Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ky In the city

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [жыйырма беш]

25 [jıyırma beş]

In the city

[Şaarda]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. М-- ---з---а--а-ы-ы---е-е-. М-- в------- б------ к----- М-н в-к-а-г- б-р-ш-м к-р-к- --------------------------- Мен вокзалга барышым керек. 0
Men-v-kz---- --r-ş-- k----. M-- v------- b------ k----- M-n v-k-a-g- b-r-ş-m k-r-k- --------------------------- Men vokzalga barışım kerek.
M’agradaria anar a l’aeroport. М----э-о--ртко --ры---------. М-- а--------- б------ к----- М-н а-р-п-р-к- б-р-ш-м к-р-к- ----------------------------- Мен аэропортко барышым керек. 0
Me---erop---k----r---m k----. M-- a--------- b------ k----- M-n a-r-p-r-k- b-r-ş-m k-r-k- ----------------------------- Men aeroportko barışım kerek.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Ме--шаардын--о-бо-------ры-ы--к----. М-- ш------ б-------- б------ к----- М-н ш-а-д-н б-р-о-у-а б-р-ш-м к-р-к- ------------------------------------ Мен шаардын борборуна барышым керек. 0
M-n------ın ---bor-na -arışım--er-k. M-- ş------ b-------- b------ k----- M-n ş-a-d-n b-r-o-u-a b-r-ş-m k-r-k- ------------------------------------ Men şaardın borboruna barışım kerek.
Com vaig a l’estació? П-е----танцияс-на--а---п --тсем б-л--? П---- с---------- к----- ж----- б----- П-е-д с-а-ц-я-ы-а к-н-и- ж-т-е- б-л-т- -------------------------------------- Поезд станциясына кантип жетсем болот? 0
Poe-- -ta--siy--ına-kant-- -e--em-b-l-t? P---- s------------ k----- j----- b----- P-e-d s-a-t-i-a-ı-a k-n-i- j-t-e- b-l-t- ---------------------------------------- Poezd stantsiyasına kantip jetsem bolot?
Com vaig a l’aeroport? А----ор-ко -анти---е-с-- бо-о-? А--------- к----- ж----- б----- А-р-п-р-к- к-н-и- ж-т-е- б-л-т- ------------------------------- Аэропортко кантип жетсем болот? 0
Aero-o---- kant-p---t-----ol--? A--------- k----- j----- b----- A-r-p-r-k- k-n-i- j-t-e- b-l-t- ------------------------------- Aeroportko kantip jetsem bolot?
Com vaig al centre de la ciutat? Шаар-ын б-р-о--на-к----п-же-сем-б----? Ш------ б-------- к----- ж----- б----- Ш-а-д-н б-р-о-у-а к-н-и- ж-т-е- б-л-т- -------------------------------------- Шаардын борборуна кантип жетсем болот? 0
Ş-a-dı- -or-orun- k--t---je--em bo-o-? Ş------ b-------- k----- j----- b----- Ş-a-d-n b-r-o-u-a k-n-i- j-t-e- b-l-t- -------------------------------------- Şaardın borboruna kantip jetsem bolot?
Em fa falta un taxi. Ма-- та-с- -ер-к. М--- т---- к----- М-г- т-к-и к-р-к- ----------------- Мага такси керек. 0
Mag- -a--i k-r-k. M--- t---- k----- M-g- t-k-i k-r-k- ----------------- Maga taksi kerek.
Em fa falta un pla de la ciutat. Мага----рдын-ка-т--- -е---. М--- ш------ к------ к----- М-г- ш-а-д-н к-р-а-ы к-р-к- --------------------------- Мага шаардын картасы керек. 0
Ma-a şaa--ı- -a--a-- ke-ek. M--- ş------ k------ k----- M-g- ş-a-d-n k-r-a-ı k-r-k- --------------------------- Maga şaardın kartası kerek.
Em fa falta un hotel. М-га-м--ма-к--- --р-к. М--- м--------- к----- М-г- м-й-а-к-н- к-р-к- ---------------------- Мага мейманкана керек. 0
Ma---mey-a---na--er-k. M--- m--------- k----- M-g- m-y-a-k-n- k-r-k- ---------------------- Maga meymankana kerek.
M’agradaria llogar un cotxe. Ме- --ш---н--и-ара-- ал----к----. М-- м------- и------ а---- к----- М-н м-ш-н-н- и-а-а-а а-г-м к-л-т- --------------------------------- Мен машинени ижарага алгым келет. 0
M-n--aş-n-ni--j--a-- algı-----e-. M-- m------- i------ a---- k----- M-n m-ş-n-n- i-a-a-a a-g-m k-l-t- --------------------------------- Men maşineni ijaraga algım kelet.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Мын--м-н-- к--д---и--ка---м. М--- м---- к-------- к------ М-н- м-н-н к-е-и-т-к к-р-а-. ---------------------------- Мына менин кредиттик картам. 0
M----m-nin k-e-itt-k-kar--m. M--- m---- k-------- k------ M-n- m-n-n k-e-i-t-k k-r-a-. ---------------------------- Mına menin kredittik kartam.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Мы-а------ ай---чул-к---бөл-г--. М--- м---- а--------- к--------- М-н- м-н-н а-д-о-у-у- к-б-л-г-м- -------------------------------- Мына менин айдоочулук күбөлүгүм. 0
M-na m---n--yd-oç--u- --bö-üg-m. M--- m---- a--------- k--------- M-n- m-n-n a-d-o-u-u- k-b-l-g-m- -------------------------------- Mına menin aydooçuluk kübölügüm.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Шаард- эм--ни -ө---г---о--т? Ш----- э----- к------ б----- Ш-а-д- э-н-н- к-р-ү-ө б-л-т- ---------------------------- Шаарда эмнени көрүүгө болот? 0
Şaa----emn--i--ö---gö b-l--? Ş----- e----- k------ b----- Ş-a-d- e-n-n- k-r-ü-ö b-l-t- ---------------------------- Şaarda emneni körüügö bolot?
Vagi a la ciutat vella. Э-к- ш--р-------ңыз. Э--- ш----- б------- Э-к- ш-а-г- б-р-ң-з- -------------------- Эски шаарга барыңыз. 0
Es-i -aar-a--a-ıŋ-z. E--- ş----- b------- E-k- ş-a-g- b-r-ŋ-z- -------------------- Eski şaarga barıŋız.
Faci una visita guiada. Ш-ар--ою--а --с----и-га ------з. Ш--- б----- э---------- б------- Ш-а- б-ю-ч- э-с-у-с-я-а б-р-ң-з- -------------------------------- Шаар боюнча экскурсияга барыңыз. 0
Şa---boy-n-- -ks--r-i--ga b-rı-ı-. Ş--- b------ e----------- b------- Ş-a- b-y-n-a e-s-u-s-y-g- b-r-ŋ-z- ---------------------------------- Şaar boyunça ekskursiyaga barıŋız.
Vagi al port. П-р-к- б--ы---. П----- б------- П-р-к- б-р-ң-з- --------------- Портко барыңыз. 0
Por--o b-rı-ız. P----- b------- P-r-k- b-r-ŋ-z- --------------- Portko barıŋız.
Faci un recorregut pel port. По-т--уру----а-----. П--- т----- б------- П-р- т-р-н- б-р-ң-з- -------------------- Порт туруна барыңыз. 0
P-r-----u-- ba-ı---. P--- t----- b------- P-r- t-r-n- b-r-ŋ-z- -------------------- Port turuna barıŋız.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Мынд-н ----ары,--а-да- к--з -ер--р--ар? М----- т------- к----- к--- ж----- б--- М-н-а- т-ш-а-ы- к-н-а- к-о- ж-р-е- б-р- --------------------------------------- Мындан тышкары, кандай кооз жерлер бар? 0
Mı-dan----k-rı, -and-y ---- -er-er -a-? M----- t------- k----- k--- j----- b--- M-n-a- t-ş-a-ı- k-n-a- k-o- j-r-e- b-r- --------------------------------------- Mından tışkarı, kanday kooz jerler bar?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!