Manual de conversa

ca Fer neteja   »   fr Faire le ménage

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [dix-huit]

Faire le ménage

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Avui és dissabte. A-jou-d’-ui- --us s-m-e--Sam--i. A----------- n--- s----- S------ A-j-u-d-h-i- n-u- s-m-e- S-m-d-. -------------------------------- Aujourd’hui, nous sommes Samedi. 0
Avui tenim temps. Auj------ui--n-u- ---n- -- t-m--. A----------- n--- a---- l- t----- A-j-u-d-h-i- n-u- a-o-s l- t-m-s- --------------------------------- Aujourd’hui, nous avons le temps. 0
Avui netegem l’apartament. A-j-----h--, n-u--faiso-- -e-m--a---d--s-l---pa----e-t. A----------- n--- f------ l- m----- d--- l------------- A-j-u-d-h-i- n-u- f-i-o-s l- m-n-g- d-n- l-a-p-r-e-e-t- ------------------------------------------------------- Aujourd’hui, nous faisons le ménage dans l’appartement. 0
Jo netejo la cambra de bany. Je -et-o-e la -al-e-de-----. J- n------ l- s---- d- b---- J- n-t-o-e l- s-l-e d- b-i-. ---------------------------- Je nettoie la salle de bain. 0
El meu marit renta el cotxe. M-- -----l--- l---o--u--. M-- m--- l--- l- v------- M-n m-r- l-v- l- v-i-u-e- ------------------------- Mon mari lave la voiture. 0
Els nens netegen les bicicletes. Les enfa-t---e--oie----es --l--. L-- e------ n-------- l-- v----- L-s e-f-n-s n-t-o-e-t l-s v-l-s- -------------------------------- Les enfants nettoient les vélos. 0
L’àvia rega les flors. M-----ar--s- -e- f--ur-. M---- a----- l-- f------ M-m-e a-r-s- l-s f-e-r-. ------------------------ Mamie arrose les fleurs. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. L------------an-e-t----c---b-e-des e-f-n-s. L-- e------ r------ l- c------ d-- e------- L-s e-f-n-s r-n-e-t l- c-a-b-e d-s e-f-n-s- ------------------------------------------- Les enfants rangent la chambre des enfants. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. M-n ma-i--a-ge-s-- bureau. M-- m--- r---- s-- b------ M-n m-r- r-n-e s-n b-r-a-. -------------------------- Mon mari range son bureau. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. J--m-t- l- l-n-e-d-ns l--m-chi---à--a---. J- m--- l- l---- d--- l- m------ à l----- J- m-t- l- l-n-e d-n- l- m-c-i-e à l-v-r- ----------------------------------------- Je mets le linge dans la machine à laver. 0
(Jo) estenc la roba. J- m-ts l- l--ge à-------. J- m--- l- l---- à s------ J- m-t- l- l-n-e à s-c-e-. -------------------------- Je mets le linge à sécher. 0
(Jo) planxo la roba. Je r-pas-e ---l--ge. J- r------ l- l----- J- r-p-s-e l- l-n-e- -------------------- Je repasse le linge. 0
Les finestres estan brutes. L-- ---ê-r-s so-----les. L-- f------- s--- s----- L-s f-n-t-e- s-n- s-l-s- ------------------------ Les fenêtres sont sales. 0
El terra està brut. L- -lan-h-r--s- --l-. L- p------- e-- s---- L- p-a-c-e- e-t s-l-. --------------------- Le plancher est sale. 0
La vaixella és bruta. La-vai-s-l-e--s--sale. L- v-------- e-- s---- L- v-i-s-l-e e-t s-l-. ---------------------- La vaisselle est sale. 0
Qui neteja les finestres? Qui n-t-oie---s-vi-r-s ? Q-- n------ l-- v----- ? Q-i n-t-o-e l-s v-t-e- ? ------------------------ Qui nettoie les vitres ? 0
Qui passa l’aspiradora? Qu--p--se l--s--rate-r-? Q-- p---- l----------- ? Q-i p-s-e l-a-p-r-t-u- ? ------------------------ Qui passe l’aspirateur ? 0
Qui renta la vaixella? Q-i----- la-vais-e-l- ? Q-- f--- l- v-------- ? Q-i f-i- l- v-i-s-l-e ? ----------------------- Qui fait la vaisselle ? 0

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!