Manual de conversa

ca Al cinema   »   sk V kine

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [štyridsaťpäť]

V kine

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Volem anar al cinema. C-c--e--s- -o ki-a. C----- í-- d- k---- C-c-m- í-ť d- k-n-. ------------------- Chceme ísť do kina. 0
Avui fan una bona pel•lícula. D--- dávajú -obrý -il-. D--- d----- d---- f---- D-e- d-v-j- d-b-ý f-l-. ----------------------- Dnes dávajú dobrý film. 0
La pel•lícula és completament nova. Film ---ce-kom --v-. F--- j- c----- n---- F-l- j- c-l-o- n-v-. -------------------- Film je celkom nový. 0
On és la taquilla? K-- -e-p---ad--? K-- j- p-------- K-e j- p-k-a-ň-? ---------------- Kde je pokladňa? 0
Encara hi ha entrades disponibles? Sú-e-t---o-n--m-e---? S- e--- v---- m------ S- e-t- v-ľ-é m-e-t-? --------------------- Sú ešte voľné miesta? 0
Quant val l’entrada? Koľko s--j--v--u-enky? K---- s---- v--------- K-ľ-o s-o-a v-t-p-n-y- ---------------------- Koľko stoja vstupenky? 0
Quan comença la sessió? K-d- ---ína---ed---v--ie? K--- z----- p------------ K-d- z-č-n- p-e-s-a-e-i-? ------------------------- Kedy začína predstavenie? 0
Quant dura la pel•lícula? A-- -l-o -----fi-m? A-- d--- t--- f---- A-o d-h- t-v- f-l-? ------------------- Ako dlho trvá film? 0
Es poden reservar entrades? M--no--ez---o-a---st-p-n--? M---- r--------- v--------- M-ž-o r-z-r-o-a- v-t-p-n-y- --------------------------- Možno rezervovať vstupenky? 0
Vull seure a la part de darrere. Chce--b--som s-di-ť-v----. C---- b- s-- s----- v----- C-c-l b- s-m s-d-e- v-a-u- -------------------------- Chcel by som sedieť vzadu. 0
Vull seure a la part davantera. C--e- -y--om-s----- ------. C---- b- s-- s----- v------ C-c-l b- s-m s-d-e- v-r-d-. --------------------------- Chcel by som sedieť vpredu. 0
Vull seure al mig. C---l------m-sedieť-v -t----. C---- b- s-- s----- v s------ C-c-l b- s-m s-d-e- v s-r-d-. ----------------------------- Chcel by som sedieť v strede. 0
La pel•lícula era de suspens. Fil- bo- -apí-av-. F--- b-- n-------- F-l- b-l n-p-n-v-. ------------------ Film bol napínavý. 0
La pel•lícula no era avorrida. F-lm --bol------. F--- n---- n----- F-l- n-b-l n-d-ý- ----------------- Film nebol nudný. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. Ale ---žná pred-oha --l- le--ia. A-- k----- p------- b--- l------ A-e k-i-n- p-e-l-h- b-l- l-p-i-. -------------------------------- Ale knižná predloha bola lepšia. 0
Com era la música? Ak- bo-a-hudb-? A-- b--- h----- A-á b-l- h-d-a- --------------- Aká bola hudba? 0
Com eren els actors? A-- b--i-h---i? A-- b--- h----- A-í b-l- h-r-i- --------------- Akí boli herci? 0
Hi havia subtítols en anglès? Bo-- ----l-y-v a----ckom --z--u? B--- t------ v a-------- j------ B-l- t-t-l-y v a-g-i-k-m j-z-k-? -------------------------------- Boli titulky v anglickom jazyku? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!