Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   bg В хотела – Оплакване

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [двайсет и осем]

28 [dvayset i osem]

В хотела – Оплакване

[V khotela – Oplakvane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
La dutxa no funciona. Ду-ът-н- р-б-т-. Д---- н- р------ Д-ш-т н- р-б-т-. ---------------- Душът не работи. 0
Dush----- ra----. D----- n- r------ D-s-y- n- r-b-t-. ----------------- Dushyt ne raboti.
No hi ha aigua calenta. То-л----в-да--- те-е. Т------ в--- н- т---- Т-п-а-а в-д- н- т-ч-. --------------------- Топлата вода не тече. 0
To---ta----a -e---c--. T------ v--- n- t----- T-p-a-a v-d- n- t-c-e- ---------------------- Toplata voda ne teche.
Ho podeu reparar? Може----да-о-ст--н-т---о-ред--а? М--- л- д- о--------- п--------- М-ж- л- д- о-с-р-н-т- п-в-е-а-а- -------------------------------- Може ли да отстраните повредата? 0
Moz-- l--d- -tstra--t- povredata? M---- l- d- o--------- p--------- M-z-e l- d- o-s-r-n-t- p-v-e-a-a- --------------------------------- Mozhe li da otstranite povredata?
No hi ha telèfon a l’habitació. В-с-ая-- ня-- теле-о-. В с----- н--- т------- В с-а-т- н-м- т-л-ф-н- ---------------------- В стаята няма телефон. 0
V-s-ay-----yama -e-e--n. V s------ n---- t------- V s-a-a-a n-a-a t-l-f-n- ------------------------ V stayata nyama telefon.
No hi ha televisió a l’habitació. В--та-та---м- т--е---ор. В с----- н--- т--------- В с-а-т- н-м- т-л-в-з-р- ------------------------ В стаята няма телевизор. 0
V------ta--ya-a --l----or. V s------ n---- t--------- V s-a-a-a n-a-a t-l-v-z-r- -------------------------- V stayata nyama televizor.
L’habitació no té balcó. С-а-т---ям-----к--. С----- н--- б------ С-а-т- н-м- б-л-о-. ------------------- Стаята няма балкон. 0
Stay----n--m--b---o-. S------ n---- b------ S-a-a-a n-a-a b-l-o-. --------------------- Stayata nyama balkon.
L’habitació és massa sorollosa. С-а--- - тв-рд--ш-мн-. С----- е т----- ш----- С-а-т- е т-ъ-д- ш-м-а- ---------------------- Стаята е твърде шумна. 0
S-a--t--ye -v---e shumna. S------ y- t----- s------ S-a-a-a y- t-y-d- s-u-n-. ------------------------- Stayata ye tvyrde shumna.
L’habitació és massa petita. С--я-- е-т-ър---м--ка. С----- е т----- м----- С-а-т- е т-ъ-д- м-л-а- ---------------------- Стаята е твърде малка. 0
S--y-t-----tv-r-e -alk-. S------ y- t----- m----- S-a-a-a y- t-y-d- m-l-a- ------------------------ Stayata ye tvyrde malka.
L’habitació és massa fosca. С---т--е ---р---тъм-а. С----- е т----- т----- С-а-т- е т-ъ-д- т-м-а- ---------------------- Стаята е твърде тъмна. 0
Staya---y- tvyr----y---. S------ y- t----- t----- S-a-a-a y- t-y-d- t-m-a- ------------------------ Stayata ye tvyrde tymna.
La calefacció no funciona. П-рн-т--не ра--т-. П------ н- р------ П-р-о-о н- р-б-т-. ------------------ Парното не работи. 0
Pa-------- r-bo--. P------ n- r------ P-r-o-o n- r-b-t-. ------------------ Parnoto ne raboti.
L’aire condicionat no funciona. К----т-к-- не-работи. К--------- н- р------ К-и-а-и-ъ- н- р-б-т-. --------------------- Климатикът не работи. 0
Kl-m---k-t--e-r---ti. K--------- n- r------ K-i-a-i-y- n- r-b-t-. --------------------- Klimatikyt ne raboti.
El televisor està espatllat. Тел-ви---ъ--е-п-в--ден. Т---------- е п-------- Т-л-в-з-р-т е п-в-е-е-. ----------------------- Телевизорът е повреден. 0
Tel-vizo--- -e -----d-n. T---------- y- p-------- T-l-v-z-r-t y- p-v-e-e-. ------------------------ Televizoryt ye povreden.
(Això) no m’agrada. То-а-------х---св-. Т--- н- м- х------- Т-в- н- м- х-р-с-а- ------------------- Това не ми харесва. 0
To-- n- m- ----esva. T--- n- m- k-------- T-v- n- m- k-a-e-v-. -------------------- Tova ne mi kharesva.
És massa car per a mi. Тв-р---ск----е--а м--. Т----- с---- е з- м--- Т-ъ-д- с-ъ-о е з- м-н- ---------------------- Твърде скъпо е за мен. 0
Tv--de-s--p- ye--a ---. T----- s---- y- z- m--- T-y-d- s-y-o y- z- m-n- ----------------------- Tvyrde skypo ye za men.
Té alguna cosa més barata? И--те-ли--ещо по-евт--о? И---- л- н--- п--------- И-а-е л- н-щ- п---в-и-о- ------------------------ Имате ли нещо по-евтино? 0
I-a--------shcho po-e-ti-o? I---- l- n------ p--------- I-a-e l- n-s-c-o p---v-i-o- --------------------------- Imate li neshcho po-evtino?
Hi ha un alberg de joventut al barri? И----и---- -а--и-о-м--де-ка---рис-и----а-спа-ня? И-- л- т-- н------ м------- т----------- с------ И-а л- т-к н-б-и-о м-а-е-к- т-р-с-и-е-к- с-а-н-? ------------------------------------------------ Има ли тук наблизо младежка туристическа спалня? 0
I-a -i--u---a--izo---a-ezh-----r-s---heska spa----? I-- l- t-- n------ m-------- t------------ s------- I-a l- t-k n-b-i-o m-a-e-h-a t-r-s-i-h-s-a s-a-n-a- --------------------------------------------------- Ima li tuk nablizo mladezhka turisticheska spalnya?
Hi ha una casa d’hostes al barri? И-а------- на-лизо-па-сио-? И-- л- т-- н------ п------- И-а л- т-к н-б-и-о п-н-и-н- --------------------------- Има ли тук наблизо пансион? 0
I-a l---uk ---l--o-pa-s--n? I-- l- t-- n------ p------- I-a l- t-k n-b-i-o p-n-i-n- --------------------------- Ima li tuk nablizo pansion?
Hi ha un restaurant per aquí? И-а -и -у- --бли-о ре-т--ан-? И-- л- т-- н------ р--------- И-а л- т-к н-б-и-о р-с-о-а-т- ----------------------------- Има ли тук наблизо ресторант? 0
Im--li t-k n-b-i-o -------nt? I-- l- t-- n------ r--------- I-a l- t-k n-b-i-o r-s-o-a-t- ----------------------------- Ima li tuk nablizo restorant?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.