Manual de conversa

ca Al camp   »   ar ‫في الطبيعة‬

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

‫26 [ستة وعشرون]‬

26 [stat waeashruna]

‫في الطبيعة‬

[fi altabieat]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Veus allà la torre? ‫--رى-ذل- ------‬ ‫---- ذ-- ا------ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ب-ج-‬ ----------------- ‫أترى ذلك البرج؟‬ 0
ia----a dhlk al-rj? i------ d--- a----- i-t-r-a d-l- a-b-j- ------------------- iataraa dhlk albrj?
Veus allà la muntanya? ‫أت-ى-ذ-ك -ل-ب--‬ ‫---- ذ-- ا------ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ج-ل-‬ ----------------- ‫أترى ذلك الجبل؟‬ 0
i-t-r---d-lk a---bl? i------ d--- a------ i-t-r-a d-l- a-j-b-? -------------------- iataraa dhlk aljubl?
Veus allà el poble? ‫-ت-ى -لك-ا-ق-ية؟‬ ‫---- ت-- ا------- ‫-ت-ى ت-ك ا-ق-ي-؟- ------------------ ‫أترى تلك القرية؟‬ 0
a-a----til--alq-ri--ta? a----- t--- a---------- a-a-a- t-l- a-q-r-y-t-? ----------------------- ataraa tilk alqariyata?
Veus allà el riu? ‫---ى -ل- -لن---‬ ‫---- ذ-- ا------ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ن-ر-‬ ----------------- ‫أترى ذلك النهر؟‬ 0
at--aa -hl- a-n--ra? a----- d--- a------- a-a-a- d-l- a-n-h-a- -------------------- ataraa dhlk alnahra?
Veus allà el pont? ‫أترى ذلك ا-ج-ر-‬ ‫---- ذ-- ا------ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ج-ر-‬ ----------------- ‫أترى ذلك الجسر؟‬ 0
a------d-lk al-s-? a----- d--- a----- a-a-a- d-l- a-j-r- ------------------ ataraa dhlk aljsr?
Veus allà el llac? ‫أتر----ك----حي--؟‬ ‫---- ت-- ا-------- ‫-ت-ى ت-ك ا-ب-ي-ة-‬ ------------------- ‫أترى تلك البحيرة؟‬ 0
a------tilk alba---at? a----- t--- a--------- a-a-a- t-l- a-b-h-r-t- ---------------------- ataraa tilk albahyrat?
M’agrada aquell ocell. ‫---بن- ذلك -لط---‬ ‫------ ذ-- ا------ ‫-ع-ب-ي ذ-ك ا-ط-ر-‬ ------------------- ‫يعجبني ذلك الطير.‬ 0
ye---b-n--d--k-a-tay-a. y-------- d--- a------- y-a-i-a-i d-l- a-t-y-a- ----------------------- yeajibani dhlk altayra.
M’agrada aquell arbre. ‫-ع-ب---ت-ك ال--ر--‬ ‫------ ت-- ا------- ‫-ع-ب-ي ت-ك ا-ش-ر-.- -------------------- ‫تعجبني تلك الشجرة.‬ 0
it--a-a-i tilk----haj--ta. i-------- t--- a---------- i-e-a-a-i t-l- a-s-a-r-t-. -------------------------- itejabani tilk alshajrata.
M’agrada aquesta pedra. ‫تع-بني---ه -ل----.‬ ‫------ ه-- ا------- ‫-ع-ب-ي ه-ه ا-ص-ر-.- -------------------- ‫تعجبني هذه الصخرة.‬ 0
t----u----adh----l--kh-a-a. t------- h----- a---------- t-j-b-n- h-d-i- a-s-k-r-t-. --------------------------- tejibuni hadhih alsakhrata.
M’agrada aquell parc. ‫يعج--ي---- المن---.‬ ‫------ ذ-- ا-------- ‫-ع-ب-ي ذ-ك ا-م-ت-ه-‬ --------------------- ‫يعجبني ذلك المنتزه.‬ 0
ye----an-----k--lm-nta--h. y-------- d--- a---------- y-a-i-a-i d-l- a-m-n-a-i-. -------------------------- yeajibani dhlk almuntazih.
M’agrada aquell jardí. ‫تع-بن----ك ال---ق-.‬ ‫------ ت-- ا-------- ‫-ع-ب-ي ت-ك ا-ح-ي-ة-‬ --------------------- ‫تعجبني تلك الحديقة.‬ 0
it--a-u-i-ti---al-a----t-. i-------- t--- a---------- i-e-a-u-i t-l- a-h-d-q-t-. -------------------------- itejabuni tilk alhadiqata.
M’agrada aquesta flor. ‫--ج-ن- هذه -لزهرة-‬ ‫------ ه-- ا------- ‫-ع-ب-ي ه-ه ا-ز-ر-.- -------------------- ‫تعجبني هذه الزهرة.‬ 0
te---------dhi----za---t-. t------- h----- a--------- t-j-b-n- h-d-i- a-z-h-a-a- -------------------------- tejibuni hadhih alzahrata.
Ho trobo bonic. ‫--- --ا-جم----.‬ ‫--- ه-- ج------- ‫-ج- ه-ا ج-ي-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا جميلاً.‬ 0
aj-d h--- ----aan. a--- h--- j------- a-u- h-h- j-y-a-n- ------------------ ajud hdha jmylaan.
Em sembla interessant. ‫أ-د---- --تع-ً-‬ ‫--- ه-- م------- ‫-ج- ه-ا م-ت-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا ممتعاً.‬ 0
a-u----ha --t----. a--- h--- m------- a-u- h-h- m-t-a-n- ------------------ ajud hdha mmteaan.
Ho trobo meravellós. ‫-جد هذا ---ع-ً.‬ ‫--- ه-- ر------- ‫-ج- ه-ا ر-ئ-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا رائعاً.‬ 0
aju--hdh-----eaa-. a--- h--- r------- a-u- h-h- r-y-a-n- ------------------ ajud hdha rayeaan.
Em sembla lleig. ‫-ج----ا قب--ً--‬ ‫--- ه-- ق------- ‫-ج- ه-ا ق-ي-ً-.- ----------------- ‫أجد هذا قبيحًا.‬ 0
aj-d-hdh-----ha--. a--- h--- q------- a-u- h-h- q-y-a-a- ------------------ ajud hdha qbyhana.
Em sembla avorrit. ‫أ---هذ--مُ--اً.‬ ‫--- ه-- م------- ‫-ج- ه-ا م-م-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا مُملاً.‬ 0
aju--h--a -um-a--. a--- h--- m------- a-u- h-h- m-m-a-n- ------------------ ajud hdha mumlaan.
Em sembla horrible. ‫--- هذا مرع---.‬ ‫--- ه-- م------- ‫-ج- ه-ا م-ع-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا مرعباً.‬ 0
aju- --ha mre-aa-. a--- h--- m------- a-u- h-h- m-e-a-n- ------------------ ajud hdha mrebaan.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.