Manual de conversa

ca Al cinema   »   nl In de bioscoop

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [vijfenveertig]

In de bioscoop

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Volem anar al cinema. W- -i--en --ar ---bi-sco-p. W- w----- n--- d- b-------- W- w-l-e- n-a- d- b-o-c-o-. --------------------------- We willen naar de bioscoop. 0
Avui fan una bona pel•lícula. V-n--a---raait-----en---e-- ---m. V------ d----- e- e-- g---- f---- V-n-a-g d-a-i- e- e-n g-e-e f-l-. --------------------------------- Vandaag draait er een goede film. 0
La pel•lícula és completament nova. De-f--m----h-lema-- -----. D- f--- i- h------- n----- D- f-l- i- h-l-m-a- n-e-w- -------------------------- De film is helemaal nieuw. 0
On és la taquilla? W-a---s----ka-sa? W--- i- d- k----- W-a- i- d- k-s-a- ----------------- Waar is de kassa? 0
Encara hi ha entrades disponibles? Zijn-e--no- plaat--- ---j? Z--- e- n-- p------- v---- Z-j- e- n-g p-a-t-e- v-i-? -------------------------- Zijn er nog plaatsen vrij? 0
Quant val l’entrada? Ho-v-el-ko-te--de---a-tjes? H------ k----- d- k-------- H-e-e-l k-s-e- d- k-a-t-e-? --------------------------- Hoeveel kosten de kaartjes? 0
Quan comença la sessió? Wa---er-beg-n- -- v---s-e-li--? W------ b----- d- v------------ W-n-e-r b-g-n- d- v-o-s-e-l-n-? ------------------------------- Wanneer begint de voorstelling? 0
Quant dura la pel•lícula? H-- l-n- ---rt d--fi--? H-- l--- d---- d- f---- H-e l-n- d-u-t d- f-l-? ----------------------- Hoe lang duurt de film? 0
Es poden reservar entrades? Ka----- ook ka-r---s-res-----e-? K-- m-- o-- k------- r---------- K-n m-n o-k k-a-t-e- r-s-r-e-e-? -------------------------------- Kan men ook kaartjes reserveren? 0
Vull seure a la part de darrere. I--wil-------achter-n zitte-. I- w-- g---- a------- z------ I- w-l g-a-g a-h-e-i- z-t-e-. ----------------------------- Ik wil graag achterin zitten. 0
Vull seure a la part davantera. Ik -il-----g -oora-n-zi---n. I- w-- g---- v------ z------ I- w-l g-a-g v-o-a-n z-t-e-. ---------------------------- Ik wil graag vooraan zitten. 0
Vull seure al mig. Ik---- g-aag-i- h-- mid-en -itt--. I- w-- g---- i- h-- m----- z------ I- w-l g-a-g i- h-t m-d-e- z-t-e-. ---------------------------------- Ik wil graag in het midden zitten. 0
La pel•lícula era de suspens. D- -il---a- sp--n-nd. D- f--- w-- s-------- D- f-l- w-s s-a-n-n-. --------------------- De film was spannend. 0
La pel•lícula no era avorrida. De -il----- n-et-s-a-. D- f--- w-- n--- s---- D- f-l- w-s n-e- s-a-. ---------------------- De film was niet saai. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. M-----e- ---k-was bet------ d-----m. M--- h-- b--- w-- b---- d-- d- f---- M-a- h-t b-e- w-s b-t-r d-n d- f-l-. ------------------------------------ Maar het boek was beter dan de film. 0
Com era la música? H-e -as -e -uz---? H-- w-- d- m------ H-e w-s d- m-z-e-? ------------------ Hoe was de muziek? 0
Com eren els actors? H-- ---e-----acte---? H-- w---- d- a------- H-e w-r-n d- a-t-u-s- --------------------- Hoe waren de acteurs? 0
Hi havia subtítols en anglès? W---n-er-Eng--se--n---t-tel-? W---- e- E------ o----------- W-r-n e- E-g-l-e o-d-r-i-e-s- ----------------------------- Waren er Engelse ondertitels? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!