Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   fi Hedelmiä ja elintarvikkeita

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [viisitoista]

Hedelmiä ja elintarvikkeita

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. M--ul-a o-----si--a. M------ o- m-------- M-n-l-a o- m-n-i-k-. -------------------- Minulla on mansikka. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. M--u-l---- k--v--ja--e-oni. M------ o- k---- j- m------ M-n-l-a o- k-i-i j- m-l-n-. --------------------------- Minulla on kiivi ja meloni. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. M--u--a--- a-pe--i--i ja g-e-p--. M------ o- a--------- j- g------- M-n-l-a o- a-p-l-i-n- j- g-e-p-i- --------------------------------- Minulla on appelsiini ja greippi. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. Minul----n --ena -a-man--. M------ o- o---- j- m----- M-n-l-a o- o-e-a j- m-n-o- -------------------------- Minulla on omena ja mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. M-nu-l- -- ---aani----a--nas. M------ o- b------ j- a------ M-n-l-a o- b-n-a-i j- a-a-a-. ----------------------------- Minulla on banaani ja ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Minä-t-en --de--äs-l-atti-. M--- t--- h---------------- M-n- t-e- h-d-l-ä-a-a-t-i-. --------------------------- Minä teen hedelmäsalaattia. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Mi-ä -y-n pa-ht-l--pä-. M--- s--- p------------ M-n- s-ö- p-a-t-l-i-ä-. ----------------------- Minä syön paahtoleipää. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Minä sy-- -aaht-leivän ---n--a----. M--- s--- p----------- v--- k------ M-n- s-ö- p-a-t-l-i-ä- v-i- k-n-s-. ----------------------------------- Minä syön paahtoleivän voin kanssa. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Mi-ä -yön p-a---l--vän v--n ----i---n--an-sa. M--- s--- p----------- v--- j- h----- k------ M-n- s-ö- p-a-t-l-i-ä- v-i- j- h-l-o- k-n-s-. --------------------------------------------- Minä syön paahtoleivän voin ja hillon kanssa. 0
(Jo) menjo un entrepà. M----s-ön ----os-oil--vän. M--- s--- k--------------- M-n- s-ö- k-r-o-v-i-e-v-n- -------------------------- Minä syön kerrosvoileivän. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. M-nä-sy-n----ros-oi-e--ä---oi- ---s-a. M--- s--- k-------------- v--- k------ M-n- s-ö- k-r-o-v-i-e-v-n v-i- k-n-s-. -------------------------------------- Minä syön kerrosvoileivän voin kanssa. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Minä--y-- -----svoilei-ä-----n ja-------in-k-nss-. M--- s--- k-------------- v--- j- t------- k------ M-n- s-ö- k-r-o-v-i-e-v-n v-i- j- t-m-a-i- k-n-s-. -------------------------------------------------- Minä syön kerrosvoileivän voin ja tomaatin kanssa. 0
Necessitem pa i arròs. Me-t---itse--e-le---- ---r--s--. M- t---------- l----- j- r------ M- t-r-i-s-m-e l-i-ä- j- r-i-i-. -------------------------------- Me tarvitsemme leipää ja riisiä. 0
Necessitem peix i bistecs. M- -ar--tse-m- --laa ja-p--vejä. M- t---------- k---- j- p------- M- t-r-i-s-m-e k-l-a j- p-h-e-ä- -------------------------------- Me tarvitsemme kalaa ja pihvejä. 0
Necessitem pizza i espaguetis. M--t-rvitsem-e--it-aa j- --a-et---. M- t---------- p----- j- s--------- M- t-r-i-s-m-e p-t-a- j- s-a-e-t-a- ----------------------------------- Me tarvitsemme pitsaa ja spagettia. 0
Què més necessitem? Mit---e----lä tarvits-m-e? M--- m- v---- t----------- M-t- m- v-e-ä t-r-i-s-m-e- -------------------------- Mitä me vielä tarvitsemme? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. Me -ar--t-emm--po---anoi----a -o--at-e-a--ei--oa -----n. M- t---------- p---------- j- t--------- k------ v------ M- t-r-i-s-m-e p-r-k-n-i-a j- t-m-a-t-j- k-i-t-a v-r-e-. -------------------------------------------------------- Me tarvitsemme porkkanoita ja tomaatteja keittoa varten. 0
On és el supermercat? M-s-- o----per-a-kett-? M---- o- s------------- M-s-ä o- s-p-r-a-k-t-i- ----------------------- Missä on supermarketti? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!