Manual de conversa

ca Conversa 2   »   bn ছোটখাটো আড্ডা ২

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

২১ [একুশ]

21 [Ēkuśa]

ছোটখাটো আড্ডা ২

[chōṭakhāṭō āḍḍā 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
D’on és vostè? আপনি ---- -ে-ে এসেছে-? আ--- ক--- থ--- এ------ আ-ন- ক-থ- থ-ক- এ-ে-ে-? ---------------------- আপনি কোথা থেকে এসেছেন? 0
ā---- -ō-hā--h--ē ēsē---na? ā---- k---- t---- ē-------- ā-a-i k-t-ā t-ē-ē ē-ē-h-n-? --------------------------- āpani kōthā thēkē ēsēchēna?
De Basilea. ব-য-স-- থেকে ব------ থ--- ব-য-স-ল থ-ক- ------------ ব্যাসিল থেকে 0
Byās-l--th--ē B------ t---- B-ā-i-a t-ē-ē ------------- Byāsila thēkē
Basilea és a Suïssa. ব্-া--ল -ু---রল্য----ে--ব----ত-৷ ব------ স------------- অ------ ৷ ব-য-স-ল স-ই-া-ল-য-ন-ড- অ-স-থ-ত ৷ -------------------------------- ব্যাসিল সুইজারল্যান্ডে অবস্থিত ৷ 0
byās--a s-----r--y---- --a-th--a b------ s------------- a-------- b-ā-i-a s-'-j-r-l-ā-ḍ- a-a-t-i-a -------------------------------- byāsila su'ijāralyānḍē abasthita
Li presento el senyor Müller. আ-ি---. ম--া-ক---------র----দ--ে পা-ি? আ-- ম-- ম------ প---- ক---- দ--- প---- আ-ি ম-. ম-ল-র-ে প-ি-য় ক-ি-ে দ-ত- প-র-? -------------------------------------- আমি মি. মিলারকে পরিচয় করিয়ে দিতে পারি? 0
ā-- mi.-----rak--par-caẏa---ri-- d--- pā-i? ā-- m-- M------- p------- k----- d--- p---- ā-i m-. M-l-r-k- p-r-c-ẏ- k-r-ẏ- d-t- p-r-? ------------------------------------------- āmi mi. Milārakē paricaẏa kariẏē ditē pāri?
És estranger. সে----ন বি-েশী৤ স- এ--- ব------ স- এ-জ- ব-দ-শ-৤ --------------- সে একজন বিদেশী৤ 0
S----aja-a b-dēśī৤ S- ē------ b------ S- ē-a-a-a b-d-ś-৤ ------------------ Sē ēkajana bidēśī৤
Parla diverses llengües. সে ব-ভিন্- -------থ--ব-ে৤ স- ব------ ভ---- ক-- ব--- স- ব-ভ-ন-ন ভ-ষ-য় ক-া ব-ে- ------------------------- সে বিভিন্ন ভাষায় কথা বলে৤ 0
s- bibh-nn--b--ṣā-a-kathā-ba-ē৤ s- b------- b------ k---- b---- s- b-b-i-n- b-ā-ā-a k-t-ā b-l-৤ ------------------------------- sē bibhinna bhāṣāẏa kathā balē৤
És la primera vegada que és aquí vostè? আ-ন- -ি --ানে-প-রথমবা- এসেছ-ন? আ--- ক- এ---- প------- এ------ আ-ন- ক- এ-া-ে প-র-ম-া- এ-ে-ে-? ------------------------------ আপনি কি এখানে প্রথমবার এসেছেন? 0
āpan- k--ē---nē-prat-amab-r--ēsēchēna? ā---- k- ē----- p----------- ē-------- ā-a-i k- ē-h-n- p-a-h-m-b-r- ē-ē-h-n-? -------------------------------------- āpani ki ēkhānē prathamabāra ēsēchēna?
No, ja hi vaig ser l’any passat. না, আমি গ----ে -কবার-এ---ে--সেছ--াম ৷ ন-- আ-- গ----- এ---- এ---- এ------- ৷ ন-, আ-ি গ-ব-র- এ-ব-র এ-া-ে এ-ে-ি-া- ৷ ------------------------------------- না, আমি গতবছরে একবার এখানে এসেছিলাম ৷ 0
Nā, -mi-g-t----ha-ē---abā-- -kh--- ē---h----a N-- ā-- g---------- ē------ ē----- ē--------- N-, ā-i g-t-b-c-a-ē ē-a-ā-a ē-h-n- ē-ē-h-l-m- --------------------------------------------- Nā, āmi gatabacharē ēkabāra ēkhānē ēsēchilāma
Però només per una setmana. ক-ন--- -ু--ম--্--এক সপ্ত--ে- জন্--৷ ক----- শ-------- এ- স------- জ--- ৷ ক-ন-ত- শ-ধ-ম-ত-র এ- স-্-া-ে- জ-্- ৷ ----------------------------------- কিন্তু শুধুমাত্র এক সপ্তাহের জন্য ৷ 0
k-ntu-śudh-māt-a --a--aptāh-r- ja-'ya k---- ś--------- ē-- s-------- j----- k-n-u ś-d-u-ā-r- ē-a s-p-ā-ē-a j-n-y- ------------------------------------- kintu śudhumātra ēka saptāhēra jan'ya
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? আ---------ে- -খ-ন- -ে-ন-----? আ---- আ----- এ---- ক--- ল---- আ-ন-র আ-া-ে- এ-া-ে ক-ম- ল-গ-? ----------------------------- আপনার আমাদের এখানে কেমন লাগে? 0
āp-nār- ā-ā--r- -kh-nē---m----l--ē? ā------ ā------ ē----- k----- l---- ā-a-ā-a ā-ā-ē-a ē-h-n- k-m-n- l-g-? ----------------------------------- āpanāra āmādēra ēkhānē kēmana lāgē?
Molt. La gent és molt amable. খুব -া---এ---কার -ো-----ুব-ভ-- ৷ খ-- ভ--- এ------ ল---- খ-- ভ-- ৷ খ-ব ভ-ল- এ-া-ক-র ল-ক-ন খ-ব ভ-ল ৷ -------------------------------- খুব ভাল, এখানকার লোকজন খুব ভাল ৷ 0
K-uba -hāl-,--k--n-kāra--ō-a-------u-a bh--a K---- b----- ē--------- l------- k---- b---- K-u-a b-ā-a- ē-h-n-k-r- l-k-j-n- k-u-a b-ā-a -------------------------------------------- Khuba bhāla, ēkhānakāra lōkajana khuba bhāla
I també m’agrada el paisatge. এ-ং আমা- এখ---ার---শ্য---ু-------া-ছ- ৷ এ-- আ--- এ------ দ----- খ-- ভ-- ল---- ৷ এ-ং আ-া- এ-া-ক-র দ-শ-য- খ-ব ভ-ল ল-গ-ে ৷ --------------------------------------- এবং আমার এখানকার দৃশ্যও খুব ভাল লাগছে ৷ 0
ē--ṁ ---r- --hānak----d---ya-ō-k-u---b-āla--ā-a-hē ē--- ā---- ē--------- d------- k---- b---- l------ ē-a- ā-ā-a ē-h-n-k-r- d-̥-y-'- k-u-a b-ā-a l-g-c-ē -------------------------------------------------- ēbaṁ āmāra ēkhānakāra dr̥śya'ō khuba bhāla lāgachē
Quina és la seva professió? আপনি -- কর--? আ--- ক- ক---- আ-ন- ক- ক-ে-? ------------- আপনি কী করেন? 0
āpa-- -- ka-ēn-? ā---- k- k------ ā-a-i k- k-r-n-? ---------------- āpani kī karēna?
Sóc traductor. আম--এ-জ- --ুবা-- ৷ আ-- এ--- অ------ ৷ আ-ি এ-জ- অ-ু-া-ক ৷ ------------------ আমি একজন অনুবাদক ৷ 0
Ā-- -k-jana an---da-a Ā-- ē------ a-------- Ā-i ē-a-a-a a-u-ā-a-a --------------------- Āmi ēkajana anubādaka
Tradueixo llibres. আমি বই---ুবা- --ি-৷ আ-- ব- অ----- ক-- ৷ আ-ি ব- অ-ু-া- ক-ি ৷ ------------------- আমি বই অনুবাদ করি ৷ 0
ām- -a-----u-ā-a kari ā-- b--- a------ k--- ā-i b-'- a-u-ā-a k-r- --------------------- āmi ba'i anubāda kari
Està sol aquí? আপ-ি কি-এখ-ন- এ-----ে-? আ--- ক- এ---- এ-- আ---- আ-ন- ক- এ-া-ে এ-া আ-ে-? ----------------------- আপনি কি এখানে একা আছেন? 0
ā-a-- ki---h----ēk- ---ēn-? ā---- k- ē----- ē-- ā------ ā-a-i k- ē-h-n- ē-ā ā-h-n-? --------------------------- āpani ki ēkhānē ēkā āchēna?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. ন-,-আম-র স্ত-রী-- আমার-স্ব-মীও এ--নে আছে ৷ ন-- আ--- স----- / আ--- স------ এ---- আ-- ৷ ন-, আ-া- স-ত-র- / আ-া- স-ব-ম-ও এ-া-ে আ-ে ৷ ------------------------------------------ না, আমার স্ত্রী / আমার স্বামীও এখানে আছে ৷ 0
Nā, ---ra -t-- /-----a-sbāmī'--ē-h-nē -chē N-- ā---- s--- / ā---- s------ ē----- ā--- N-, ā-ā-a s-r- / ā-ā-a s-ā-ī-ō ē-h-n- ā-h- ------------------------------------------ Nā, āmāra strī / āmāra sbāmī'ō ēkhānē āchē
I allà són els meus dos fills. এ-ং -র--হ--আ-----ু--সন-----৷ এ-- ও-- হ- আ--- দ-- স----- ৷ এ-ং ও-া হ- আ-া- দ-ই স-্-া- ৷ ---------------------------- এবং ওরা হল আমার দুই সন্তান ৷ 0
ēba- ōrā-hala--mā-a du-- sant--a ē--- ō-- h--- ā---- d--- s------ ē-a- ō-ā h-l- ā-ā-a d-'- s-n-ā-a -------------------------------- ēbaṁ ōrā hala āmāra du'i santāna

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!