Manual de conversa

ca Conversa 3   »   bg Кратък разговор 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [двайсет и две]

22 [dvayset i dve]

Кратък разговор 3

[Kratyk razgovor 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Fuma vostè? П--ите-ли? П----- л-- П-ш-т- л-? ---------- Пушите ли? 0
Pus-----l-? P------ l-- P-s-i-e l-? ----------- Pushite li?
Abans, sí. По-р-но--а. П------ д-- П---а-о д-. ----------- По-рано да. 0
P--r--- d-. P------ d-- P---a-o d-. ----------- Po-rano da.
Però ara ja no fumo. Но с-га-в--е -----ш-. Н- с--- в--- н- п---- Н- с-г- в-ч- н- п-ш-. --------------------- Но сега вече не пуша. 0
No-se------he----pu---. N- s--- v---- n- p----- N- s-g- v-c-e n- p-s-a- ----------------------- No sega veche ne pusha.
Li importa si fumo? П---и-л--В-- -----------? П---- л- В-- а-- а- п---- П-е-и л- В-, а-о а- п-ш-? ------------------------- Пречи ли Ви, ако аз пуша? 0
P---hi -i--i--ak---z--u---? P----- l- V-- a-- a- p----- P-e-h- l- V-, a-o a- p-s-a- --------------------------- Prechi li Vi, ako az pusha?
No, no gens. Не---ъо--е н-. Н-- в----- н-- Н-, в-о-щ- н-. -------------- Не, въобще не. 0
Ne, -y-b--c-- ne. N-- v-------- n-- N-, v-o-s-c-e n-. ----------------- Ne, vyobshche ne.
No em molesta pas. Т-ва-не м- п-е-и. Т--- н- м- п----- Т-в- н- м- п-е-и- ----------------- Това не ми пречи. 0
T-v- n- m- prech-. T--- n- m- p------ T-v- n- m- p-e-h-. ------------------ Tova ne mi prechi.
Que vol res de beure? Ще п--т-----не--? Щ- п---- л- н---- Щ- п-е-е л- н-щ-? ----------------- Ще пиете ли нещо? 0
Sh-he--------i ---hcho? S---- p---- l- n------- S-c-e p-e-e l- n-s-c-o- ----------------------- Shche piete li neshcho?
Un conyac? Е-и---о-я-? Е--- к----- Е-и- к-н-к- ----------- Един коняк? 0
E---------k? E--- k------ E-i- k-n-a-? ------------ Edin konyak?
No, més aviat una cervesa. Н-,-пр--поч--ам-б-р-. Н-- п---------- б---- Н-, п-е-п-ч-т-м б-р-. --------------------- Не, предпочитам бира. 0
Ne- -r---oc--t-m --r-. N-- p----------- b---- N-, p-e-p-c-i-a- b-r-. ---------------------- Ne, predpochitam bira.
Que viatja molt vostè? П-ту--те--и-м-о-о? П------- л- м----- П-т-в-т- л- м-о-о- ------------------ Пътувате ли много? 0
P-tu--t- li --o-o? P------- l- m----- P-t-v-t- l- m-o-o- ------------------ Pytuvate li mnogo?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Д---о----ове-о-в---ман-ир-в-а. Д-- о--------- в к------------ Д-, о-и-н-в-н- в к-м-н-и-о-к-. ------------------------------ Да, обикновено в командировка. 0
Da,--b--nov--o-v----andi-ov-a. D-- o--------- v k------------ D-, o-i-n-v-n- v k-m-n-i-o-k-. ------------------------------ Da, obiknoveno v komandirovka.
Però ara fem vacances. Н- сег- сме --- на -оч-в-а. Н- с--- с-- т-- н- п------- Н- с-г- с-е т-к н- п-ч-в-а- --------------------------- Но сега сме тук на почивка. 0
N----ga sm----k-n- ----i---. N- s--- s-- t-- n- p-------- N- s-g- s-e t-k n- p-c-i-k-. ---------------------------- No sega sme tuk na pochivka.
Quina calor! К--в- жег-! К---- ж---- К-к-а ж-г-! ----------- Каква жега! 0
K-k-- -he-a! K---- z----- K-k-a z-e-a- ------------ Kakva zhega!
Sí, avui fa molta calor. Да, днес---исти---е г-р--о. Д-- д--- н------- е г------ Д-, д-е- н-и-т-н- е г-р-щ-. --------------------------- Да, днес наистина е горещо. 0
Da- ---s---i-t-n- ye g-re-h-ho. D-- d--- n------- y- g--------- D-, d-e- n-i-t-n- y- g-r-s-c-o- ------------------------------- Da, dnes naistina ye goreshcho.
Anem al balcó. Д- --лез-м -а балк--а. Д- и------ н- б------- Д- и-л-з-м н- б-л-о-а- ---------------------- Да излезем на балкона. 0
D--i---z-m ---b-l---a. D- i------ n- b------- D- i-l-z-m n- b-l-o-a- ---------------------- Da izlezem na balkona.
Demà hi haurà una festa. Утре т---ще има-па-т-. У--- т-- щ- и-- п----- У-р- т-к щ- и-а п-р-и- ---------------------- Утре тук ще има парти. 0
Utr- t----h-----ma pa--i. U--- t-- s---- i-- p----- U-r- t-k s-c-e i-a p-r-i- ------------------------- Utre tuk shche ima parti.
Que vol venir també? Щ- дой---- -и ----е? Щ- д------ л- и В--- Щ- д-й-е-е л- и В-е- -------------------- Ще дойдете ли и Вие? 0
Shc-e---y--te-li-- --e? S---- d------ l- i V--- S-c-e d-y-e-e l- i V-e- ----------------------- Shche doydete li i Vie?
Sí, també hi som convidats. Д-- --е съ-о сме--о-----и. Д-- н-- с--- с-- п-------- Д-, н-е с-щ- с-е п-к-н-н-. -------------------------- Да, ние също сме поканени. 0
Da- -i----s-cho-s-e --kane--. D-- n-- s------ s-- p-------- D-, n-e s-s-c-o s-e p-k-n-n-. ----------------------------- Da, nie syshcho sme pokaneni.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!