Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   he ‫סיור בעיר‬

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

‫42 [ארבעים ושתיים]‬

42 [arba\'im ushtaim]

‫סיור בעיר‬

[siur ba'ir]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ‫-אם -ש-- ----------ראש---‬ ‫--- ה--- פ--- ב--- ר------ ‫-א- ה-ו- פ-ו- ב-מ- ר-ש-ן-‬ --------------------------- ‫האם השוק פתוח בימי ראשון?‬ 0
h-'i- -ashu--p--------m-y---'s---? h---- h----- p----- b---- r------- h-'-m h-s-u- p-t-a- b-m-y r-'-h-n- ---------------------------------- ha'im hashuq patuax bimey ri'shon?
Que obre la fira el dilluns? ‫--- -י-----ת-ח--י-י-שני-‬ ‫--- ה---- פ--- ב--- ש---- ‫-א- ה-ר-ד פ-ו- ב-מ- ש-י-‬ -------------------------- ‫האם היריד פתוח בימי שני?‬ 0
h-'-- --yarid-pa---- ----y --e--? h---- h------ p----- b---- s----- h-'-m h-y-r-d p-t-a- b-m-y s-e-i- --------------------------------- ha'im hayarid patuax bimey sheni?
Que és oberta l’exposició el dimarts? ‫--ם-ה-ער--- -תוח---ימ- -ליש-?‬ ‫--- ה------ פ---- ב--- ש------ ‫-א- ה-ע-ו-ה פ-ו-ה ב-מ- ש-י-י-‬ ------------------------------- ‫האם התערוכה פתוחה בימי שלישי?‬ 0
h--i----ta'--ukhah-p---a--b-me----l-s-i? h---- h----------- p----- b---- s------- h-'-m h-t-'-r-k-a- p-u-a- b-m-y s-l-s-i- ---------------------------------------- ha'im hata'arukhah ptuxah bimey shlishi?
Que el obre zoològic el dimecres? ‫ה-- ---החיות פ-וח --מ- -ב-עי-‬ ‫--- ג- ה---- פ--- ב--- ר------ ‫-א- ג- ה-י-ת פ-ו- ב-מ- ר-י-י-‬ ------------------------------- ‫האם גן החיות פתוח בימי רביעי?‬ 0
h---- g-----x-yot p----x-bim-y--e--'-? h---- g-- h------ p----- b---- r------ h-'-m g-n h-x-y-t p-t-a- b-m-y r-v-'-? -------------------------------------- ha'im gan haxayot patuax bimey revi'i?
Que el obre museu el dijous? ‫האם המוז--ו- --וח --מ- חמ--י?‬ ‫--- ה------- פ--- ב--- ח------ ‫-א- ה-ו-י-ו- פ-ו- ב-מ- ח-י-י-‬ ------------------------------- ‫האם המוזיאון פתוח בימי חמישי?‬ 0
h-'---h-----y-o--patu-- -ime--x----hi? h---- h--------- p----- b---- x------- h-'-m h-m-z-y-o- p-t-a- b-m-y x-m-s-i- -------------------------------------- ha'im hamuzey'on patuax bimey xamishi?
Que la galeria obre el divendres? ‫ה-- הג-ר---פתוח- ב--י ש-ש--‬ ‫--- ה----- פ---- ב--- ש----- ‫-א- ה-ל-י- פ-ו-ה ב-מ- ש-ש-?- ----------------------------- ‫האם הגלריה פתוחה בימי שישי?‬ 0
ha'im-h-g-l-riah-ptuxah---me- sh-shi? h---- h--------- p----- b---- s------ h-'-m h-g-l-r-a- p-u-a- b-m-y s-i-h-? ------------------------------------- ha'im hagaleriah ptuxah bimey shishi?
Es pot fer fotos? ‫---ר-לצ-ם?‬ ‫---- ל----- ‫-ו-ר ל-ל-?- ------------ ‫מותר לצלם?‬ 0
m-tar le-sa-e-? m---- l-------- m-t-r l-t-a-e-? --------------- mutar letsalem?
S’ha de pagar entrada? ‫----הכ-יסה בת-ל---‬ ‫--- ה----- ב------- ‫-א- ה-נ-ס- ב-ש-ו-?- -------------------- ‫האם הכניסה בתשלום?‬ 0
h--i- --kn-sah -et------? h---- h------- b--------- h-'-m h-k-i-a- b-t-s-l-m- ------------------------- ha'im haknisah betashlum?
Quant costa l’entrada? ‫--- --לה ה-----?‬ ‫--- ע--- ה------- ‫-מ- ע-ל- ה-נ-ס-?- ------------------ ‫כמה עולה הכניסה?‬ 0
k-ma-----h ha--is-h? k---- o--- h-------- k-m-h o-a- h-k-i-a-? -------------------- kamah olah haknisah?
Hi ha descompte per a grups? ‫י--ה----ל---צ-ת-‬ ‫-- ה--- ל-------- ‫-ש ה-ח- ל-ב-צ-ת-‬ ------------------ ‫יש הנחה לקבוצות?‬ 0
y-sh ha----h -'--u-so-? y--- h------ l--------- y-s- h-n-x-h l-q-u-s-t- ----------------------- yesh hanaxah l'qvutsot?
Hi ha descompte per als nens? ‫יש ---ה--יל-י--‬ ‫-- ה--- ל------- ‫-ש ה-ח- ל-ל-י-?- ----------------- ‫יש הנחה לילדים?‬ 0
y-s---ana--h--i-l-dim? y--- h------ l-------- y-s- h-n-x-h l-'-a-i-? ---------------------- yesh hanaxah li'ladim?
Hi ha descompte d’estudiant? ‫יש -נ-ה--סטוד-טי--‬ ‫-- ה--- ל---------- ‫-ש ה-ח- ל-ט-ד-ט-ם-‬ -------------------- ‫יש הנחה לסטודנטים?‬ 0
y-sh--anax-h-----u-en-i-? y--- h------ l----------- y-s- h-n-x-h l-s-u-e-t-m- ------------------------- yesh hanaxah l'studentim?
Què és aquest edifici? ‫-מה -ש-- הב---- הז--‬ ‫--- מ--- ה----- ה---- ‫-מ- מ-מ- ה-נ-י- ה-ה-‬ ---------------------- ‫למה משמש הבניין הזה?‬ 0
l-mah -esh-m--h -abi-yan h-z-h? l---- m-------- h------- h----- l-m-h m-s-a-e-h h-b-n-a- h-z-h- ------------------------------- lemah meshamesh habinyan hazeh?
De quan és aquest edifici? ‫מ-י נבנ--ה--י---‬ ‫--- נ--- ה------- ‫-ת- נ-נ- ה-נ-י-?- ------------------ ‫מתי נבנה הבניין?‬ 0
ma-a- -i-nah h-bi--a-? m---- n----- h-------- m-t-y n-v-a- h-b-n-a-? ---------------------- matay nivnah habinyan?
Qui va construir aquest edifici? ‫מי---- א--הב-י---‬ ‫-- ב-- א- ה------- ‫-י ב-ה א- ה-נ-י-?- ------------------- ‫מי בנה את הבניין?‬ 0
m- -an-h----hab--y-n? m- b---- e- h-------- m- b-n-h e- h-b-n-a-? --------------------- mi banah et habinyan?
M’interessa l’arquitectura. ‫אני-מת--י-----------כי----ר-.‬ ‫--- מ------ / נ- ב------------ ‫-נ- מ-ע-י-ן / נ- ב-ר-י-ק-ו-ה-‬ ------------------------------- ‫אני מתעניין / נת בארכיטקטורה.‬ 0
a-------a-ie--mi-'a-i--e-------h--eqt--a-. a-- m-------------------- b--------------- a-i m-t-a-i-n-m-t-a-i-n-t b-a-k-i-e-t-r-h- ------------------------------------------ ani mit'anien/mit'anienet b'arkhiteqturah.
M’interessa l’art. ‫------ע-יין--------מנ-ת.‬ ‫--- מ------ / נ- ב------- ‫-נ- מ-ע-י-ן / נ- ב-מ-ו-.- -------------------------- ‫אני מתעניין / נת באמנות.‬ 0
a-i--it-an--n----'-n----- --o-----. a-- m-------------------- b-------- a-i m-t-a-i-n-m-t-a-i-n-t b-o-a-u-. ----------------------------------- ani mit'anien/mit'anienet b'omanut.
M’interessa la pintura. ‫א-י מת--יי--/ ----צ-ו-.‬ ‫--- מ------ / נ- ב------ ‫-נ- מ-ע-י-ן / נ- ב-י-ר-‬ ------------------------- ‫אני מתעניין / נת בציור.‬ 0
a----i------n/-i-----e--t b'ts---. a-- m-------------------- b------- a-i m-t-a-i-n-m-t-a-i-n-t b-t-i-r- ---------------------------------- ani mit'anien/mit'anienet b'tsiur.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.