Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ro Transport public local

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [treizeci şi şase]

Transport public local

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Und--es---s-a-i--d--au--buz? U--- e--- s----- d- a------- U-d- e-t- s-a-i- d- a-t-b-z- ---------------------------- Unde este staţia de autobuz? 0
Quin autobús va al centre de la ciutat? Care--utob-- ---ge-în -e-tru? C--- a------ m---- î- c------ C-r- a-t-b-z m-r-e î- c-n-r-? ----------------------------- Care autobuz merge în centru? 0
Quina línia he de prendre? Ce--ută-tre--i--s- u-m-z-? C- r--- t------ s- u---- ? C- r-t- t-e-u-e s- u-m-z ? -------------------------- Ce rută trebuie să urmez ? 0
Hauré de canviar d’autobús? Treb-i---ă s--i-b---t-b---l? T------ s- s----- a--------- T-e-u-e s- s-h-m- a-t-b-z-l- ---------------------------- Trebuie să schimb autobuzul? 0
On he de canviar? Un---t-e-u-- -ă-sch-m---ut---z--? U--- t------ s- s----- a--------- U-d- t-e-u-e s- s-h-m- a-t-b-z-l- --------------------------------- Unde trebuie să schimb autobuzul? 0
Quant costa un bitllet? Cât--os-- u- -i-e-----c-lă---i-? C-- c---- u- b---- d- c--------- C-t c-s-ă u- b-l-t d- c-l-t-r-e- -------------------------------- Cât costă un bilet de călătorie? 0
Quantes parades hi ha fins al centre? Câte s--ţii s--t--â-ă--n---nt-u? C--- s----- s--- p--- î- c------ C-t- s-a-i- s-n- p-n- î- c-n-r-? -------------------------------- Câte staţii sunt până în centru? 0
Heu de baixar aquí. Tre--i-----cobo--ţi-a--i. T------ s- c------- a---- T-e-u-e s- c-b-r-ţ- a-c-. ------------------------- Trebuie să coborâţi aici. 0
Heu de baixar per darrere. T--b--e -- --borâ----rin-spat-. T------ s- c------- p--- s----- T-e-u-e s- c-b-r-ţ- p-i- s-a-e- ------------------------------- Trebuie să coborâţi prin spate. 0
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Urm-torul-m--rou vine în 5 ------. U-------- m----- v--- î- 5 m------ U-m-t-r-l m-t-o- v-n- î- 5 m-n-t-. ---------------------------------- Următorul metrou vine în 5 minute. 0
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Ur-ă-orul-t-amva--vine--- 10 m--u--. U-------- t------ v--- î- 1- m------ U-m-t-r-l t-a-v-i v-n- î- 1- m-n-t-. ------------------------------------ Următorul tramvai vine în 10 minute. 0
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. U-mă-o-u- ---ob-- ---e î- -5 m-----. U-------- a------ v--- î- 1- m------ U-m-t-r-l a-t-b-z v-n- î- 1- m-n-t-. ------------------------------------ Următorul autobuz vine în 15 minute. 0
Quan passa el darrer tren? C-nd--le--- u-t-m-l-me-ro-? C--- p----- u------ m------ C-n- p-e-c- u-t-m-l m-t-o-? --------------------------- Când pleacă ultimul metrou? 0
Quan passa el darrer tramvia? C-nd p----ă-ult--ul-tramvai? C--- p----- u------ t------- C-n- p-e-c- u-t-m-l t-a-v-i- ---------------------------- Când pleacă ultimul tramvai? 0
Quan passa el darrer autobús? C-----l--că u-ti--- au--b--? C--- p----- u------ a------- C-n- p-e-c- u-t-m-l a-t-b-z- ---------------------------- Când pleacă ultimul autobuz? 0
Que té bitllet? A--ţi--- b-let -e--ă-ă----e? A---- u- b---- d- c--------- A-e-i u- b-l-t d- c-l-t-r-e- ---------------------------- Aveţi un bilet de călătorie? 0
Bitllet? – No, no en tinc. U---i--t de-călă---ie?-–---- -- am. U- b---- d- c--------- – N-- n- a-- U- b-l-t d- c-l-t-r-e- – N-, n- a-. ----------------------------------- Un bilet de călătorie? – Nu, nu am. 0
Llavors vostè ha de pagar una multa. A-u-ci-t--b-i- -- pl-tiţ- ---mendă. A----- t------ s- p------ o a------ A-u-c- t-e-u-e s- p-ă-i-i o a-e-d-. ----------------------------------- Atunci trebuie să plătiţi o amendă. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!