Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ja 季節と天気

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [十六]

16 [Jūroku]

季節と天気

[kisetsu to tenki]

Tria com vols veure la traducció:   
català japonès Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: 季節が あります 。 季節が あります 。 季節が あります 。 季節が あります 。 季節が あります 。 0
kise--u -- arimasu. k------ g- a------- k-s-t-u g- a-i-a-u- ------------------- kisetsu ga arimasu.
La primavera, l’estiu, 春、夏、 春、夏、 春、夏、 春、夏、 春、夏、 0
har-,-na-su, h---- n----- h-r-, n-t-u- ------------ haru, natsu,
la tardor i l’hivern. 秋、冬 。 秋、冬 。 秋、冬 。 秋、冬 。 秋、冬 。 0
ak----u-u. a--- f---- a-i- f-y-. ---------- aki, fuyu.
L’estiu és calorós. 夏は 暑い です 。 夏は 暑い です 。 夏は 暑い です 。 夏は 暑い です 。 夏は 暑い です 。 0
na--uh---s-id---. n---------------- n-t-u-a-t-u-d-s-. ----------------- natsuhaatsuidesu.
A l’estiu, fa sol. 夏には 太陽が 照ります 。 夏には 太陽が 照ります 。 夏には 太陽が 照ります 。 夏には 太陽が 照ります 。 夏には 太陽が 照ります 。 0
nats---i-w- ta-yō-g- te-----u. n---- n- w- t---- g- t-------- n-t-u n- w- t-i-ō g- t-r-m-s-. ------------------------------ natsu ni wa taiyō ga terimasu.
A l’estiu, ens agrada passejar. 私達は 夏には 好んで 散歩に 行きます 。 私達は 夏には 好んで 散歩に 行きます 。 私達は 夏には 好んで 散歩に 行きます 。 私達は 夏には 好んで 散歩に 行きます 。 私達は 夏には 好んで 散歩に 行きます 。 0
wa--sh--ach- -a-nat---ni----ko--n---------ni------s-. w----------- w- n---- n- w- k------ s---- n- i------- w-t-s-i-a-h- w- n-t-u n- w- k-n-n-e s-n-o n- i-i-a-u- ----------------------------------------------------- watashitachi wa natsu ni wa kononde sanpo ni ikimasu.
L’hivern és fred. 冬は 寒い です 。 冬は 寒い です 。 冬は 寒い です 。 冬は 寒い です 。 冬は 寒い です 。 0
f-y- wa-sa---desu. f--- w- s--------- f-y- w- s-m-i-e-u- ------------------ fuyu wa samuidesu.
A l’hivern neva o plou. 冬には 雪や 雨が 降ります 。 冬には 雪や 雨が 降ります 。 冬には 雪や 雨が 降ります 。 冬には 雪や 雨が 降ります 。 冬には 雪や 雨が 降ります 。 0
f----------yuki y--a--g----i----. f--- n- w- y--- y- a------------- f-y- n- w- y-k- y- a-e-a-u-i-a-u- --------------------------------- fuyu ni wa yuki ya amegafurimasu.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. 私達は 冬は 家に いるのが 好きです 。 私達は 冬は 家に いるのが 好きです 。 私達は 冬は 家に いるのが 好きです 。 私達は 冬は 家に いるのが 好きです 。 私達は 冬は 家に いるのが 好きです 。 0
wata--i-a-h- w- fu-- wa-ie n----u n- ga---k-d--u. w----------- w- f--- w- i- n- i-- n- g- s-------- w-t-s-i-a-h- w- f-y- w- i- n- i-u n- g- s-k-d-s-. ------------------------------------------------- watashitachi wa fuyu wa ie ni iru no ga sukidesu.
Fa fred. 寒い です 。 寒い です 。 寒い です 。 寒い です 。 寒い です 。 0
s-mui----. s--------- s-m-i-e-u- ---------- samuidesu.
Plou. 雨が 降って います 。 雨が 降って います 。 雨が 降って います 。 雨が 降って います 。 雨が 降って います 。 0
a-e-g- fu--e i---u. a-- g- f---- i----- a-e g- f-t-e i-a-u- ------------------- ame ga futte imasu.
Fa vent. 風が 強い です 。 風が 強い です 。 風が 強い です 。 風が 強い です 。 風が 強い です 。 0
k-ze ga -s-----e--. k--- g- t---------- k-z- g- t-u-o-d-s-. ------------------- kaze ga tsuyoidesu.
Fa calor. 暖かい です 。 暖かい です 。 暖かい です 。 暖かい です 。 暖かい です 。 0
attak-ide-u. a----------- a-t-k-i-e-u- ------------ attakaidesu.
Fa sol. 日が 照って います 。 日が 照って います 。 日が 照って います 。 日が 照って います 。 日が 照って います 。 0
n--T-- -- t-t---i----. n----- g- t---- i----- n---s- g- t-t-e i-a-u- ---------------------- ni-Tsu ga tette imasu.
Fa un bon dia. よく 晴れて います 。 よく 晴れて います 。 よく 晴れて います 。 よく 晴れて います 。 よく 晴れて います 。 0
y-k- ha--t--im-su. y--- h----- i----- y-k- h-r-t- i-a-u- ------------------ yoku harete imasu.
Quin temps fa avui? 今日の 天気は どうです か ? 今日の 天気は どうです か ? 今日の 天気は どうです か ? 今日の 天気は どうです か ? 今日の 天気は どうです か ? 0
kyō n- tenk- w-----esu k-? k-- n- t---- w- d----- k-- k-ō n- t-n-i w- d-d-s- k-? -------------------------- kyō no tenki wa dōdesu ka?
Avui fa fred. 今日は 寒い です 。 今日は 寒い です 。 今日は 寒い です 。 今日は 寒い です 。 今日は 寒い です 。 0
kyō--a -----d-su. k-- w- s--------- k-ō w- s-m-i-e-u- ----------------- kyō wa samuidesu.
Avui fa calor. 今日は 暖かい です 。 今日は 暖かい です 。 今日は 暖かい です 。 今日は 暖かい です 。 今日は 暖かい です 。 0
kyō -a -t---ai---u. k-- w- a----------- k-ō w- a-t-k-i-e-u- ------------------- kyō wa attakaidesu.

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!