Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   he ‫חיפוש הדרך‬

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

‫40 [ארבעים]‬

40 [arba\'im]

‫חיפוש הדרך‬

[xipuss haderekh]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Perdoni! ‫------‬ ‫------- ‫-ל-ח-!- -------- ‫סליחה!‬ 0
sli--h! s------ s-i-a-! ------- slixah!
Que em podria ajudar? ‫ת-כ- / ----ז-ר ל-?‬ ‫---- / י ל---- ל--- ‫-ו-ל / י ל-ז-ר ל-?- -------------------- ‫תוכל / י לעזור לי?‬ 0
t--ha-/t-k-li---'a--r-l-? t------------ l------ l-- t-k-a-/-u-h-i l-'-z-r l-? ------------------------- tukhal/tukhli la'azor li?
On hi ha un bon restaurant per aquí? ‫------ש --ע---ט---?‬ ‫---- י- מ---- ט----- ‫-י-ן י- מ-ע-ה ט-ב-?- --------------------- ‫היכן יש מסעדה טובה?‬ 0
hey-ha- -esh--is'a--h to--h? h------ y--- m------- t----- h-y-h-n y-s- m-s-a-a- t-v-h- ---------------------------- heykhan yesh mis'adah tovah?
Giri a l’esquerra a la cantonada. ‫-ך-- - -מאל- מעב- לפינ--‬ ‫-- / י ש---- מ--- ל------ ‫-ך / י ש-א-ה מ-ב- ל-י-ה-‬ -------------------------- ‫לך / י שמאלה מעבר לפינה.‬ 0
lek--y ssm--l---m--ev-- lapi---. l----- s------- m------ l------- l-k-/- s-m-'-a- m-'-v-r l-p-n-h- -------------------------------- lekh/y ssmo'lah me'ever lapinah.
Després continui una mica recte. ‫תמשי--/-כ- ---ע---ק-ת -שר-‬ ‫----- / כ- א- ע-- ק-- י---- ‫-מ-י- / כ- א- ע-ד ק-ת י-ר-‬ ---------------------------- ‫תמשיך / כי אז עוד קצת ישר.‬ 0
t-ms-ik-/-a-----h-----o--q--at-y---ar. t----------------- a- o- q---- y------ t-m-h-k-/-a-s-i-h- a- o- q-s-t y-s-a-. -------------------------------------- tamshikh/tamshikhi az od qtsat yeshar.
Després vagi cent metres a la dreta. ‫-משם עוד מא- מ-ר י-ינה.‬ ‫---- ע-- מ-- מ-- י------ ‫-מ-ם ע-ד מ-ה מ-ר י-י-ה-‬ ------------------------- ‫ומשם עוד מאה מטר ימינה.‬ 0
u---ham--- m-'a- -et-r---m--a-. u------ o- m---- m---- y------- u-i-h-m o- m-'-h m-t-r y-m-n-h- ------------------------------- umisham od me'ah meter yeminah.
També pot agafar l’autobús. ‫-וכל /---גם ל--וע -או--ב---‬ ‫---- / י ג- ל---- ב--------- ‫-ו-ל / י ג- ל-ס-ע ב-ו-ו-ו-.- ----------------------------- ‫תוכל / י גם לנסוע באוטובוס.‬ 0
tu-h--/t--hl- -a- lin-o-- b-o-obu-. t------------ g-- l------ b-------- t-k-a-/-u-h-i g-m l-n-o-a b-o-o-u-. ----------------------------------- tukhal/tukhli gam linso'a b'otobus.
També pot prendre el tramvia. ‫-וכ- /---גם -נס-ע---כ-ת-ה-שמ-ית.‬ ‫---- / י ג- ל---- ב---- ה-------- ‫-ו-ל / י ג- ל-ס-ע ב-כ-ת ה-ש-ל-ת-‬ ---------------------------------- ‫תוכל / י גם לנסוע ברכבת החשמלית.‬ 0
t-k----t-kh-i ga-----s--a -a--k------axashma--t. t------------ g-- l------ b-------- h----------- t-k-a-/-u-h-i g-m l-n-o-a b-r-k-v-t h-x-s-m-l-t- ------------------------------------------------ tukhal/tukhli gam linso'a barakevet haxashmalit.
També em pot seguir en cotxe. ‫-וכ--/ - -ש-ט-לעק-----רי-‬ ‫---- / י פ--- ל---- א----- ‫-ו-ל / י פ-ו- ל-ק-ב א-ר-.- --------------------------- ‫תוכל / י פשוט לעקוב אחרי.‬ 0
tukh---tuk-l-------t-la'-------a-ay. t------------ p----- l------ a------ t-k-a-/-u-h-i p-s-u- l-'-q-v a-a-a-. ------------------------------------ tukhal/tukhli pashut la'aqov axaray.
Com vaig a l’estadi de futbol? ‫כ--ד ---- ----- -א-טד--ן ---ו-ג-?‬ ‫---- נ--- ל---- ל------- ה-------- ‫-י-ד נ-ת- ל-ג-ע ל-צ-ד-ו- ה-ד-ר-ל-‬ ----------------------------------- ‫כיצד ניתן להגיע לאצטדיון הכדורגל?‬ 0
keyt-ad---tan--'-a--'a-l-----ad--- ----d--e--l? k------ n---- l------- l---------- h----------- k-y-s-d n-t-n l-h-g-'- l-i-s-a-i-n h-k-d-r-g-l- ----------------------------------------------- keytsad nitan l'hagi'a l'itstadion hakaduregel?
Travessi el pont! ‫-ח---/-צי את ----.‬ ‫---- / צ- א- ה----- ‫-ח-ה / צ- א- ה-ש-.- -------------------- ‫תחצה / צי את הגשר.‬ 0
t-xts---ta------t --ges-e-. t------------- e- h-------- t-x-s-h-t-x-s- e- h-g-s-e-. --------------------------- taxtseh/taxtsi et hagesher.
Passi pel túnel! ‫-- / --ד-ך-המ-ה-ה-‬ ‫-- / י ד-- ה------- ‫-ע / י ד-ך ה-נ-ר-.- -------------------- ‫סע / י דרך המנהרה.‬ 0
s---'i d-rek- -a-i-har--. s----- d----- h---------- s-/-'- d-r-k- h-m-n-a-a-. ------------------------- sa/s'i derekh haminharah.
Vagi fins al tercer semàfor. ‫-ע - --עד-לרמז-ר השלי---‬ ‫-- / י ע- ל----- ה------- ‫-ע / י ע- ל-מ-ו- ה-ל-ש-.- -------------------------- ‫סע / י עד לרמזור השלישי.‬ 0
s---'- a- --r-m-or -a-hl-s-i. s----- a- l------- h--------- s-/-'- a- l-r-m-o- h-s-l-s-i- ----------------------------- sa/s'i ad laramzor hashlishi.
Després prengui el primer carrer a la dreta. ‫פ---- -ני-אז ב---ב---א--ן----נ--‬ ‫--- / פ-- א- ב---- ה----- י------ ‫-נ- / פ-י א- ב-ח-ב ה-א-ו- י-י-ה-‬ ---------------------------------- ‫פנה / פני אז ברחוב הראשון ימינה.‬ 0
pneh/--i-a---arex---hari----n -'m--ah. p------- a- b------ h-------- y------- p-e-/-n- a- b-r-x-v h-r-'-h-n y-m-n-h- -------------------------------------- pneh/pni az barexov hari'shon y'minah.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. ‫-ע---י א-ר-כך י---מ-בר----מת -בא-‬ ‫-- / י א-- כ- י-- מ--- ל---- ה---- ‫-ע / י א-ר כ- י-ר מ-ב- ל-ו-ת ה-א-‬ ----------------------------------- ‫סע / י אחר כך ישר מעבר לצומת הבא.‬ 0
sa/s'i-ax-- k-kh-y--har---'--e---a--omet --b-. s----- a--- k--- y----- m------ l------- h---- s-/-'- a-a- k-k- y-s-a- m-'-v-r l-t-o-e- h-b-. ---------------------------------------------- sa/s'i axar kakh yeshar me'ever latsomet haba.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? ‫סלי-ה- כ-צד ניתן-לה-י- -ש-ה הת-ופ-?‬ ‫------ כ--- נ--- ל---- ל--- ה------- ‫-ל-ח-, כ-צ- נ-ת- ל-ג-ע ל-ד- ה-ע-פ-?- ------------------------------------- ‫סליחה, כיצד ניתן להגיע לשדה התעופה?‬ 0
slixah,--ey-s-d ----- -'-a--a -is-------te-u--h? s------ k------ n---- l------ l------ h--------- s-i-a-, k-y-s-d n-t-n l-h-g-a l-s-d-h h-t-'-f-h- ------------------------------------------------ slixah, keytsad nitan l'hagia lissdeh hate'ufah?
El millor és agafar el metro. ‫הכי ט-ב-ל---- ב--ב--ה-חת-ת-‬ ‫--- ט-- ל---- ב---- ה------- ‫-כ- ט-ב ל-ס-ע ב-כ-ת ה-ח-י-.- ----------------------------- ‫הכי טוב לנסוע ברכבת התחתית.‬ 0
h---------l--s-'- b----eve- h-t-x--t. h---- t-- l------ b-------- h-------- h-k-i t-v l-n-o-a b-r-k-v-t h-t-x-i-. ------------------------------------- hakhi tov linso'a barakevet hataxtit.
Continui fins a l’última estació. ‫ס- - ---ש-ט-עד-לתח-ה ה--רונה.‬ ‫-- / י פ--- ע- ל---- ה-------- ‫-ע / י פ-ו- ע- ל-ח-ה ה-ח-ו-ה-‬ ------------------------------- ‫סע / י פשוט עד לתחנה האחרונה.‬ 0
sa--'- --shu- -----t--a-ah ---a--r----. s----- p----- a- l-------- h----------- s-/-'- p-s-u- a- l-t-x-n-h h-'-x-r-n-h- --------------------------------------- sa/s'i pashut ad lataxanah ha'axaronah.

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.