Manual de conversa

ca Conversa 3   »   he ‫שיחת חולין 3‬

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

‫22 [עשרים ושתיים]‬

22 [essrim ushtaim]

‫שיחת חולין 3‬

[ssixat xulin 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Fuma vostè? ‫את-- - --ש----ת?‬ ‫-- / ה מ--- / ת-- ‫-ת / ה מ-ש- / ת-‬ ------------------ ‫את / ה מעשן / ת?‬ 0
ata-/-t -e'--------'ashe---? a------ m------------------- a-a-/-t m-'-s-e-/-e-a-h-n-t- ---------------------------- atah/at me'ashen/me'ashenet?
Abans, sí. ‫בעבר -י--ת-.‬ ‫---- ע------- ‫-ע-ר ע-ש-ת-.- -------------- ‫בעבר עישנתי.‬ 0
b'avar----ant-. b----- i------- b-a-a- i-h-n-i- --------------- b'avar ishanti.
Però ara ja no fumo. ‫א---ע---- --- -ב- -א -עשן-- ת.‬ ‫--- ע---- א-- כ-- ל- מ--- / ת-- ‫-ב- ע-ש-ו א-י כ-ר ל- מ-ש- / ת-‬ -------------------------------- ‫אבל עכשיו אני כבר לא מעשן / ת.‬ 0
ava---khs-ayw-an- k--r -- --'-sh----e---h----. a--- a------- a-- k--- l- m------------------- a-a- a-h-h-y- a-i k-a- l- m-'-s-e-/-e-a-h-n-t- ---------------------------------------------- aval akhshayw ani kvar lo me'ashen/me'ashenet.
Li importa si fumo? ‫-פריע-----ם אעשן-‬ ‫----- ל- א- א----- ‫-פ-י- ל- א- א-ש-?- ------------------- ‫יפריע לך אם אעשן?‬ 0
y--r-'a ---ha-lak--i- a'as---? y------ l--------- i- a------- y-f-i-a l-k-a-l-k- i- a-a-h-n- ------------------------------ yafri'a lekha/lakh im a'ashen?
No, no gens. ‫לא- --ל----‬ ‫--- כ-- ל--- ‫-א- כ-ל ל-.- ------------- ‫לא, כלל לא.‬ 0
lo, -lal lo. l-- k--- l-- l-, k-a- l-. ------------ lo, klal lo.
No em molesta pas. ‫זה ----פר-ע --.‬ ‫-- ל- י---- ל--- ‫-ה ל- י-ר-ע ל-.- ----------------- ‫זה לא יפריע לי.‬ 0
ze---o--a------l-. z-- l- y------ l-- z-h l- y-f-i-a l-. ------------------ zeh lo yafri'a li.
Que vol res de beure? ‫תרצ----י-לש-----שהו-‬ ‫---- / י ל---- מ----- ‫-ר-ה / י ל-ת-ת מ-ה-?- ---------------------- ‫תרצה / י לשתות משהו?‬ 0
t--ts-h/---t-i ---ht-t--as-ehu? t------------- l------ m------- t-r-s-h-t-r-s- l-s-t-t m-s-e-u- ------------------------------- tirtseh/tirtsi lishtot mashehu?
Un conyac? ‫-ו-ית ק----ק?‬ ‫----- ק------- ‫-ו-י- ק-נ-א-?- --------------- ‫כוסית קוניאק?‬ 0
ko-it-qon-a-q? k---- q------- k-s-t q-n-a-q- -------------- kosit qonya'q?
No, més aviat una cervesa. ‫ל-,--ני-מע-י- /-----י---‬ ‫--- א-- מ---- / פ- ב----- ‫-א- א-י מ-ד-ף / פ- ב-ר-.- -------------------------- ‫לא, אני מעדיף / פה בירה.‬ 0
l-, a-i-m---d--/--'-d--a- -i-a-. l-- a-- m---------------- b----- l-, a-i m-'-d-f-m-'-d-f-h b-r-h- -------------------------------- lo, ani ma'adif/ma'adifah birah.
Que viatja molt vostè? ‫את-/ --נו-ע /----ר-ה-‬ ‫-- / ה נ--- / ת ה----- ‫-ת / ה נ-ס- / ת ה-ב-?- ----------------------- ‫את / ה נוסע / ת הרבה?‬ 0
a--h-a---ose---nos-t-h-rub--? a------ n----------- h------- a-a-/-t n-s-'-/-o-a- h-r-b-h- ----------------------------- atah/at nose'a/nosat harubeh?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. ‫כ-,-ל--- א---נ--עו--עס---.‬ ‫--- ל--- א-- נ----- ע------ ‫-ן- ל-ו- א-ה נ-י-ו- ע-ק-ם-‬ ---------------------------- ‫כן, לרוב אלה נסיעות עסקים.‬ 0
ke-,-l---v el----esi'-t-----i-. k--- l---- e--- n------ a------ k-n- l-r-v e-e- n-s-'-t a-a-i-. ------------------------------- ken, larov eleh nesi'ot asaqim.
Però ara fem vacances. ‫א---כעת -נ-נ- נמ--ים---ן-ב-ופשה-‬ ‫--- כ-- א---- נ----- כ-- ב------- ‫-ב- כ-ת א-ח-ו נ-צ-י- כ-ן ב-ו-ש-.- ---------------------------------- ‫אבל כעת אנחנו נמצאים כאן בחופשה.‬ 0
a-al ---et-a-axnu --mtse'-m-----------s-ah. a--- k---- a----- n-------- k--- b--------- a-a- k-'-t a-a-n- n-m-s-'-m k-'- b-x-f-h-h- ------------------------------------------- aval ka'et anaxnu nimtse'im ka'n b'xufshah.
Quina calor! ‫איז- חום!‬ ‫---- ח---- ‫-י-ה ח-ם-‬ ----------- ‫איזה חום!‬ 0
e---h--om! e---- x--- e-z-h x-m- ---------- eyzeh xom!
Sí, avui fa molta calor. ‫-ן--ה-ו- ---- חם-‬ ‫--- ה--- ב--- ח--- ‫-ן- ה-ו- ב-מ- ח-.- ------------------- ‫כן, היום באמת חם.‬ 0
ken, h-y-- -'---t xa-. k--- h---- b----- x--- k-n- h-y-m b-e-e- x-m- ---------------------- ken, hayom b'emet xam.
Anem al balcó. ‫-צא-למ-פ---‬ ‫--- ל------- ‫-צ- ל-ר-ס-.- ------------- ‫נצא למרפסת.‬ 0
n-ts--l--irpe-e-. n---- l---------- n-t-e l-m-r-e-e-. ----------------- netse lamirpeset.
Demà hi haurà una festa. ‫--- --י-- כ-- מסי--.‬ ‫--- ת---- כ-- מ------ ‫-ח- ת-י-ה כ-ן מ-י-ה-‬ ---------------------- ‫מחר תהייה כאן מסיבה.‬ 0
m--a---i---h-k--- me-i--h. m---- t----- k--- m------- m-x-r t-h-e- k-'- m-s-b-h- -------------------------- maxar tihieh ka'n mesibah.
Que vol venir també? ‫תרצה---י--------‬ ‫---- / י ל------- ‫-ר-ה / י ל-צ-ר-?- ------------------ ‫תרצה / י להצטרף?‬ 0
tirt-eh/-irts- -'h---t-r--? t------------- l----------- t-r-s-h-t-r-s- l-h-t-t-r-f- --------------------------- tirtseh/tirtsi l'hitstaref?
Sí, també hi som convidats. ‫כן,--ם ---נ- מו-מנ--.‬ ‫--- ג- א---- מ-------- ‫-ן- ג- א-ח-ו מ-ז-נ-ם-‬ ----------------------- ‫כן, גם אנחנו מוזמנים.‬ 0
k--- g-m a---nu--u-m-nim. k--- g-- a----- m-------- k-n- g-m a-a-n- m-z-a-i-. ------------------------- ken, gam anaxnu muzmanim.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!