Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ur ‫شہر میں‬

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

‫25 [پچیس]‬

pachees

‫شہر میں‬

[shehar mein]

Tria com vols veure la traducció:   
català urdú Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. ‫م-- --ٹ--ن-جانا-چ--تا ہ-ں‬ ‫--- ا----- ج--- چ---- ہ--- ‫-ی- ا-ٹ-ش- ج-ن- چ-ہ-ا ہ-ں- --------------------------- ‫میں اسٹیشن جانا چاہتا ہوں‬ 0
m-jh- -ta--on--ana-h-i m---- s------ j--- h-- m-j-e s-a-i-n j-n- h-i ---------------------- mujhe station jana hai
M’agradaria anar a l’aeroport. ‫--ں---ا-- -ڈے -ان- چاہ-ا-ہ--‬ ‫--- ہ---- ا-- ج--- چ---- ہ--- ‫-ی- ہ-ا-ی ا-ے ج-ن- چ-ہ-ا ہ-ں- ------------------------------ ‫میں ہوائی اڈے جانا چاہتا ہوں‬ 0
m--he---rpor- -a---h-i m---- a------ j--- h-- m-j-e a-r-o-t j-n- h-i ---------------------- mujhe airport jana hai
M’agradaria anar al centre de la ciutat. ‫م---ش---ک- -سط م-ں---نا -ا-تا ---‬ ‫--- ش-- ک- و-- م-- ج--- چ---- ہ--- ‫-ی- ش-ر ک- و-ط م-ں ج-ن- چ-ہ-ا ہ-ں- ----------------------------------- ‫میں شہر کے وسط میں جانا چاہتا ہوں‬ 0
m-----s---a--m--n-ja-- --i m---- s----- m--- j--- h-- m-j-e s-e-a- m-i- j-n- h-i -------------------------- mujhe shehar mein jana hai
Com vaig a l’estació? ‫می- -س---- ک-س------وں-گ--‬ ‫--- ا----- ک--- پ----- گ--- ‫-ی- ا-ٹ-ش- ک-س- پ-ن-و- گ-؟- ---------------------------- ‫میں اسٹیشن کیسے پہنچوں گا؟‬ 0
m--n stati-n--ai--y pahucho-n---? m--- s------ k----- p-------- g-- m-i- s-a-i-n k-i-a- p-h-c-o-n g-? --------------------------------- mein station kaisay pahuchoon ga?
Com vaig a l’aeroport? ‫می- ---ئی -ڈ- ک-----ہنچو- --؟‬ ‫--- ہ---- ا-- ک--- پ----- گ--- ‫-ی- ہ-ا-ی ا-ے ک-س- پ-ن-و- گ-؟- ------------------------------- ‫میں ہوائی اڈے کیسے پہنچوں گا؟‬ 0
me-- a-rp-r- -a---y -a-u--o-n ga? m--- a------ k----- p-------- g-- m-i- a-r-o-t k-i-a- p-h-c-o-n g-? --------------------------------- mein airport kaisay pahuchoon ga?
Com vaig al centre de la ciutat? ‫م-ں-ش---ک- و-- م-ں --سے پہ-چو- گا-‬ ‫--- ش-- ک- و-- م-- ک--- پ----- گ--- ‫-ی- ش-ر ک- و-ط م-ں ک-س- پ-ن-و- گ-؟- ------------------------------------ ‫میں شہر کے وسط میں کیسے پہنچوں گا؟‬ 0
m-i- -h--ar mein ka-s---p--uc-o---g-? m--- s----- m--- k----- p-------- g-- m-i- s-e-a- m-i- k-i-a- p-h-c-o-n g-? ------------------------------------- mein shehar mein kaisay pahuchoon ga?
Em fa falta un taxi. ‫مج---ا-ک ------چا---‬ ‫---- ا-- ٹ---- چ----- ‫-ج-ے ا-ک ٹ-ک-ی چ-ہ-ے- ---------------------- ‫مجھے ایک ٹیکسی چاہئے‬ 0
m--he t----ch----e m---- t--- c------ m-j-e t-x- c-a-i-e ------------------ mujhe taxy chahiye
Em fa falta un pla de la ciutat. ‫م--- شہر-کا ----نقشہ-چا-ئے‬ ‫---- ش-- ک- ا-- ن--- چ----- ‫-ج-ے ش-ر ک- ا-ک ن-ش- چ-ہ-ے- ---------------------------- ‫مجھے شہر کا ایک نقشہ چاہئے‬ 0
m---e--heha---a -a-s------h-ye m---- s----- k- n----- c------ m-j-e s-e-a- k- n-q-h- c-a-i-e ------------------------------ mujhe shehar ka naqsha chahiye
Em fa falta un hotel. ‫--ھ--ا-- ہو-ل چ-ہ--‬ ‫---- ا-- ہ--- چ----- ‫-ج-ے ا-ک ہ-ٹ- چ-ہ-ے- --------------------- ‫مجھے ایک ہوٹل چاہئے‬ 0
m--h- h-t-l chahi-e m---- h---- c------ m-j-e h-t-l c-a-i-e ------------------- mujhe hotel chahiye
M’agradaria llogar un cotxe. ‫م-- ا-----ڑی ک--یہ پ- ---------- ---‬ ‫--- ا-- گ--- ک---- پ- ل--- چ---- ہ--- ‫-ی- ا-ک گ-ڑ- ک-ا-ہ پ- ل-ن- چ-ہ-ا ہ-ں- -------------------------------------- ‫میں ایک گاڑی کرایہ پر لینا چاہتا ہوں‬ 0
m--n -i------- k----a par l--------t--h-n m--- a-- g---- k----- p-- l--- c----- h-- m-i- a-k g-a-i k-r-y- p-r l-n- c-a-t- h-n ----------------------------------------- mein aik gaari kiraya par lena chahta hon
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ‫-- میرا کر--ٹ -ا-----‬ ‫-- م--- ک---- ک--- ہ-- ‫-ہ م-ر- ک-ی-ٹ ک-ر- ہ-‬ ----------------------- ‫یہ میرا کریڈٹ کارڈ ہے‬ 0
yeh-m-----r---c--d --i y-- m--- c--- c--- h-- y-h m-r- c-d- c-r- h-i ---------------------- yeh mera crdt card hai
Aquí teniu el meu permís de conduir. ‫-ہ--یرا ڈرا-ی-----ائ-ن--ہ-‬ ‫-- م--- ڈ------- ل----- ہ-- ‫-ہ م-ر- ڈ-ا-ی-ن- ل-ئ-ن- ہ-‬ ---------------------------- ‫یہ میرا ڈرائیونگ لائسنس ہے‬ 0
y---mer---ice------i y-- m--- l------ h-- y-h m-r- l-c-n-e h-i -------------------- yeh mera licence hai
Què s’ha de visitar a la ciutat? ‫-ہ- --ں -یکھ-ے کے-ل-ے---- ہے-‬ ‫--- م-- د----- ک- ل-- ک-- ہ--- ‫-ہ- م-ں د-ک-ن- ک- ل-ے ک-ا ہ-؟- ------------------------------- ‫شہر میں دیکھنے کے لئے کیا ہے؟‬ 0
s---ar-me-- ---hnay-k- li-- ky- h--? s----- m--- d------ k- l--- k-- h--- s-e-a- m-i- d-k-n-y k- l-y- k-a h-i- ------------------------------------ shehar mein dekhnay ke liye kya hai?
Vagi a la ciutat vella. ‫آپ پرانے ش-- می- ج--ی-‬ ‫-- پ---- ش-- م-- ج----- ‫-پ پ-ا-ے ش-ر م-ں ج-ئ-ں- ------------------------ ‫آپ پرانے شہر میں جائیں‬ 0
aap-pu---a--s-e--r m-in a-- p------ s----- m--- a-p p-r-n-y s-e-a- m-i- ----------------------- aap puranay shehar mein
Faci una visita guiada. ‫شہ- -یں-گ---یں‬ ‫--- م-- گ------ ‫-ہ- م-ں گ-و-ی-‬ ---------------- ‫شہر میں گھومیں‬ 0
s-e--r-mein-g--m-in s----- m--- g------ s-e-a- m-i- g-u-a-n ------------------- shehar mein ghumain
Vagi al port. ‫بندرگ-- پر-ج--ی-‬ ‫------- پ- ج----- ‫-ن-ر-ا- پ- ج-ئ-ں- ------------------ ‫بندرگاہ پر جائیں‬ 0
band----ah--ar b--------- p-- b-n-a-g-a- p-r -------------- bandargaah par
Faci un recorregut pel port. ‫ب--رگ-ہ ک--س-- کری-‬ ‫------- ک- س-- ک---- ‫-ن-ر-ا- ک- س-ر ک-ی-‬ --------------------- ‫بندرگاہ کی سیر کریں‬ 0
ban--rg--- ki -air-----n b--------- k- s--- k---- b-n-a-g-a- k- s-i- k-r-n ------------------------ bandargaah ki sair karen
Quines altres atraccions turístiques hi ha? ‫ا--ک---ل--ہ -یک-ن- -- -ی- --ا -یز-ں ہ---‬ ‫-- ک- ع---- د----- ک- ک-- ک-- چ---- ہ---- ‫-س ک- ع-ا-ہ د-ک-ن- ک- ک-ا ک-ا چ-ز-ں ہ-ں-‬ ------------------------------------------ ‫اس کے علاوہ دیکھنے کی کیا کیا چیزیں ہیں؟‬ 0
i--ke --awa --a --k-nay--i ----che-z- h-in? i- k- i---- k-- d------ k- k-- c----- h---- i- k- i-a-a k-a d-k-n-y k- k-a c-e-z- h-i-? ------------------------------------------- is ke ilawa kya dekhnay ki kya cheeze hain?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!