Manual de conversa

ca Al camp   »   te ప్రకృతి లో

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ఇరవై ఆరు]

26 [Iravai āru]

ప్రకృతి లో

[Prakr̥ti lō]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
Veus allà la torre? మ--ు-----డ - బురుజ---ి----్త-న్నా--? మ--- అ---- ఆ బ----- న- చ------------ మ-ర- అ-్-డ ఆ బ-ర-జ- న- చ-స-త-న-న-ర-? ------------------------------------ మీరు అక్కడ ఆ బురుజు ని చూస్తున్నారా? 0
M--- -kk--- ā bu-----n- cū-tu-n---? M--- a----- ā b----- n- c---------- M-r- a-k-ḍ- ā b-r-j- n- c-s-u-n-r-? ----------------------------------- Mīru akkaḍa ā buruju ni cūstunnārā?
Veus allà la muntanya? మ--ు -క-కడ ---ర--తా---- -ూస్----నార-? మ--- అ---- ఆ ప--------- చ------------ మ-ర- అ-్-డ ఆ ప-్-త-న-న- చ-స-త-న-న-ర-? ------------------------------------- మీరు అక్కడ ఆ పర్వతాన్ని చూస్తున్నారా? 0
M--- akk-ḍ- ā -ar-atān----ūs-u---r-? M--- a----- ā p--------- c---------- M-r- a-k-ḍ- ā p-r-a-ā-n- c-s-u-n-r-? ------------------------------------ Mīru akkaḍa ā parvatānni cūstunnārā?
Veus allà el poble? మ--ు-అ---డ - గ---మ్-ా-్న---ూ-్--న---రా? మ--- అ---- ఆ గ----------- చ------------ మ-ర- అ-్-డ ఆ గ-ర-మ-మ-న-న- చ-స-త-న-న-ర-? --------------------------------------- మీరు అక్కడ ఆ గ్రామ్మాన్ని చూస్తున్నారా? 0
M--u -k-a-a ā --ā-'-ā-n-----tunnā--? M--- a----- ā g--------- c---------- M-r- a-k-ḍ- ā g-ā-'-ā-n- c-s-u-n-r-? ------------------------------------ Mīru akkaḍa ā grām'mānni cūstunnārā?
Veus allà el riu? మీర- అ---- ఆ--ద- చూ--త-న-న---? మ--- అ---- ఆ న-- చ------------ మ-ర- అ-్-డ ఆ న-ి చ-స-త-న-న-ర-? ------------------------------ మీరు అక్కడ ఆ నది చూస్తున్నారా? 0
Mīru ak-aḍ- ā -ad----st---ā--? M--- a----- ā n--- c---------- M-r- a-k-ḍ- ā n-d- c-s-u-n-r-? ------------------------------ Mīru akkaḍa ā nadi cūstunnārā?
Veus allà el pont? మ-రు -క--డ-- ----నని-చూస-------ర-? మ--- అ---- ఆ వ------ చ------------ మ-ర- అ-్-డ ఆ వ-త-న-ి చ-స-త-న-న-ర-? ---------------------------------- మీరు అక్కడ ఆ వంతెనని చూస్తున్నారా? 0
M-ru-a-k-ḍa ā--ant--a-i cū-tunnā-ā? M--- a----- ā v-------- c---------- M-r- a-k-ḍ- ā v-n-e-a-i c-s-u-n-r-? ----------------------------------- Mīru akkaḍa ā vantenani cūstunnārā?
Veus allà el llac? మ--ు -క-కడ-ఆ స--్స--ి-చ---తున---రా? మ--- అ---- ఆ స------- చ------------ మ-ర- అ-్-డ ఆ స-స-స-న- చ-స-త-న-న-ర-? ----------------------------------- మీరు అక్కడ ఆ సరస్సుని చూస్తున్నారా? 0
Mīru---k--a-- ---as's-ni--ūs---nārā? M--- a----- ā s--------- c---------- M-r- a-k-ḍ- ā s-r-s-s-n- c-s-u-n-r-? ------------------------------------ Mīru akkaḍa ā saras'suni cūstunnārā?
M’agrada aquell ocell. న-క----ప--------ే -ష-టం న--- ఆ ప---- అ--- ఇ---- న-క- ఆ ప-్-ి అ-ట- ఇ-్-ం ----------------------- నాకు ఆ పక్షి అంటే ఇష్టం 0
Nā-u-ā-pak-i-aṇṭē-i-ṭ-ṁ N--- ā p---- a--- i---- N-k- ā p-k-i a-ṭ- i-ṭ-ṁ ----------------------- Nāku ā pakṣi aṇṭē iṣṭaṁ
M’agrada aquell arbre. న--- --చ-ట-ట---ం-ే ఇష్టం న--- ఆ చ----- అ--- ఇ---- న-క- ఆ చ-ట-ట- అ-ట- ఇ-్-ం ------------------------ నాకు ఆ చెట్టు అంటే ఇష్టం 0
Nā---ā c--ṭu---ṭ--iṣṭaṁ N--- ā c---- a--- i---- N-k- ā c-ṭ-u a-ṭ- i-ṭ-ṁ ----------------------- Nāku ā ceṭṭu aṇṭē iṣṭaṁ
M’agrada aquesta pedra. నాకు-- -ాయ----టే-ఇ--టం న--- ఆ ర--- అ--- ఇ---- న-క- ఆ ర-య- అ-ట- ఇ-్-ం ---------------------- నాకు ఆ రాయి అంటే ఇష్టం 0
N--u---rāy----ṭ---ṣ--ṁ N--- ā r--- a--- i---- N-k- ā r-y- a-ṭ- i-ṭ-ṁ ---------------------- Nāku ā rāyi aṇṭē iṣṭaṁ
M’agrada aquell parc. నా-ు-ఆ -ద-య-నవన--అంటే ఇష్టం న--- ఆ ఉ-------- అ--- ఇ---- న-క- ఆ ఉ-్-ా-వ-ం అ-ట- ఇ-్-ం --------------------------- నాకు ఆ ఉద్యానవనం అంటే ఇష్టం 0
N--u-ā---y---vanaṁ--ṇ-- --ṭaṁ N--- ā u---------- a--- i---- N-k- ā u-y-n-v-n-ṁ a-ṭ- i-ṭ-ṁ ----------------------------- Nāku ā udyānavanaṁ aṇṭē iṣṭaṁ
M’agrada aquell jardí. నాకు-ఆ-తో--అ-టే -ష-టం న--- ఆ త-- అ--- ఇ---- న-క- ఆ త-ట అ-ట- ఇ-్-ం --------------------- నాకు ఆ తోట అంటే ఇష్టం 0
N-k- - t--a-aṇṭē--ṣ--ṁ N--- ā t--- a--- i---- N-k- ā t-ṭ- a-ṭ- i-ṭ-ṁ ---------------------- Nāku ā tōṭa aṇṭē iṣṭaṁ
M’agrada aquesta flor. నా-ు ఈ---వ్వు-అ------్-ం న--- ఈ ప----- అ--- ఇ---- న-క- ఈ ప-వ-వ- అ-ట- ఇ-్-ం ------------------------ నాకు ఈ పువ్వు అంటే ఇష్టం 0
Nāk- --pu--- -ṇṭ----ṭaṁ N--- ī p---- a--- i---- N-k- ī p-v-u a-ṭ- i-ṭ-ṁ ----------------------- Nāku ī puvvu aṇṭē iṣṭaṁ
Ho trobo bonic. న-కు అ-ి-స-ంపుగా--ని---్త---ి న--- అ-- స------ అ----------- న-క- అ-ి స-ం-ు-ా అ-ి-ి-్-ో-ద- ----------------------------- నాకు అది సొంపుగా అనిపిస్తోంది 0
Nāku adi--o---gā an---st---i N--- a-- s------ a---------- N-k- a-i s-m-u-ā a-i-i-t-n-i ---------------------------- Nāku adi sompugā anipistōndi
Em sembla interessant. నా----ది ఆ-క---కర--------ిస్-ో--ి న--- అ-- ఆ---------- అ----------- న-క- అ-ి ఆ-క-త-క-ం-ా అ-ి-ి-్-ో-ద- --------------------------------- నాకు అది ఆసక్తికరంగా అనిపిస్తోంది 0
Nāku -d---sa---k-ra--ā ani--st---i N--- a-- ā------------ a---------- N-k- a-i ā-a-t-k-r-ṅ-ā a-i-i-t-n-i ---------------------------------- Nāku adi āsaktikaraṅgā anipistōndi
Ho trobo meravellós. న--- -ది--ివ్---ా-----ి--త-ం-ి న--- అ-- ద------- అ----------- న-క- అ-ి ద-వ-య-గ- అ-ి-ి-్-ో-ద- ------------------------------ నాకు అది దివ్యంగా అనిపిస్తోంది 0
Nāku-adi-divya-gā --ipistōndi N--- a-- d------- a---------- N-k- a-i d-v-a-g- a-i-i-t-n-i ----------------------------- Nāku adi divyaṅgā anipistōndi
Em sembla lleig. నాకు అది -ురూ---ా-అ--ప-స్తో-ది న--- అ-- క------- అ----------- న-క- అ-ి క-ర-ప-గ- అ-ి-ి-్-ో-ద- ------------------------------ నాకు అది కురూపంగా అనిపిస్తోంది 0
Nā-u -d- kurū-aṅgā-a-ip---ōndi N--- a-- k-------- a---------- N-k- a-i k-r-p-ṅ-ā a-i-i-t-n-i ------------------------------ Nāku adi kurūpaṅgā anipistōndi
Em sembla avorrit. న--ు అది--ిసుగ్-ా-----ిస్---ది న--- అ-- వ------- అ----------- న-క- అ-ి వ-స-గ-గ- అ-ి-ి-్-ో-ద- ------------------------------ నాకు అది విసుగ్గా అనిపిస్తోంది 0
Nāku-ad- -isu--ā a--pis-ōndi N--- a-- v------ a---------- N-k- a-i v-s-g-ā a-i-i-t-n-i ---------------------------- Nāku adi visuggā anipistōndi
Em sembla horrible. నా-- -ద- భ---ర-గ--అ--ప--్త---ి న--- అ-- భ------- అ----------- న-క- అ-ి భ-ం-ర-గ- అ-ి-ి-్-ో-ద- ------------------------------ నాకు అది భయంకరంగా అనిపిస్తోంది 0
Nāku--d- bh--a----a--ā--nipi----di N--- a-- b------------ a---------- N-k- a-i b-a-a-k-r-ṅ-ā a-i-i-t-n-i ---------------------------------- Nāku adi bhayaṅkaraṅgā anipistōndi

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.