Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   uk В ресторані 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [тридцять два]

32 [trydtsyatʹ dva]

В ресторані 4

[V restorani 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Одну п------кар---лі---- з---тчупо-. О--- п----- к------- ф-- з к-------- О-н- п-р-і- к-р-о-л- ф-і з к-т-у-о-. ------------------------------------ Одну порцію картоплі фрі з кетчупом. 0
Od-u p-rts-y- -a--o------i-z ketc-upo-. O--- p------- k------- f-- z k--------- O-n- p-r-s-y- k-r-o-l- f-i z k-t-h-p-m- --------------------------------------- Odnu portsiyu kartopli fri z ketchupom.
I dues amb maionesa. І ----по-ц-- - -ай-незом. І д-- п----- з м--------- І д-і п-р-і- з м-й-н-з-м- ------------------------- І дві порції з майонезом. 0
I dv- p-rts-ï-----y̆o---o-. I d-- p------- z m---------- I d-i p-r-s-i- z m-y-o-e-o-. ---------------------------- I dvi portsiï z may̆onezom.
I tres salsitxes torrades amb mostassa. І--р- --р-ії-см--еної---в-а-и - --рчи-ею. І т-- п----- с------- к------ з г-------- І т-и п-р-і- с-а-е-о- к-в-а-и з г-р-и-е-. ----------------------------------------- І три порції смаженої ковбаси з гірчицею. 0
I tr--p--tsiï---a--e-oï-k--b-sy-z ---ch-ts---. I t-- p------- s--------- k------ z h----------- I t-y p-r-s-i- s-a-h-n-i- k-v-a-y z h-r-h-t-e-u- ------------------------------------------------ I try portsiï smazhenoï kovbasy z hirchytseyu.
Quines verdures teniu? Щ--- ва--є з--во---? Щ- у в-- є з о------ Щ- у в-с є з о-о-і-? -------------------- Що у вас є з овочів? 0
S-cho-----s--e-z--v---i-? S---- u v-- y- z o------- S-c-o u v-s y- z o-o-h-v- ------------------------- Shcho u vas ye z ovochiv?
Que teniu mongetes / fesols? У---с є-к-ас-ля? У в-- є к------- У в-с є к-а-о-я- ---------------- У вас є квасоля? 0
U v----e k--s--y-? U v-- y- k-------- U v-s y- k-a-o-y-? ------------------ U vas ye kvasolya?
Que teniu coliflor? У-в-- є -віт-- --п-с--? У в-- є ц----- к------- У в-с є ц-і-н- к-п-с-а- ----------------------- У вас є цвітна капуста? 0
U -a--ye-t-----a-k--us--? U v-- y- t------ k------- U v-s y- t-v-t-a k-p-s-a- ------------------------- U vas ye tsvitna kapusta?
M’agrada el blat de moro. Я ---охоч--ку------у. Я ї- о---- к--------- Я ї- о-о-е к-к-р-д-у- --------------------- Я їм охоче кукурудзу. 0
YA--̈- o---c-e-k--ur--zu. Y- i-- o------ k--------- Y- i-m o-h-c-e k-k-r-d-u- ------------------------- YA ïm okhoche kukurudzu.
M’agrada el cogombre. Я їм-охо-- --ірк-. Я ї- о---- о------ Я ї- о-о-е о-і-к-. ------------------ Я їм охоче огірки. 0
YA--̈--o-h--he--hi-k-. Y- i-- o------ o------ Y- i-m o-h-c-e o-i-k-. ---------------------- YA ïm okhoche ohirky.
M’agraden els tomàquets. Я -м -х--е-пом-до-и. Я ї- о---- п-------- Я ї- о-о-е п-м-д-р-. -------------------- Я їм охоче помідори. 0
YA ------hoc-e-pomi--ry. Y- i-- o------ p-------- Y- i-m o-h-c-e p-m-d-r-. ------------------------ YA ïm okhoche pomidory.
També li agrada el porro? Ч- --т---и---к-ж-о-оч- п--е-? Ч- ї--- В- т---- о---- п----- Ч- ї-т- В- т-к-ж о-о-е п-р-й- ----------------------------- Чи їсте Ви також охоче порей? 0
Chy ï--------ak--- -k-o-he---re--? C-- i---- V- t----- o------ p------ C-y i-s-e V- t-k-z- o-h-c-e p-r-y-? ----------------------------------- Chy ïste Vy takozh okhoche porey̆?
També li agrada la xucrut? Чи ї--- -и-т-кож -х--е---а------апус--? Ч- ї--- В- т---- о---- к------ к------- Ч- ї-т- В- т-к-ж о-о-е к-а-е-у к-п-с-у- --------------------------------------- Чи їсте Ви також охоче квашену капусту? 0
C-y ïs----y--a-ozh-o--o--e-kvashen- -------? C-- i---- V- t----- o------ k------- k------- C-y i-s-e V- t-k-z- o-h-c-e k-a-h-n- k-p-s-u- --------------------------------------------- Chy ïste Vy takozh okhoche kvashenu kapustu?
També li agraden les llentilles? Чи-ї-т---и--акож ох-----оче-и-ю? Ч- ї--- В- т---- о---- с-------- Ч- ї-т- В- т-к-ж о-о-е с-ч-в-ц-? -------------------------------- Чи їсте Ви також охоче сочевицю? 0
C---i-st--Vy ----zh ok--ch--s-chev---y-? C-- i---- V- t----- o------ s----------- C-y i-s-e V- t-k-z- o-h-c-e s-c-e-y-s-u- ---------------------------------------- Chy ïste Vy takozh okhoche sochevytsyu?
També t’agraden les pastanagues? Ч----и т- ---о- ----е м--к-у? Ч- ї-- т- т---- о---- м------ Ч- ї-и т- т-к-ж о-о-е м-р-в-? ----------------------------- Чи їси ти також охоче моркву? 0
C-y-i-s---------z- ok-o--e ---kvu? C-- i--- t- t----- o------ m------ C-y i-s- t- t-k-z- o-h-c-e m-r-v-? ---------------------------------- Chy ïsy ty takozh okhoche morkvu?
També t’agrada el bròquil? Чи-ї-и -- та-ож-о---е -рок-лі? Ч- ї-- т- т---- о---- б------- Ч- ї-и т- т-к-ж о-о-е б-о-о-і- ------------------------------ Чи їси ти також охоче броколі? 0
C-y---sy -- t-k--h ok------bro---i? C-- i--- t- t----- o------ b------- C-y i-s- t- t-k-z- o-h-c-e b-o-o-i- ----------------------------------- Chy ïsy ty takozh okhoche brokoli?
També t’agrada el pebrot? Чи -си-т- т-кож-охоч------он-- --р-ць? Ч- ї-- т- т---- о---- ч------- п------ Ч- ї-и т- т-к-ж о-о-е ч-р-о-и- п-р-ц-? -------------------------------------- Чи їси ти також охоче червоний перець? 0
Ch--ïsy-ty-ta-ozh --h-c-e-c-er-on--̆ --rets-? C-- i--- t- t----- o------ c--------- p------- C-y i-s- t- t-k-z- o-h-c-e c-e-v-n-y- p-r-t-ʹ- ---------------------------------------------- Chy ïsy ty takozh okhoche chervonyy̆ peretsʹ?
No m’agrada la ceba. Я не--юбл- цибулі. Я н- л---- ц------ Я н- л-б-ю ц-б-л-. ------------------ Я не люблю цибулі. 0
Y---e ------u ts-bu-i. Y- n- l------ t------- Y- n- l-u-l-u t-y-u-i- ---------------------- YA ne lyublyu tsybuli.
No m’agraden les olives. Я-не -ю-л- --с--н. Я н- л---- м------ Я н- л-б-ю м-с-и-. ------------------ Я не люблю маслин. 0
Y---e------y--m---y-. Y- n- l------ m------ Y- n- l-u-l-u m-s-y-. --------------------- YA ne lyublyu maslyn.
No m’agraden els bolets. Я не лю-лю-г--бі-. Я н- л---- г------ Я н- л-б-ю г-и-і-. ------------------ Я не люблю грибів. 0
Y- n--l--bl-------iv. Y- n- l------ h------ Y- n- l-u-l-u h-y-i-. --------------------- YA ne lyublyu hrybiv.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!