳塔的 男朋友 。 0
B--é shì--ǎ--r--- -e-----p-----u. B--- s-- m- ě- t- d- n-- p------- B-d- s-ì m- ě- t- d- n-n p-n-y-u- --------------------------------- Bǐdé shì mǎ ěr tǎ de nán péngyǒu.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. 马-塔------ 女朋友 。 马-- 是 彼-- 女-- 。 马-塔 是 彼-的 女-友 。 --------------- 马耳塔 是 彼特的 女朋友 。 0
Mǎ ě--tǎ s-ì-bǐ-t---e -ǚ-péng-ǒu. M- ě- t- s-- b- t- d- n- p------- M- ě- t- s-ì b- t- d- n- p-n-y-u- --------------------------------- Mǎ ěr tǎ shì bǐ tè de nǚ péngyǒu.

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.