Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   ru В ресторане 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [тридцать один]

31 [tridtsatʹ odin]

В ресторане 3

[V restorane 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Voldria una entrada. Я-------бы - --тел- ---з---с-у. Я х---- б- / х----- б- з------- Я х-т-л б- / х-т-л- б- з-к-с-у- ------------------------------- Я хотел бы / хотела бы закуску. 0
Ya-kh-tel -y --k--t-la b---a-us-u. Y- k----- b- / k------ b- z------- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- z-k-s-u- ---------------------------------- Ya khotel by / khotela by zakusku.
Voldria una amanida. Я--от---б----хоте-а----с-л--. Я х---- б- / х----- б- с----- Я х-т-л б- / х-т-л- б- с-л-т- ----------------------------- Я хотел бы / хотела бы салат. 0
Y--k--t-l by - kh-t-la -y-s----. Y- k----- b- / k------ b- s----- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- s-l-t- -------------------------------- Ya khotel by / khotela by salat.
Voldria una sopa. Я---тел -- ---о-е-а бы-суп. Я х---- б- / х----- б- с--- Я х-т-л б- / х-т-л- б- с-п- --------------------------- Я хотел бы / хотела бы суп. 0
Y- k-otel--y - k----l- b- sup. Y- k----- b- / k------ b- s--- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- s-p- ------------------------------ Ya khotel by / khotela by sup.
Voldria unes postres. Я хо-ел -ы / --т-ла-б- д-----. Я х---- б- / х----- б- д------ Я х-т-л б- / х-т-л- б- д-с-р-. ------------------------------ Я хотел бы / хотела бы десерт. 0
Y- kh-t-- by ---hotela by --s-rt. Y- k----- b- / k------ b- d------ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- d-s-r-. --------------------------------- Ya khotel by / khotela by desert.
Voldria un gelat amb nata. Я ----л ---- х--ела-----о-оже-ое с--с-и-----. Я х---- б- / х----- б- м-------- с- с-------- Я х-т-л б- / х-т-л- б- м-р-ж-н-е с- с-и-к-м-. --------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы мороженое со сливками. 0
Y- k--t-l b- - khotel---- m-r---e--y- so sl-vk---. Y- k----- b- / k------ b- m---------- s- s-------- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- m-r-z-e-o-e s- s-i-k-m-. -------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by morozhenoye so slivkami.
Voldria fruita o formatge. Я -о-----ы-- -о--л- б- --у-т--или-сыр. Я х---- б- / х----- б- ф----- и-- с--- Я х-т-л б- / х-т-л- б- ф-у-т- и-и с-р- -------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы фрукты или сыр. 0
Ya--ho--- -y-- ---t-l--b--f---ty--l----r. Y- k----- b- / k------ b- f----- i-- s--- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- f-u-t- i-i s-r- ----------------------------------------- Ya khotel by / khotela by frukty ili syr.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Мы хот-л- бы --з--т-а-ать. М- х----- б- п------------ М- х-т-л- б- п-з-в-р-к-т-. -------------------------- Мы хотели бы позавтракать. 0
My-khot-----y--o---t-a-at-. M- k------ b- p------------ M- k-o-e-i b- p-z-v-r-k-t-. --------------------------- My khoteli by pozavtrakatʹ.
(Nosaltres) voldríem dinar. М------ли бы пообе---ь. М- х----- б- п--------- М- х-т-л- б- п-о-е-а-ь- ----------------------- Мы хотели бы пообедать. 0
My ---t----b--p--bedat-. M- k------ b- p--------- M- k-o-e-i b- p-o-e-a-ʹ- ------------------------ My khoteli by poobedatʹ.
(Nosaltres) voldríem sopar. Мы--о-е-и-бы поу--н-ть. М- х----- б- п--------- М- х-т-л- б- п-у-и-а-ь- ----------------------- Мы хотели бы поужинать. 0
My----te-i by--o------t-. M- k------ b- p---------- M- k-o-e-i b- p-u-h-n-t-. ------------------------- My khoteli by pouzhinatʹ.
Què vol per esmorzar? Что бы -ы-х---ли на -ав--а-? Ч-- б- В- х----- н- з------- Ч-о б- В- х-т-л- н- з-в-р-к- ---------------------------- Что бы Вы хотели на завтрак? 0
Chto -y-Vy -hote-- n---av-ra-? C--- b- V- k------ n- z------- C-t- b- V- k-o-e-i n- z-v-r-k- ------------------------------ Chto by Vy khoteli na zavtrak?
Panets amb melmelada i mel? Було----с дже--м-- --д-м? Б------ с д----- и м----- Б-л-ч-и с д-е-о- и м-д-м- ------------------------- Булочки с джемом и мёдом? 0
Bulo-hki s d-h-mom-i--ëd-m? B------- s d------ i m----- B-l-c-k- s d-h-m-m i m-d-m- --------------------------- Bulochki s dzhemom i mëdom?
Torrades amb salsitxa i formatge? Тос--с к-лбасой --с--о-? Т--- с к------- и с----- Т-с- с к-л-а-о- и с-р-м- ------------------------ Тост с колбасой и сыром? 0
T--- - -o-b-so- i sy-o-? T--- s k------- i s----- T-s- s k-l-a-o- i s-r-m- ------------------------ Tost s kolbasoy i syrom?
Un ou passat per aigua? В-р--о--яйц-? В------ я---- В-р-н-е я-ц-? ------------- Варёное яйцо? 0
Va-ë-o-e--a--s-? V------- y------ V-r-n-y- y-y-s-? ---------------- Varënoye yaytso?
Un ou fregit? Я--ниц--глазунь-? Я---------------- Я-ч-и-у-г-а-у-ь-? ----------------- Яичницу-глазунью? 0
Yaich-it-u------nʹ--? Y-------------------- Y-i-h-i-s---l-z-n-y-? --------------------- Yaichnitsu-glazunʹyu?
Una truita? О-лет? О----- О-л-т- ------ Омлет? 0
O-l-t? O----- O-l-t- ------ Omlet?
Un altre iogurt, si us plau. И---ё --ин йо--р------алуйс--. И е-- о--- й------ п---------- И е-ё о-и- й-г-р-, п-ж-л-й-т-. ------------------------------ И ещё один йогурт, пожалуйста. 0
I --shc-ë o-in-y-----,---z-a-u-s-a. I y------ o--- y------ p----------- I y-s-c-ë o-i- y-g-r-, p-z-a-u-s-a- ----------------------------------- I yeshchë odin yogurt, pozhaluysta.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. И-ещ--с-ль --п-р--, пожа-у---а. И е-- с--- и п----- п---------- И е-ё с-л- и п-р-ц- п-ж-л-й-т-. ------------------------------- И ещё соль и перец, пожалуйста. 0
I------h- s-l--- per-t-, p---al--sta. I y------ s--- i p------ p----------- I y-s-c-ë s-l- i p-r-t-, p-z-a-u-s-a- ------------------------------------- I yeshchë solʹ i perets, pozhaluysta.
Un altre got d’aigua, si us plau. Ещ---д-- ст-к----оды, -о---у-с--. Е-- о--- с----- в---- п---------- Е-ё о-и- с-а-а- в-д-, п-ж-л-й-т-. --------------------------------- Ещё один стакан воды, пожалуйста. 0
Yes-c-ë--d-- stak---vody- ---halu-s-a. Y------ o--- s----- v---- p----------- Y-s-c-ë o-i- s-a-a- v-d-, p-z-a-u-s-a- -------------------------------------- Yeshchë odin stakan vody, pozhaluysta.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!