Manual de conversa

ca Al camp   »   bg Сред природата

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [двайсет и шест]

26 [dvayset i shest]

Сред природата

[Sred prirodata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Veus allà la torre? Виждаш ли--у--та-там? В----- л- к----- т--- В-ж-а- л- к-л-т- т-м- --------------------- Виждаш ли кулата там? 0
V-----s---- ku-ata t-m? V------- l- k----- t--- V-z-d-s- l- k-l-t- t-m- ----------------------- Vizhdash li kulata tam?
Veus allà la muntanya? В----ш--и----х---ам? В----- л- в---- т--- В-ж-а- л- в-р-а т-м- -------------------- Виждаш ли върха там? 0
Vizh-a-h--- vyr-----am? V------- l- v----- t--- V-z-d-s- l- v-r-h- t-m- ----------------------- Vizhdash li vyrkha tam?
Veus allà el poble? В-ж-а---и с--ото--а-? В----- л- с----- т--- В-ж-а- л- с-л-т- т-м- --------------------- Виждаш ли селото там? 0
V---das- l- sel-to--a-? V------- l- s----- t--- V-z-d-s- l- s-l-t- t-m- ----------------------- Vizhdash li seloto tam?
Veus allà el riu? В-ждаш-ли--ек--- -ам? В----- л- р----- т--- В-ж-а- л- р-к-т- т-м- --------------------- Виждаш ли реката там? 0
V---da----- ---a-a-t--? V------- l- r----- t--- V-z-d-s- l- r-k-t- t-m- ----------------------- Vizhdash li rekata tam?
Veus allà el pont? В-жда- ---м--т---а-? В----- л- м---- т--- В-ж-а- л- м-с-а т-м- -------------------- Виждаш ли моста там? 0
V-zh---h--i m-s----a-? V------- l- m---- t--- V-z-d-s- l- m-s-a t-m- ---------------------- Vizhdash li mosta tam?
Veus allà el llac? В-жда- ли-езерото-та-? В----- л- е------ т--- В-ж-а- л- е-е-о-о т-м- ---------------------- Виждаш ли езерото там? 0
Vizh--s- -i---z-roto-t--? V------- l- y------- t--- V-z-d-s- l- y-z-r-t- t-m- ------------------------- Vizhdash li yezeroto tam?
M’agrada aquell ocell. Пт--к--а ей т-м--и-х--ес--. П------- е- т-- м- х------- П-и-к-т- е- т-м м- х-р-с-а- --------------------------- Птичката ей там ми харесва. 0
Pt--hk-ta--e--ta---i--ha-esva. P-------- y-- t-- m- k-------- P-i-h-a-a y-y t-m m- k-a-e-v-. ------------------------------ Ptichkata yey tam mi kharesva.
M’agrada aquell arbre. Д-рв-то ----а- -- ---е--а. Д------ е- т-- м- х------- Д-р-о-о е- т-м м- х-р-с-а- -------------------------- Дървото ей там ми харесва. 0
D-r---- --- t-m mi---are-va. D------ y-- t-- m- k-------- D-r-o-o y-y t-m m- k-a-e-v-. ---------------------------- Dyrvoto yey tam mi kharesva.
M’agrada aquesta pedra. Скала-- т---м------св-. С------ т-- м- х------- С-а-а-а т-к м- х-р-с-а- ----------------------- Скалата тук ми харесва. 0
Sk-la-a tuk-m----aresv-. S------ t-- m- k-------- S-a-a-a t-k m- k-a-e-v-. ------------------------ Skalata tuk mi kharesva.
M’agrada aquell parc. П-ркъ--ей--ам--и -а--св-. П----- е- т-- м- х------- П-р-ъ- е- т-м м- х-р-с-а- ------------------------- Паркът ей там ми харесва. 0
P-rky- y-y -a--m- ----es--. P----- y-- t-- m- k-------- P-r-y- y-y t-m m- k-a-e-v-. --------------------------- Parkyt yey tam mi kharesva.
M’agrada aquell jardí. Гр-ди-а---е---ам-м--ха---в-. Г-------- е- т-- м- х------- Г-а-и-а-а е- т-м м- х-р-с-а- ---------------------------- Градината ей там ми харесва. 0
G-adina---y-y -a--mi-khare-va. G-------- y-- t-- m- k-------- G-a-i-a-a y-y t-m m- k-a-e-v-. ------------------------------ Gradinata yey tam mi kharesva.
M’agrada aquesta flor. Цве-ет- т-к -- х-р-св-. Ц------ т-- м- х------- Ц-е-е-о т-к м- х-р-с-а- ----------------------- Цветето тук ми харесва. 0
T----eto t-k--i-k--r--v-. T------- t-- m- k-------- T-v-t-t- t-k m- k-a-e-v-. ------------------------- Tsveteto tuk mi kharesva.
Ho trobo bonic. С-o-ед---- -о-а - ---а-о. С----- м-- т--- е х------ С-o-е- м-н т-в- е х-б-в-. ------------------------- Спoред мен това е хубаво. 0
Sp-r-- men-t--a -e-k-uba-o. S----- m-- t--- y- k------- S-o-e- m-n t-v- y- k-u-a-o- --------------------------- Spored men tova ye khubavo.
Em sembla interessant. Спoр-- м-н-т-в- - -нтер-с--. С----- м-- т--- е и--------- С-o-е- м-н т-в- е и-т-р-с-о- ---------------------------- Спoред мен това е интересно. 0
S--r-d-m-n to-- ---i-teres--. S----- m-- t--- y- i--------- S-o-e- m-n t-v- y- i-t-r-s-o- ----------------------------- Spored men tova ye interesno.
Ho trobo meravellós. Спo--- ----т----- п-ек--сн-. С----- м-- т--- е п--------- С-o-е- м-н т-в- е п-е-р-с-о- ---------------------------- Спoред мен това е прекрасно. 0
Sp-----m------a-ye -r-kr---o. S----- m-- t--- y- p--------- S-o-e- m-n t-v- y- p-e-r-s-o- ----------------------------- Spored men tova ye prekrasno.
Em sembla lleig. С----д-ме- то-- ----оз-о. С----- м-- т--- е г------ С-o-е- м-н т-в- е г-о-н-. ------------------------- Спoред мен това е грозно. 0
Sp-red---n-tova-ye g-----. S----- m-- t--- y- g------ S-o-e- m-n t-v- y- g-o-n-. -------------------------- Spored men tova ye grozno.
Em sembla avorrit. С-o----м-н -ова - ску-н-. С----- м-- т--- е с------ С-o-е- м-н т-в- е с-у-н-. ------------------------- Спoред мен това е скучно. 0
S-or-----n to-a y- -k-c-no. S----- m-- t--- y- s------- S-o-e- m-n t-v- y- s-u-h-o- --------------------------- Spored men tova ye skuchno.
Em sembla horrible. С--ред---н това - --ас--. С----- м-- т--- е у------ С-o-е- м-н т-в- е у-а-н-. ------------------------- Спoред мен това е ужасно. 0
Sp-red-men ---- -------s-o. S----- m-- t--- y- u------- S-o-e- m-n t-v- y- u-h-s-o- --------------------------- Spored men tova ye uzhasno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.