Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ur ‫گھر صاف کرنا‬

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

‫18 [اٹھارہ]‬

athaara

‫گھر صاف کرنا‬

[ghar saaf karna]

català urdú Engegar Més
Avui és dissabte. ‫آ- ہ--- ہ-‬ ‫آج ہفتہ ہے‬ 0
a-- h---- h-- aa- h---- h-i aaj hafta hai a-j h-f-a h-i -------------
Avui tenim temps. ‫آ- ہ---- پ-- و-- ہ-‬ ‫آج ہمارے پاس وقت ہے‬ 0
a-- h------ p--- w--- h-- aa- h------ p--- w--- h-i aaj hamaray paas waqt hai a-j h-m-r-y p-a- w-q- h-i -------------------------
Avui netegem l’apartament. ‫آ- ہ- ف--- ک- ص--- ک--- گ-‬ ‫آج ہم فلیٹ کی صفائ کریں گے‬ 0
a-- h-- f--- k- s--- k---- g- aa- h-- f--- k- s--- k---- ge aaj hum flat ki sfay karen ge a-j h-m f-a- k- s-a- k-r-n g- -----------------------------
Jo netejo la cambra de bany. ‫م-- ب------ ص-- ک--- گ-‬ ‫میں باتھروم صاف کروں گا‬ 0
m--- s--- k----- g- me-- s--- k----- ga mein saaf karoon ga m-i- s-a- k-r-o- g- -------------------
El meu marit renta el cotxe. ‫م--- ش--- گ--- د---- گ-‬ ‫میرا شوہر گاڑی دھوئے گا‬ 0
m--- s----- g---- g- me-- s----- g---- ga mera shohar gaari ga m-r- s-o-a- g-a-i g- --------------------
Els nens netegen les bicicletes. ‫ب-- س------- ک- ص-- ک--- گ-‬ ‫بچے سائیکلوں کو صاف کریں گے‬ 0
b----- c----- k- s--- k---- g- ba---- c----- k- s--- k---- ge bachay cyclon ko saaf karen ge b-c-a- c-c-o- k- s-a- k-r-n g- ------------------------------
L’àvia rega les flors. ‫د--- پ----- ک- پ--- د- ر-- ہ-‬ ‫دادی پھولوں کو پانی دے رہی ہے‬ 0
d--- p------ k- p--- d--- r--- h-- da-- p------ k- p--- d--- r--- h-i dadi phoolon ko pani daal rahi hai d-d- p-o-l-n k- p-n- d-a- r-h- h-i ----------------------------------
Els nens ordenen l’habitació dels nens. ‫ب-- ا--- ک--- ک- ص-- ک- ر-- ہ--‬ ‫بچے اپنے کمرے کو صاف کر رہے ہیں‬ 0
b----- a--- k----- k- s--- k-- r---- h--- ba---- a--- k----- k- s--- k-- r---- h--n bachay apne kamray ko saaf kar rahay hain b-c-a- a-n- k-m-a- k- s-a- k-r r-h-y h-i- -----------------------------------------
El meu marit ordena el seu escriptori. ‫م--- ش--- ک-- ک--- ک- م-- ک- ص-- ک- ر-- ہ-‬ ‫میرا شوہر کام کرنے کی میز کو صاف کر رہا ہے‬ 0
m--- k--- k---- k- m--- k- s--- k-- r--- h-- me-- k--- k---- k- m--- k- s--- k-- r--- h-i mera kaam karne ki maiz ko saaf kar raha hai m-r- k-a- k-r-e k- m-i- k- s-a- k-r r-h- h-i --------------------------------------------
(Jo) poso la roba a la rentadora. ‫م-- و---- م--- م-- م--- ک--- ڈ-- ر-- ہ--‬ ‫میں واشنگ مشین میں میلے کپڑے ڈال رہی ہوں‬ 0
m--- v----- m------ m--- m---- k----- d--- r--- h-- me-- v----- m------ m--- m---- k----- d--- r--- h-n mein vashng machine mein melay kapray daal rahi hon m-i- v-s-n- m-c-i-e m-i- m-l-y k-p-a- d-a- r-h- h-n ---------------------------------------------------
(Jo) estenc la roba. ‫م-- ک--- ل--- ر-- ہ--‬ ‫میں کپڑے لٹکا رہی ہوں‬ 0
m--- k----- l---- r--- h-- me-- k----- l---- r--- h-n mein kapray latka rahi hon m-i- k-p-a- l-t-a r-h- h-n --------------------------
(Jo) planxo la roba. ‫م-- ک--- ا---- ک- ر-- ہ--‬ ‫میں کپڑے استری کر رہی ہوں‬ 0
m--- k----- i---- k-- r--- h-- me-- k----- i---- k-- r--- h-n mein kapray istri kar rahi hon m-i- k-p-a- i-t-i k-r r-h- h-n ------------------------------
Les finestres estan brutes. ‫ک------ گ--- ہ--‬ ‫کھڑکیاں گندی ہیں‬ 0
k-------- g---- h- r--- h--- kh------- g---- h- r--- h--n khirkiyan gandi ho rahi hain k-i-k-y-n g-n-i h- r-h- h-i- ----------------------------
El terra està brut. ‫ف-- گ--- ہ-‬ ‫فرش گندہ ہے‬ 0
f---- g----- h-- fa--- g----- h-i farsh gandah hai f-r-h g-n-a- h-i ----------------
La vaixella és bruta. ‫ب--- گ--- ہ--‬ ‫برتن گندے ہیں‬ 0
b----- g----- h--- ba---- g----- h--n bartan ganday hain b-r-a- g-n-a- h-i- ------------------
Qui neteja les finestres? ‫ک---- ک-- ص-- ک-- گ--‬ ‫کھڑکی کون صاف کرے گا؟‬ 0
k----- k-- s--- k--- g-? kh---- k-- s--- k--- g-? khirki kon saaf kare ga? k-i-k- k-n s-a- k-r- g-? -----------------------?
Qui passa l’aspiradora? ‫گ-- ک-- ص-- ک-- گ--‬ ‫گرد کون صاف کرے گا؟‬ 0
g--- k-- s--- k--- g-? gi-- k-- s--- k--- g-? gird kon saaf kare ga? g-r- k-n s-a- k-r- g-? ---------------------?
Qui renta la vaixella? ‫ب--- ک-- د---- گ--‬ ‫برتن کون دھوئے گا؟‬ 0
b----- k-- d----- g-? ba---- k-- d----- g-? bartan kon dhuain ga? b-r-a- k-n d-u-i- g-? --------------------?

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!