Manual de conversa

ca A la ciutat   »   mk Во градот

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [дваесет и пет]

25 [dvayesyet i pyet]

Во градот

[Vo guradot]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Би сак---/ са--ла кон--ел----ч-а-а с---иц-. Б- с---- / с----- к-- ж----------- с------- Б- с-к-л / с-к-л- к-н ж-л-з-и-к-т- с-а-и-а- ------------------------------------------- Би сакал / сакала кон железничката станица. 0
Bi s---l --s-kala k-- ʐyelye-----k-t--s--nit-a. B- s---- / s----- k-- ʐ-------------- s-------- B- s-k-l / s-k-l- k-n ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-. ----------------------------------------------- Bi sakal / sakala kon ʐyelyeznichkata stanitza.
M’agradaria anar a l’aeroport. Б---акал-- -а---а---- ае-одр-мо-. Б- с---- / с----- к-- а---------- Б- с-к-л / с-к-л- к-н а-р-д-о-о-. --------------------------------- Би сакал / сакала кон аеродромот. 0
Bi-s-k-- - -a-a-a ----a---o-r-mo-. B- s---- / s----- k-- a----------- B- s-k-l / s-k-l- k-n a-e-o-r-m-t- ---------------------------------- Bi sakal / sakala kon ayerodromot.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Би --кал / с-кал- -о--ента-о- -а --а---. Б- с---- / с----- в- ц------- н- г------ Б- с-к-л / с-к-л- в- ц-н-а-о- н- г-а-о-. ---------------------------------------- Би сакал / сакала во центарот на градот. 0
Bi--a-al / -ak--a--o -------r----a ----dot. B- s---- / s----- v- t--------- n- g------- B- s-k-l / s-k-l- v- t-y-n-a-o- n- g-r-d-t- ------------------------------------------- Bi sakal / sakala vo tzyentarot na guradot.
Com vaig a l’estació? К--- д--ст--н---д- --л---и-к--а -та-иц-? К--- д- с------ д- ж----------- с------- К-к- д- с-и-н-м д- ж-л-з-и-к-т- с-а-и-а- ---------------------------------------- Како да стигнам до железничката станица? 0
K--o -a--t---nam--- ʐy-ly--n-----t- -t-n--za? K--- d- s------- d- ʐ-------------- s-------- K-k- d- s-i-u-a- d- ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-? --------------------------------------------- Kako da stigunam do ʐyelyeznichkata stanitza?
Com vaig a l’aeroport? К--- -- --и-нам д- -ер--р--от? К--- д- с------ д- а---------- К-к- д- с-и-н-м д- а-р-д-о-о-? ------------------------------ Како да стигнам до аеродромот? 0
K-----a-s----nam-do -ye-od-omot? K--- d- s------- d- a----------- K-k- d- s-i-u-a- d- a-e-o-r-m-t- -------------------------------- Kako da stigunam do ayerodromot?
Com vaig al centre de la ciutat? К-ко -- с---н----------а---------ад-т? К--- д- с------ д- ц------- н- г------ К-к- д- с-и-н-м д- ц-н-а-о- н- г-а-о-? -------------------------------------- Како да стигнам до центарот на градот? 0
Ka----- s--g-na--d- -z--nt-rot -a-gu-a-ot? K--- d- s------- d- t--------- n- g------- K-k- d- s-i-u-a- d- t-y-n-a-o- n- g-r-d-t- ------------------------------------------ Kako da stigunam do tzyentarot na guradot?
Em fa falta un taxi. М---р-----ак-и. М- т---- т----- М- т-е-а т-к-и- --------------- Ми треба такси. 0
Mi-tryeba -ak--. M- t----- t----- M- t-y-b- t-k-i- ---------------- Mi tryeba taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. Ми-т--ба ка--- н- г-адо-. М- т---- к---- н- г------ М- т-е-а к-р-а н- г-а-о-. ------------------------- Ми треба карта на градот. 0
M- -ryeb- karta--a--ur-d--. M- t----- k---- n- g------- M- t-y-b- k-r-a n- g-r-d-t- --------------------------- Mi tryeba karta na guradot.
Em fa falta un hotel. Ми т-еб- хот-л. М- т---- х----- М- т-е-а х-т-л- --------------- Ми треба хотел. 0
M- trye--------e-. M- t----- k------- M- t-y-b- k-o-y-l- ------------------ Mi tryeba khotyel.
M’agradaria llogar un cotxe. Б- ---ал-----кала-да-----јм-м-еде- -втом-б--. Б- с---- / с----- д- и------- е--- а--------- Б- с-к-л / с-к-л- д- и-н-ј-а- е-е- а-т-м-б-л- --------------------------------------------- Би сакал / сакала да изнајмам еден автомобил. 0
Bi --ka- / -----a-d--izna-m-- -e--e--avtomo-i-. B- s---- / s----- d- i------- y----- a--------- B- s-k-l / s-k-l- d- i-n-ј-a- y-d-e- a-t-m-b-l- ----------------------------------------------- Bi sakal / sakala da iznaјmam yedyen avtomobil.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ев- -----ј-т---редит---к-ртичка. Е-- ј- м----- к------- к-------- Е-е ј- м-ј-т- к-е-и-н- к-р-и-к-. -------------------------------- Еве ја мојата кредитна картичка. 0
Y---- -- -o---a -rye-itn----r-i----. Y---- ј- m----- k-------- k--------- Y-v-e ј- m-ј-t- k-y-d-t-a k-r-i-h-a- ------------------------------------ Yevye јa moјata kryeditna kartichka.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Е-е-ј----ј--а во-ачка дозв-л-. Е-- ј- м----- в------ д------- Е-е ј- м-ј-т- в-з-ч-а д-з-о-а- ------------------------------ Еве ја мојата возачка дозвола. 0
Ye-ye јa m-јata-voza-hk-----vo--. Y---- ј- m----- v------- d------- Y-v-e ј- m-ј-t- v-z-c-k- d-z-o-a- --------------------------------- Yevye јa moјata vozachka dozvola.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Шт--им---------и-и-------до-? Ш-- и-- д- с- в--- в- г------ Ш-о и-а д- с- в-д- в- г-а-о-? ----------------------------- Што има да се види во градот? 0
S-to-----da--ye--idi--- -u-ad-t? S--- i-- d- s-- v--- v- g------- S-t- i-a d- s-e v-d- v- g-r-d-t- -------------------------------- Shto ima da sye vidi vo guradot?
Vagi a la ciutat vella. По--ете -о -та---т-д-л на---ад-т. П------ в- с------ д-- н- г------ П-ј-е-е в- с-а-и-т д-л н- г-а-о-. --------------------------------- Појдете во стариот дел на градот. 0
P-----tye--o -t--i-t--y----a ---ado-. P-------- v- s------ d--- n- g------- P-ј-y-t-e v- s-a-i-t d-e- n- g-r-d-t- ------------------------------------- Poјdyetye vo stariot dyel na guradot.
Faci una visita guiada. Н--ра-е-е -д-а-гра-с-а-------ка. Н-------- е--- г------ о-------- Н-п-а-е-е е-н- г-а-с-а о-и-о-к-. -------------------------------- Направете една градска обиколка. 0
N-pra--ety--y-dna g--ads---obi--l-a. N---------- y---- g------- o-------- N-p-a-y-t-e y-d-a g-r-d-k- o-i-o-k-. ------------------------------------ Napravyetye yedna guradska obikolka.
Vagi al port. Појдет---а п-и-та--шт---. П------ н- п------------- П-ј-е-е н- п-и-т-н-ш-е-о- ------------------------- Појдете на пристаништето. 0
Po-d--t---n--p-is-an---t-e--. P-------- n- p--------------- P-ј-y-t-e n- p-i-t-n-s-t-e-o- ----------------------------- Poјdyetye na pristanishtyeto.
Faci un recorregut pel port. На---------д-а пр-ст-ниш-- --ико---. Н-------- е--- п---------- о-------- Н-п-а-е-е е-н- п-и-т-н-ш-а о-и-о-к-. ------------------------------------ Направете една пристанишна обиколка. 0
N---avy---- --d-- --i-----sh-a-o--kolk-. N---------- y---- p----------- o-------- N-p-a-y-t-e y-d-a p-i-t-n-s-n- o-i-o-k-. ---------------------------------------- Napravyetye yedna pristanishna obikolka.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Кои-др-----нам-н-тости-ги--ма ос--н-т-а? К-- д---- з----------- г- и-- о---- т--- К-и д-у-и з-а-е-и-о-т- г- и-а о-в-н т-а- ---------------------------------------- Кои други знаменитости ги има освен тоа? 0
K------o-ui---a--enit-s-- gui -ma-o-vy-n-to-? K-- d------ z------------ g-- i-- o----- t--- K-i d-o-g-i z-a-y-n-t-s-i g-i i-a o-v-e- t-a- --------------------------------------------- Koi droogui znamyenitosti gui ima osvyen toa?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!