Manual de conversa

ca A la ciutat   »   sr У граду

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [двадесет и пет]

25 [dvadeset i pet]

У граду

[U gradu]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Х-е--- хт-ла -и- до-ж---з-и-к- -та----. Х--- / х---- б-- д- ж--------- с------- Х-е- / х-е-а б-х д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- --------------------------------------- Хтео / хтела бих до железничке станице. 0
H-e--------a--ih----ž------čke -ta--c-. H--- / h---- b-- d- ž--------- s------- H-e- / h-e-a b-h d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- --------------------------------------- Hteo / htela bih do železničke stanice.
M’agradaria anar a l’aeroport. Х--о-/ хт--а би--до а-р--р--а. Х--- / х---- б-- д- а--------- Х-е- / х-е-а б-х д- а-р-д-о-а- ------------------------------ Хтео / хтела бих до аеродрома. 0
H-e- - --e-a ----do ----dro--. H--- / h---- b-- d- a--------- H-e- / h-e-a b-h d- a-r-d-o-a- ------------------------------ Hteo / htela bih do aerodroma.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Хте- /-хт-л- бих до--е--ра-г--да. Х--- / х---- б-- д- ц----- г----- Х-е- / х-е-а б-х д- ц-н-р- г-а-а- --------------------------------- Хтео / хтела бих до центра града. 0
H----/ h-e-- bih -o cen-r---r-da. H--- / h---- b-- d- c----- g----- H-e- / h-e-a b-h d- c-n-r- g-a-a- --------------------------------- Hteo / htela bih do centra grada.
Com vaig a l’estació? Ка-о-д--и-ем--о же--з---к----ан--е? К--- д- и--- д- ж--------- с------- К-к- д- и-е- д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- ----------------------------------- Како да идем до железничке станице? 0
Kako-d- --em ----elezni-k--stan---? K--- d- i--- d- ž--------- s------- K-k- d- i-e- d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- ----------------------------------- Kako da idem do železničke stanice?
Com vaig a l’aeroport? Ка-о-д--ид-- до---р-др-м-? К--- д- и--- д- а--------- К-к- д- и-е- д- а-р-д-о-а- -------------------------- Како да идем до аеродрома? 0
K-ko--- idem -- -er----m-? K--- d- i--- d- a--------- K-k- d- i-e- d- a-r-d-o-a- -------------------------- Kako da idem do aerodroma?
Com vaig al centre de la ciutat? К------ -дем -- -ен-р- град-? К--- д- и--- д- ц----- г----- К-к- д- и-е- д- ц-н-р- г-а-а- ----------------------------- Како да идем до центра града? 0
Kak---- -d-- d--cen-ra---ad-? K--- d- i--- d- c----- g----- K-k- d- i-e- d- c-n-r- g-a-a- ----------------------------- Kako da idem do centra grada?
Em fa falta un taxi. Т--бам--ак--. Т----- т----- Т-е-а- т-к-и- ------------- Требам такси. 0
T-eb-- t-k--. T----- t----- T-e-a- t-k-i- ------------- Trebam taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. Требам п--н--р--а. Т----- п--- г----- Т-е-а- п-а- г-а-а- ------------------ Требам план града. 0
T-e--m--l------d-. T----- p--- g----- T-e-a- p-a- g-a-a- ------------------ Trebam plan grada.
Em fa falta un hotel. Тр-б-м хо-ел. Т----- х----- Т-е-а- х-т-л- ------------- Требам хотел. 0
T--b-- -otel. T----- h----- T-e-a- h-t-l- ------------- Trebam hotel.
M’agradaria llogar un cotxe. Х-е-----т-ла --- из-а-м-т- а-то. Х--- / х---- б-- и-------- а---- Х-е- / х-е-а б-х и-н-ј-и-и а-т-. -------------------------------- Хтео / хтела бих изнајмити ауто. 0
H-e- - -t----bih--zn-jmi-i au-o. H--- / h---- b-- i-------- a---- H-e- / h-e-a b-h i-n-j-i-i a-t-. -------------------------------- Hteo / htela bih iznajmiti auto.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. О--е-је мо-а к-ед--н- ---т---. О--- ј- м--- к------- к------- О-д- ј- м-ј- к-е-и-н- к-р-и-а- ------------------------------ Овде је моја кредитна картица. 0
Ov-e ------- k---it---ka---ca. O--- j- m--- k------- k------- O-d- j- m-j- k-e-i-n- k-r-i-a- ------------------------------ Ovde je moja kreditna kartica.
Aquí teniu el meu permís de conduir. О--е -- -оја-в---ч-а---зво--. О--- ј- м--- в------ д------- О-д- ј- м-ј- в-з-ч-а д-з-о-а- ----------------------------- Овде је моја возачка дозвола. 0
Ov-e-je -oja voz-čk- d---o--. O--- j- m--- v------ d------- O-d- j- m-j- v-z-č-a d-z-o-a- ----------------------------- Ovde je moja vozačka dozvola.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Ш-- -е -------е-и----р--у? Ш-- с- и-- в----- у г----- Ш-а с- и-а в-д-т- у г-а-у- -------------------------- Шта се има видети у граду? 0
Š-a--- -ma --deti ----a-u? Š-- s- i-- v----- u g----- Š-a s- i-a v-d-t- u g-a-u- -------------------------- Šta se ima videti u gradu?
Vagi a la ciutat vella. И--те - с---и гр--. И---- у с---- г---- И-и-е у с-а-и г-а-. ------------------- Идите у стари град. 0
Id-t--u---ar--g--d. I---- u s---- g---- I-i-e u s-a-i g-a-. ------------------- Idite u stari grad.
Faci una visita guiada. На-р----- ---ла--- гр-д-. Н-------- о------- г----- Н-п-а-и-е о-и-а-а- г-а-а- ------------------------- Направите обилазак града. 0
N-pravite -bilazak grada. N-------- o------- g----- N-p-a-i-e o-i-a-a- g-a-a- ------------------------- Napravite obilazak grada.
Vagi al port. И-ит--до л--е. И---- д- л---- И-и-е д- л-к-. -------------- Идите до луке. 0
Idite--o luke. I---- d- l---- I-i-e d- l-k-. -------------- Idite do luke.
Faci un recorregut pel port. Н-п---ите об-л-зак-л-к-. Н-------- о------- л---- Н-п-а-и-е о-и-а-а- л-к-. ------------------------ Направите обилазак лукe. 0
N-pravit- -b--aza- -uk-. N-------- o------- l---- N-p-a-i-e o-i-a-a- l-k-. ------------------------ Napravite obilazak luke.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Ко-- ј---знамен-то--и --ст--е? К--- ј-- з----------- п------- К-ј- ј-ш з-а-е-и-о-т- п-с-о-е- ------------------------------ Које још знаменитости постоје? 0
Koj- jo- -n-me--t---i-po--o--? K--- j-- z----------- p------- K-j- j-š z-a-e-i-o-t- p-s-o-e- ------------------------------ Koje još znamenitosti postoje?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!