Manual de conversa

ca Al camp   »   uk На природі

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [двадцять шість]

26 [dvadtsyatʹ shistʹ]

На природі

[Na pryrodi]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Veus allà la torre? Б---ш-та- -еж-? Б---- т-- в---- Б-ч-ш т-м в-ж-? --------------- Бачиш там вежу? 0
B---y-- t---v--h-? B------ t-- v----- B-c-y-h t-m v-z-u- ------------------ Bachysh tam vezhu?
Veus allà la muntanya? Ба-иш--а- ---у? Б---- т-- г---- Б-ч-ш т-м г-р-? --------------- Бачиш там гору? 0
Ba--ys- t-- -or-? B------ t-- h---- B-c-y-h t-m h-r-? ----------------- Bachysh tam horu?
Veus allà el poble? Б---- --м с---? Б---- т-- с---- Б-ч-ш т-м с-л-? --------------- Бачиш там село? 0
Ba-h-sh t-------? B------ t-- s---- B-c-y-h t-m s-l-? ----------------- Bachysh tam selo?
Veus allà el riu? Б-------м-рі---? Б---- т-- р----- Б-ч-ш т-м р-ч-у- ---------------- Бачиш там річку? 0
Ba-hy-h-t-m----h--? B------ t-- r------ B-c-y-h t-m r-c-k-? ------------------- Bachysh tam richku?
Veus allà el pont? Б-ч-ш -ам міс-? Б---- т-- м---- Б-ч-ш т-м м-с-? --------------- Бачиш там міст? 0
Bac-y-h--am --s-? B------ t-- m---- B-c-y-h t-m m-s-? ----------------- Bachysh tam mist?
Veus allà el llac? Бачи------оз--о? Б---- т-- о----- Б-ч-ш т-м о-е-о- ---------------- Бачиш там озеро? 0
B--------a- o-ero? B------ t-- o----- B-c-y-h t-m o-e-o- ------------------ Bachysh tam ozero?
M’agrada aquell ocell. Т-- ---- м-н- ---о--є--с-. Т-- п--- м--- п----------- Т-й п-а- м-н- п-д-б-є-ь-я- -------------------------- Той птах мені подобається. 0
To-̆--------e-i--od-b-yetʹsya. T--- p---- m--- p------------- T-y- p-a-h m-n- p-d-b-y-t-s-a- ------------------------------ Toy̆ ptakh meni podobayetʹsya.
M’agrada aquell arbre. Те д--ево м-н--по--ба---ся. Т- д----- м--- п----------- Т- д-р-в- м-н- п-д-б-є-ь-я- --------------------------- Те дерево мені подобається. 0
Te-dere-o-m-ni ------ye-----. T- d----- m--- p------------- T- d-r-v- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ----------------------------- Te derevo meni podobayetʹsya.
M’agrada aquesta pedra. Т-й ----н- мені -одобаєт--я. Т-- к----- м--- п----------- Т-й к-м-н- м-н- п-д-б-є-ь-я- ---------------------------- Той камінь мені подобається. 0
T-y- ka--n--me-- po--ba--t-s--. T--- k----- m--- p------------- T-y- k-m-n- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ------------------------------- Toy̆ kaminʹ meni podobayetʹsya.
M’agrada aquell parc. Т-- п-рк-ме---п-д---єть--. Т-- п--- м--- п----------- Т-й п-р- м-н- п-д-б-є-ь-я- -------------------------- Той парк мені подобається. 0
T--̆ pa-- me---po----yet----. T--- p--- m--- p------------- T-y- p-r- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ----------------------------- Toy̆ park meni podobayetʹsya.
M’agrada aquell jardí. Той с-д----і-под---ється. Т-- с-- м--- п----------- Т-й с-д м-н- п-д-б-є-ь-я- ------------------------- Той сад мені подобається. 0
T-y̆ s-d-meni----o-a-et-s--. T--- s-- m--- p------------- T-y- s-d m-n- p-d-b-y-t-s-a- ---------------------------- Toy̆ sad meni podobayetʹsya.
M’agrada aquesta flor. Т--к--т-- ---- --до-аєт--я. Т- к----- м--- п----------- Т- к-і-к- м-н- п-д-б-є-ь-я- --------------------------- Та квітка мені подобається. 0
T- kv-tka-------od-b-yet-s-a. T- k----- m--- p------------- T- k-i-k- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ----------------------------- Ta kvitka meni podobayetʹsya.
Ho trobo bonic. Я --аж-ю-це---рним. Я в----- ц- г------ Я в-а-а- ц- г-р-и-. ------------------- Я вважаю це гарним. 0
Y- -v--hay- t-- h-----. Y- v------- t-- h------ Y- v-a-h-y- t-e h-r-y-. ----------------------- YA vvazhayu tse harnym.
Em sembla interessant. Я-вва----ц- -----и-. Я в----- ц- ц------- Я в-а-а- ц- ц-к-в-м- -------------------- Я вважаю це цікавим. 0
Y- vva--a-u tse ts--avym. Y- v------- t-- t-------- Y- v-a-h-y- t-e t-i-a-y-. ------------------------- YA vvazhayu tse tsikavym.
Ho trobo meravellós. Я-в--ж-ю-ц---у--вим. Я в----- ц- ч------- Я в-а-а- ц- ч-д-в-м- -------------------- Я вважаю це чудовим. 0
YA vv-z-ayu-t-- -h--o-y-. Y- v------- t-- c-------- Y- v-a-h-y- t-e c-u-o-y-. ------------------------- YA vvazhayu tse chudovym.
Em sembla lleig. Я--ва--ю ц--б--д---. Я в----- ц- б------- Я в-а-а- ц- б-и-к-м- -------------------- Я вважаю це бридким. 0
Y- --a--a-u t-e b---ky-. Y- v------- t-- b------- Y- v-a-h-y- t-e b-y-k-m- ------------------------ YA vvazhayu tse brydkym.
Em sembla avorrit. Я---аж---ц- -удни-. Я в----- ц- н------ Я в-а-а- ц- н-д-и-. ------------------- Я вважаю це нудним. 0
Y- -v-zh--u-ts- nudn-m. Y- v------- t-- n------ Y- v-a-h-y- t-e n-d-y-. ----------------------- YA vvazhayu tse nudnym.
Em sembla horrible. Я в-ажа---е -тра--им. Я в----- ц- с-------- Я в-а-а- ц- с-р-ш-и-. --------------------- Я вважаю це страшним. 0
Y--vvaz-ayu tse -tra---y-. Y- v------- t-- s--------- Y- v-a-h-y- t-e s-r-s-n-m- -------------------------- YA vvazhayu tse strashnym.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.