Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   ja ホテルで-苦情

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [二十八]

28 [Nijūhachi]

ホテルで-苦情

[hoterude - kujō]

Tria com vols veure la traducció:   
català japonès Engegar Més
La dutxa no funciona. シャワーが 壊れて います 。 シャワーが 壊れて います 。 シャワーが 壊れて います 。 シャワーが 壊れて います 。 シャワーが 壊れて います 。 0
sha-ā -------ret--i----. s---- g- k------- i----- s-a-ā g- k-w-r-t- i-a-u- ------------------------ shawā ga kowarete imasu.
No hi ha aigua calenta. お湯が 出ません 。 お湯が 出ません 。 お湯が 出ません 。 お湯が 出ません 。 お湯が 出ません 。 0
oy------ema-en. o-- g- d------- o-u g- d-m-s-n- --------------- oyu ga demasen.
Ho podeu reparar? 修理して もらえます か ? 修理して もらえます か ? 修理して もらえます か ? 修理して もらえます か ? 修理して もらえます か ? 0
shūri s-it---o--e-a-u -a? s---- s---- m-------- k-- s-ū-i s-i-e m-r-e-a-u k-? ------------------------- shūri shite moraemasu ka?
No hi ha telèfon a l’habitació. 部屋に 電話が ついて いません 。 部屋に 電話が ついて いません 。 部屋に 電話が ついて いません 。 部屋に 電話が ついて いません 。 部屋に 電話が ついて いません 。 0
hey- -- ---wa--- tsu---------n. h--- n- d---- g- t----- i------ h-y- n- d-n-a g- t-u-t- i-a-e-. ------------------------------- heya ni denwa ga tsuite imasen.
No hi ha televisió a l’habitació. 部屋に テレビが ありません 。 部屋に テレビが ありません 。 部屋に テレビが ありません 。 部屋に テレビが ありません 。 部屋に テレビが ありません 。 0
he-a -i tere-- ga ari---en. h--- n- t----- g- a-------- h-y- n- t-r-b- g- a-i-a-e-. --------------------------- heya ni terebi ga arimasen.
L’habitació no té balcó. 部屋に バルコニーが ありません 。 部屋に バルコニーが ありません 。 部屋に バルコニーが ありません 。 部屋に バルコニーが ありません 。 部屋に バルコニーが ありません 。 0
h----ni ----ko-- ga-ar-m-se-. h--- n- b------- g- a-------- h-y- n- b-r-k-n- g- a-i-a-e-. ----------------------------- heya ni barukonī ga arimasen.
L’habitació és massa sorollosa. 部屋が うるさすぎ ます 。 部屋が うるさすぎ ます 。 部屋が うるさすぎ ます 。 部屋が うるさすぎ ます 。 部屋が うるさすぎ ます 。 0
h--- ---uru-a-sugimas-. h--- g- u---- s-------- h-y- g- u-u-a s-g-m-s-. ----------------------- heya ga urusa sugimasu.
L’habitació és massa petita. 部屋が 小さすぎ ます 。 部屋が 小さすぎ ます 。 部屋が 小さすぎ ます 。 部屋が 小さすぎ ます 。 部屋が 小さすぎ ます 。 0
heya--a--hī------i--su. h--- g- c---- s-------- h-y- g- c-ī-a s-g-m-s-. ----------------------- heya ga chīsa sugimasu.
L’habitació és massa fosca. 部屋が 暗すぎ ます 。 部屋が 暗すぎ ます 。 部屋が 暗すぎ ます 。 部屋が 暗すぎ ます 。 部屋が 暗すぎ ます 。 0
hey- -a--ura ---i-a-u. h--- g- k--- s-------- h-y- g- k-r- s-g-m-s-. ---------------------- heya ga kura sugimasu.
La calefacció no funciona. 暖房が 効き ません 。 暖房が 効き ません 。 暖房が 効き ません 。 暖房が 効き ません 。 暖房が 効き ません 。 0
d---- -a----i-a---. d---- g- k--------- d-n-ō g- k-k-m-s-n- ------------------- danbō ga kikimasen.
L’aire condicionat no funciona. エアコンが 効き ません 。 エアコンが 効き ません 。 エアコンが 効き ません 。 エアコンが 効き ません 。 エアコンが 効き ません 。 0
eakon-g----k--as--. e---- g- k--------- e-k-n g- k-k-m-s-n- ------------------- eakon ga kikimasen.
El televisor està espatllat. テレビが 壊れて います 。 テレビが 壊れて います 。 テレビが 壊れて います 。 テレビが 壊れて います 。 テレビが 壊れて います 。 0
t-reb- g- ---arete-i-as-. t----- g- k------- i----- t-r-b- g- k-w-r-t- i-a-u- ------------------------- terebi ga kowarete imasu.
(Això) no m’agrada. 気に入り ません 。 気に入り ません 。 気に入り ません 。 気に入り ません 。 気に入り ません 。 0
k-ni--im-sen. k------------ k-n-i-i-a-e-. ------------- kiniirimasen.
És massa car per a mi. 高すぎ ます 。 高すぎ ます 。 高すぎ ます 。 高すぎ ます 。 高すぎ ます 。 0
t--a-----m-s-. t--- s-------- t-k- s-g-m-s-. -------------- taka sugimasu.
Té alguna cosa més barata? もっと 安いのは あります か ? もっと 安いのは あります か ? もっと 安いのは あります か ? もっと 安いのは あります か ? もっと 安いのは あります か ? 0
mo----y-sui-no-w- a--mas- --? m---- y---- n- w- a------ k-- m-t-o y-s-i n- w- a-i-a-u k-? ----------------------------- motto yasui no wa arimasu ka?
Hi ha un alberg de joventut al barri? 近くに ユースホステルは あります か ? 近くに ユースホステルは あります か ? 近くに ユースホステルは あります か ? 近くに ユースホステルは あります か ? 近くに ユースホステルは あります か ? 0
chikaku ni yū--ho-u--r---- -rim--u---? c------ n- y----------- w- a------ k-- c-i-a-u n- y-s-h-s-t-r- w- a-i-a-u k-? -------------------------------------- chikaku ni yūsuhosuteru wa arimasu ka?
Hi ha una casa d’hostes al barri? 近くに ペンションは あります か ? 近くに ペンションは あります か ? 近くに ペンションは あります か ? 近くに ペンションは あります か ? 近くに ペンションは あります か ? 0
chikak- ---p--s-on-wa----masu--a? c------ n- p------ w- a------ k-- c-i-a-u n- p-n-h-n w- a-i-a-u k-? --------------------------------- chikaku ni penshon wa arimasu ka?
Hi ha un restaurant per aquí? 近くに レストランは あります か ? 近くに レストランは あります か ? 近くに レストランは あります か ? 近くに レストランは あります か ? 近くに レストランは あります か ? 0
ch-ka-u -i--es--ora- w- ----as---a? c------ n- r-------- w- a------ k-- c-i-a-u n- r-s-t-r-n w- a-i-a-u k-? ----------------------------------- chikaku ni resutoran wa arimasu ka?

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.