Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   hr U hotelu – dolazak

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [dvadeset i sedam]

U hotelu – dolazak

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ima---l----o-od-u-sob-? I---- l- s------- s---- I-a-e l- s-o-o-n- s-b-? ----------------------- Imate li slobodnu sobu? 0
He reservat una habitació. Reze---r-- ---e--------a -am sob-. R--------- / r---------- s-- s---- R-z-r-i-a- / r-z-r-i-a-a s-m s-b-. ---------------------------------- Rezervirao / rezervirala sam sobu. 0
El meu nom és Müller. Mo-e-i-e --------. M--- i-- j- M----- M-j- i-e j- M-l-r- ------------------ Moje ime je Miler. 0
Necessito una habitació individual. Tre-a--j-d--k-e-e-n----bu. T----- j------------ s---- T-e-a- j-d-o-r-v-t-u s-b-. -------------------------- Trebam jednokrevetnu sobu. 0
Necessito una habitació doble. T----m -vokr-vet-u s-bu. T----- d---------- s---- T-e-a- d-o-r-v-t-u s-b-. ------------------------ Trebam dvokrevetnu sobu. 0
Quant costa l’habitació per nit? K--ik- k--t- -----za--e-nu-no-? K----- k---- s--- z- j---- n--- K-l-k- k-š-a s-b- z- j-d-u n-ć- ------------------------------- Koliko košta soba za jednu noć? 0
Voldria una habitació amb bany. H-i- / --j----b-- s-bu----up-o-i-om. H--- / h----- b-- s--- s k---------- H-i- / h-j-l- b-h s-b- s k-p-o-i-o-. ------------------------------------ Htio / htjela bih sobu s kupaonicom. 0
Voldria una habitació amb dutxa. Hti- /---j----bih-sobu ----še-. H--- / h----- b-- s--- s t----- H-i- / h-j-l- b-h s-b- s t-š-m- ------------------------------- Htio / htjela bih sobu s tušem. 0
Puc veure l’habitació? M-g- -i--i--et- ---u? M--- l- v------ s---- M-g- l- v-d-e-i s-b-? --------------------- Mogu li vidjeti sobu? 0
Que hi ha garatge aquí? I-------vdje ga-a-a? I-- l- o---- g------ I-a l- o-d-e g-r-ž-? -------------------- Ima li ovdje garaža? 0
Hi ha caixa forta aquí? Im--li--v--- ---? I-- l- o---- s--- I-a l- o-d-e s-f- ----------------- Ima li ovdje sef? 0
Que teniu fax? Ima ---ovdj- -aks? I-- l- o---- f---- I-a l- o-d-e f-k-? ------------------ Ima li ovdje faks? 0
Va bé, em quedo l’habitació. D---o, --e--ću-so--. D----- u--- ć- s---- D-b-o- u-e- ć- s-b-. -------------------- Dobro, uzet ću sobu. 0
Aquí té les claus. O---e -u -----e--. O---- s- k-------- O-d-e s- k-j-č-v-. ------------------ Ovdje su ključevi. 0
Aquest és el meu equipatge. O---e je---ja -rtljag-. O---- j- m--- p-------- O-d-e j- m-j- p-t-j-g-. ----------------------- Ovdje je moja prtljaga. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? U kol-----at-----d-ruča-? U k----- s--- j- d------- U k-l-k- s-t- j- d-r-č-k- ------------------------- U koliko sati je doručak? 0
A quina hora se serveix el dinar? U-kol----sa-i--e--u---? U k----- s--- j- r----- U k-l-k- s-t- j- r-č-k- ----------------------- U koliko sati je ručak? 0
A quina hora se serveix el sopar? U-k--ik--sa----- ----ra? U k----- s--- j- v------ U k-l-k- s-t- j- v-č-r-? ------------------------ U koliko sati je večera? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.