Manual de conversa

ca A la ciutat   »   zh 在城里

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25[二十五]

25 [Èrshíwǔ]

在城里

[zài chéng lǐ]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. 我---- 火-站 - 。 我 要 到 火-- 去 。 我 要 到 火-站 去 。 ------------- 我 要 到 火车站 去 。 0
wǒ y-o -à- h--c----hàn -ù. w- y-- d-- h----- z--- q-- w- y-o d-o h-ǒ-h- z-à- q-. -------------------------- wǒ yào dào huǒchē zhàn qù.
M’agradaria anar a l’aeroport. 我 - 到--机- 去 。 我 要 到 飞-- 去 。 我 要 到 飞-场 去 。 ------------- 我 要 到 飞机场 去 。 0
W----o -ào--ē----c-ǎn----. W- y-- d-- f---- c---- q-- W- y-o d-o f-i-ī c-ǎ-g q-. -------------------------- Wǒ yào dào fēijī chǎng qù.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. 我 要 到 --心---。 我 要 到 市-- 去 。 我 要 到 市-心 去 。 ------------- 我 要 到 市中心 去 。 0
W- -à----- s-ì z-ō---īn--ù. W- y-- d-- s-- z------- q-- W- y-o d-o s-ì z-ō-g-ī- q-. --------------------------- Wǒ yào dào shì zhōngxīn qù.
Com vaig a l’estació? 到--车- 怎----? 到 火-- 怎- 走 ? 到 火-站 怎- 走 ? ------------ 到 火车站 怎么 走 ? 0
Dà--huǒ-h- zhà---ě--- z--? D-- h----- z--- z---- z--- D-o h-ǒ-h- z-à- z-n-e z-u- -------------------------- Dào huǒchē zhàn zěnme zǒu?
Com vaig a l’aeroport? 到-飞-场-怎- --? 到 飞-- 怎- 走 ? 到 飞-场 怎- 走 ? ------------ 到 飞机场 怎么 走 ? 0
Dào ---j- -hǎn- zě--e -ǒu? D-- f---- c---- z---- z--- D-o f-i-ī c-ǎ-g z-n-e z-u- -------------------------- Dào fēijī chǎng zěnme zǒu?
Com vaig al centre de la ciutat? 到 市-- -么-- ? 到 市-- 怎- 走 ? 到 市-心 怎- 走 ? ------------ 到 市中心 怎么 走 ? 0
D-o --ì---ō---ī- z--me--ǒu? D-- s-- z------- z---- z--- D-o s-ì z-ō-g-ī- z-n-e z-u- --------------------------- Dào shì zhōngxīn zěnme zǒu?
Em fa falta un taxi. 我 -要 一辆-----。 我 需- 一- 出-- 。 我 需- 一- 出-车 。 ------------- 我 需要 一辆 出租车 。 0
Wǒ-x--ào -- l-àng chūzū --ē. W- x---- y- l---- c---- c--- W- x-y-o y- l-à-g c-ū-ū c-ē- ---------------------------- Wǒ xūyào yī liàng chūzū chē.
Em fa falta un pla de la ciutat. 我-需要--- 城市 地--。 我 需- 一- 城- 地- 。 我 需- 一- 城- 地- 。 --------------- 我 需要 一张 城市 地图 。 0
Wǒ -ū--- y- -hān---hé-gshì-d---. W- x---- y- z---- c------- d---- W- x-y-o y- z-ā-g c-é-g-h- d-t-. -------------------------------- Wǒ xūyào yī zhāng chéngshì dìtú.
Em fa falta un hotel. 我-要---宾馆 。 我 要 住 宾- 。 我 要 住 宾- 。 ---------- 我 要 住 宾馆 。 0
W- --- zh- -īng-ǎn. W- y-- z-- b------- W- y-o z-ù b-n-u-n- ------------------- Wǒ yào zhù bīnguǎn.
M’agradaria llogar un cotxe. 我 要 租 -辆---。 我 要 租 一- 车 。 我 要 租 一- 车 。 ------------ 我 要 租 一辆 车 。 0
W--yào -ū -ī l-à---chē. W- y-- z- y- l---- c--- W- y-o z- y- l-à-g c-ē- ----------------------- Wǒ yào zū yī liàng chē.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. 这是 我--信用--。 这- 我- 信-- 。 这- 我- 信-卡 。 ----------- 这是 我的 信用卡 。 0
Zh- ------ de-xì--òngkǎ. Z-- s-- w- d- x--------- Z-è s-ì w- d- x-n-ò-g-ǎ- ------------------------ Zhè shì wǒ de xìnyòngkǎ.
Aquí teniu el meu permís de conduir. 这是--- 驾驶---- 。 这- 我- 驾----- 。 这- 我- 驾-证-驾- 。 -------------- 这是 我的 驾驶证/驾照 。 0
Zhè--hì wǒ de jiàsh---hè-g/ --à-hà-. Z-- s-- w- d- j----- z----- j------- Z-è s-ì w- d- j-à-h- z-è-g- j-à-h-o- ------------------------------------ Zhè shì wǒ de jiàshǐ zhèng/ jiàzhào.
Què s’ha de visitar a la ciutat? 这 城---- ---景-- 可以 ---？ 这 城-- 有 什- 景-- 可- 参- ？ 这 城-里 有 什- 景-儿 可- 参- ？ ---------------------- 这 城市里 有 什么 景点儿 可以 参观 ？ 0
Zhè c--n-shì -i-yǒu -hé m- --ngd-ǎn er---y--cāng---? Z-- c------- l- y-- s-- m- j------- e- k--- c------- Z-è c-é-g-h- l- y-u s-é m- j-n-d-ǎ- e- k-y- c-n-u-n- ---------------------------------------------------- Zhè chéngshì li yǒu shé me jǐngdiǎn er kěyǐ cānguān?
Vagi a la ciutat vella. 您 去 古- 吧-。 您 去 古- 吧 。 您 去 古- 吧 。 ---------- 您 去 古城 吧 。 0
N---q- -ǔchéng -a. N-- q- g------ b-- N-n q- g-c-é-g b-. ------------------ Nín qù gǔchéng ba.
Faci una visita guiada. 您-可- 乘--环- -游 。 您 可- 乘- 环- 一- 。 您 可- 乘- 环- 一- 。 --------------- 您 可以 乘车 环城 一游 。 0
N-----y- -héng-----hu-n---é-g -ī ---. N-- k--- c---- c-- h--- c---- y- y--- N-n k-y- c-é-g c-ē h-á- c-é-g y- y-u- ------------------------------------- Nín kěyǐ chéng chē huán chéng yī yóu.
Vagi al port. 您 - 港口-吧-。 您 去 港- 吧 。 您 去 港- 吧 。 ---------- 您 去 港口 吧 。 0
N-n-qù--ǎ---ǒ---a. N-- q- g------ b-- N-n q- g-n-k-u b-. ------------------ Nín qù gǎngkǒu ba.
Faci un recorregut pel port. 您 沿着--口 走一- 。 您 沿- 港- 走-- 。 您 沿- 港- 走-走 。 ------------- 您 沿着 港口 走一走 。 0
Nín -á-z-e -----ǒ- z-u--ī-z--. N-- y----- g------ z-- y- z--- N-n y-n-h- g-n-k-u z-u y- z-u- ------------------------------ Nín yánzhe gǎngkǒu zǒu yī zǒu.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? 除--- ---什么 名--- ？ 除--- 还- 什- 名--- ？ 除-之- 还- 什- 名-古- ？ ----------------- 除此之外 还有 什么 名胜古迹 ？ 0
Ch- ---zhī-wà- há- -ǒu -----e -í-gs---g -ǔj-? C-- c- z-- w-- h-- y-- s-- m- m-------- g---- C-ú c- z-ī w-i h-i y-u s-é m- m-n-s-è-g g-j-? --------------------------------------------- Chú cǐ zhī wài hái yǒu shé me míngshèng gǔjī?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!