Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   he ‫פירות ומוצרי מזון‬

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

‫15 [חמש עשרה]‬

15 [xamesh essreh]

‫פירות ומוצרי מזון‬

[peyrot umutsarey mazon]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. ‫י--לי-ת-- --ה-‬ ‫-- ל- ת-- ש---- ‫-ש ל- ת-ת ש-ה-‬ ---------------- ‫יש לי תות שדה.‬ 0
y-s- li-tu- s-----. y--- l- t-- s------ y-s- l- t-t s-a-e-. ------------------- yesh li tut ssadeh.
(Jo) tinc un kiwi i un meló. ‫-ש לי--י--י--מלון.‬ ‫-- ל- ק---- ו------ ‫-ש ל- ק-ו-י ו-ל-ן-‬ -------------------- ‫יש לי קיווי ומלון.‬ 0
ye-- l- qi-- --e---. y--- l- q--- u------ y-s- l- q-w- u-e-o-. -------------------- yesh li qiwi umelon.
(Jo) tinc una taronja i una aranja. ‫----- ת--- ----ול-ת-‬ ‫-- ל- ת--- ו--------- ‫-ש ל- ת-ו- ו-ש-ו-י-.- ---------------------- ‫יש לי תפוז ואשכולית.‬ 0
yes- -- ta--z-w--s-k---t. y--- l- t---- w---------- y-s- l- t-p-z w-e-h-o-i-. ------------------------- yesh li tapuz w'eshkolit.
(Jo) tinc una poma i un mango. ‫יש -- תפ-ח--מ--ו.‬ ‫-- ל- ת--- ו------ ‫-ש ל- ת-ו- ו-נ-ו-‬ ------------------- ‫יש לי תפוח ומנגו.‬ 0
y-sh li-ta-ua--u-----. y--- l- t----- u------ y-s- l- t-p-a- u-a-g-. ---------------------- yesh li tapuax umango.
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. ‫---לי-בנ---וא----‬ ‫-- ל- ב--- ו------ ‫-ש ל- ב-נ- ו-נ-ס-‬ ------------------- ‫יש לי בננה ואננס.‬ 0
yesh ---b-na--h-w'-n-n-s. y--- l- b------ w-------- y-s- l- b-n-n-h w-a-a-a-. ------------------------- yesh li bananah w'ananas.
(Jo) faig una amanida de fruites. ‫-נ- -כי--/-ה ס-ט-פי-ו--‬ ‫--- מ--- / ה ס-- פ------ ‫-נ- מ-י- / ה ס-ט פ-ר-ת-‬ ------------------------- ‫אני מכין / ה סלט פירות.‬ 0
a-i----in-m--------alat p---o-. a-- m------------ s---- p------ a-i m-k-n-m-k-n-h s-l-t p-y-o-. ------------------------------- ani mekin/mekinah salat peyrot.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. ‫א-י א--ל---- -----‬ ‫--- א--- / ת ט----- ‫-נ- א-כ- / ת ט-ס-.- -------------------- ‫אני אוכל / ת טוסט.‬ 0
an---kh-l/o-h-le- t--t. a-- o------------ t---- a-i o-h-l-o-h-l-t t-s-. ----------------------- ani okhel/okhelet tost.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. ‫א-----כ- /---טוסט--ם-ח-אה.‬ ‫--- א--- / ת ט--- ע- ח----- ‫-נ- א-כ- / ת ט-ס- ע- ח-א-.- ---------------------------- ‫אני אוכל / ת טוסט עם חמאה.‬ 0
an- o-------h-let-t-s- -m-x--'-h. a-- o------------ t--- i- x------ a-i o-h-l-o-h-l-t t-s- i- x-m-a-. --------------------------------- ani okhel/okhelet tost im xem'ah.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. ‫א-י אוכ- - ------ ע--ח--- ו---ה-‬ ‫--- א--- / ת ט--- ע- ח--- ו------ ‫-נ- א-כ- / ת ט-ס- ע- ח-א- ו-י-ה-‬ ---------------------------------- ‫אני אוכל / ת טוסט עם חמאה וריבה.‬ 0
ani-o-he--o-he-----os- im--e--ah w'rib--. a-- o------------ t--- i- x----- w------- a-i o-h-l-o-h-l-t t-s- i- x-m-a- w-r-b-h- ----------------------------------------- ani okhel/okhelet tost im xem'ah w'ribah.
(Jo) menjo un entrepà. ‫--י-א--ל - - כ-י--‬ ‫--- א--- / ת כ----- ‫-נ- א-כ- / ת כ-י-.- -------------------- ‫אני אוכל / ת כריך.‬ 0
an- ok-el---h-l----a-ik-. a-- o------------ k------ a-i o-h-l-o-h-l-t k-r-k-. ------------------------- ani okhel/okhelet karikh.
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. ‫-נ-------- ת כר-ך ---מ-גרינה-‬ ‫--- א--- / ת כ--- ע- מ-------- ‫-נ- א-כ- / ת כ-י- ע- מ-ג-י-ה-‬ ------------------------------- ‫אני אוכל / ת כריך עם מרגרינה.‬ 0
ani o-h------el-- ---i-h -m ma-ga--na-. a-- o------------ k----- i- m---------- a-i o-h-l-o-h-l-t k-r-k- i- m-r-a-i-a-. --------------------------------------- ani okhel/okhelet karikh im margarinah.
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. ‫-נ- א-כל --ת-כרי- עם--רג-ינה--ע--נייה-‬ ‫--- א--- / ת כ--- ע- מ------ ו--------- ‫-נ- א-כ- / ת כ-י- ע- מ-ג-י-ה ו-ג-נ-י-.- ---------------------------------------- ‫אני אוכל / ת כריך עם מרגרינה ועגבנייה.‬ 0
ani o-h--/-k-e-e- k-r-k- im m---ari----w-ag-a--a-. a-- o------------ k----- i- m--------- w---------- a-i o-h-l-o-h-l-t k-r-k- i- m-r-a-i-a- w-a-v-n-a-. -------------------------------------------------- ani okhel/okhelet karikh im margarinah w'agvaniah.
Necessitem pa i arròs. ‫אנ--- צ--כ-ם--ח- -אור--‬ ‫----- צ----- ל-- ו------ ‫-נ-נ- צ-י-י- ל-ם ו-ו-ז-‬ ------------------------- ‫אנחנו צריכים לחם ואורז.‬ 0
a----u t-r--h-m-l--em w----z. a----- t------- l---- w------ a-a-n- t-r-k-i- l-x-m w-o-e-. ----------------------------- anaxnu tsrikhim lexem w'orez.
Necessitem peix i bistecs. ‫אנ-נו--רי--- ד-י---סטייקי--‬ ‫----- צ----- ד--- ו--------- ‫-נ-נ- צ-י-י- ד-י- ו-ט-י-י-.- ----------------------------- ‫אנחנו צריכים דגים וסטייקים.‬ 0
anaxn- -s--khi--da-im -'s--yq-m. a----- t------- d---- w--------- a-a-n- t-r-k-i- d-g-m w-s-e-q-m- -------------------------------- anaxnu tsrikhim dagim w'steyqim.
Necessitem pizza i espaguetis. ‫--חנ- --י--ם פיצ---ספג---‬ ‫----- צ----- פ--- ו------- ‫-נ-נ- צ-י-י- פ-צ- ו-פ-ט-.- --------------------------- ‫אנחנו צריכים פיצה וספגטי.‬ 0
an-xnu tsr-k--- p----h -s-a-e--. a----- t------- p----- u-------- a-a-n- t-r-k-i- p-t-a- u-f-g-t-. -------------------------------- anaxnu tsrikhim pitsah usfageti.
Què més necessitem? ‫-ה עו- אנ-נ----יכי-?‬ ‫-- ע-- א---- צ------- ‫-ה ע-ד א-ח-ו צ-י-י-?- ---------------------- ‫מה עוד אנחנו צריכים?‬ 0
m-- o- a-axnu--sr-kh-m? m-- o- a----- t-------- m-h o- a-a-n- t-r-k-i-? ----------------------- mah od anaxnu tsrikhim?
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. ‫--ח-ו צרי-----ז- -עגב-י-ת ל--ק-‬ ‫----- צ----- ג-- ו------- ל----- ‫-נ-נ- צ-י-י- ג-ר ו-ג-נ-ו- ל-ר-.- --------------------------------- ‫אנחנו צריכים גזר ועגבניות למרק.‬ 0
a-a--u tsrikh-m--e------a--a-io- -e-a---. a----- t------- g---- w--------- l------- a-a-n- t-r-k-i- g-z-r w-a-v-n-o- l-m-r-q- ----------------------------------------- anaxnu tsrikhim gezer w'agvaniot lemaraq.
On és el supermercat? ‫ה-כ- -ש ס-פ-מ-ק-?‬ ‫---- י- ס--------- ‫-י-ן י- ס-פ-מ-ק-?- ------------------- ‫היכן יש סופרמרקט?‬ 0
h---han ye-h supe-m----t? h------ y--- s----------- h-y-h-n y-s- s-p-r-a-q-t- ------------------------- heykhan yesh supermarqet?

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!