Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   lv Viesnīcā – sūdzības

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [divdesmit astoņi]

Viesnīcā – sūdzības

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
La dutxa no funciona. D--a n--ar-o-a-. D--- n---------- D-š- n-d-r-o-a-. ---------------- Duša nedarbojas. 0
No hi ha aigua calenta. N-v --l-ā-ū-ens. N-- s---- ū----- N-v s-l-ā ū-e-s- ---------------- Nav siltā ūdens. 0
Ho podeu reparar? V-i t-------ē---sa-a--t? V-- t- n------- s------- V-i t- n-v-r-t- s-l-b-t- ------------------------ Vai to nevarētu salabot? 0
No hi ha telèfon a l’habitació. I--a-- na--tel--ona. I----- n-- t-------- I-t-b- n-v t-l-f-n-. -------------------- Istabā nav telefona. 0
No hi ha televisió a l’habitació. I--a------ --------ra. I----- n-- t---------- I-t-b- n-v t-l-v-z-r-. ---------------------- Istabā nav televizora. 0
L’habitació no té balcó. Is-aba---av -alkona. I------ n-- b------- I-t-b-i n-v b-l-o-a- -------------------- Istabai nav balkona. 0
L’habitació és massa sorollosa. I---b- i--pa- -kaļ-. I----- i- p-- s----- I-t-b- i- p-r s-a-u- -------------------- Istaba ir par skaļu. 0
L’habitació és massa petita. I--ab---- -ar--az-. I----- i- p-- m---- I-t-b- i- p-r m-z-. ------------------- Istaba ir par mazu. 0
L’habitació és massa fosca. Ist--a--r---- -u-šu. I----- i- p-- t----- I-t-b- i- p-r t-m-u- -------------------- Istaba ir par tumšu. 0
La calefacció no funciona. A-k--- ----r--j--. A----- n---------- A-k-r- n-d-r-o-a-. ------------------ Apkure nedarbojas. 0
L’aire condicionat no funciona. G-is--kon-----ni-r---n-darb----. G---- k------------- n---------- G-i-a k-n-i-i-n-e-i- n-d-r-o-a-. -------------------------------- Gaisa kondicionieris nedarbojas. 0
El televisor està espatllat. T--evi-----ned-rb-j-s. T--------- n---------- T-l-v-z-r- n-d-r-o-a-. ---------------------- Televizors nedarbojas. 0
(Això) no m’agrada. Tas---- -e---ī-. T-- m-- n------- T-s m-n n-p-t-k- ---------------- Tas man nepatīk. 0
És massa car per a mi. T---m----r--ar-dār-u. T-- m-- i- p-- d----- T-s m-n i- p-r d-r-u- --------------------- Tas man ir par dārgu. 0
Té alguna cosa més barata? Vai J-m- -av-kas -----s? V-- J--- n-- k-- l------ V-i J-m- n-v k-s l-t-k-? ------------------------ Vai Jums nav kas lētāks? 0
Hi ha un alberg de joventut al barri? Va- te ---umā -----da -au----u----s-īc-? V-- t- t----- i- k--- j------- v-------- V-i t- t-v-m- i- k-d- j-u-i-š- v-e-n-c-? ---------------------------------------- Vai te tuvumā ir kāda jauniešu viesnīca? 0
Hi ha una casa d’hostes al barri? V-i -e--u-u-ā i- -ā-a pan-ij-? V-- t- t----- i- k--- p------- V-i t- t-v-m- i- k-d- p-n-i-a- ------------------------------ Vai te tuvumā ir kāda pansija? 0
Hi ha un restaurant per aquí? Vai t---uv-m- -- --d- re----ā--? V-- t- t----- i- k--- r--------- V-i t- t-v-m- i- k-d- r-s-o-ā-s- -------------------------------- Vai te tuvumā ir kāds restorāns? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.