Manual de conversa

ca Els preparatius de viatge   »   sl Priprave za potovanje

47 [quaranta-set]

Els preparatius de viatge

Els preparatius de viatge

47 [sedeminštirideset]

Priprave za potovanje

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Has de fer la nostra maleta! Spa-i--j -a-in kov-ek! S------- n---- k------ S-a-i-a- n-j-n k-v-e-! ---------------------- Spakiraj najin kovček! 0
No t’en pots oblidar de res! Da-n---o--č--a---za-i-! D- n- b-- č--- p------- D- n- b-š č-s- p-z-b-l- ----------------------- Da ne boš česa pozabil! 0
Et cal una maleta gran! Po-r-----š--e--k k-v---! P--------- v---- k------ P-t-e-u-e- v-l-k k-v-e-! ------------------------ Potrebuješ velik kovček! 0
No oblidis el teu passaport! Ne-poza-i vz-t--p--n- ---t! N- p----- v---- p---- l---- N- p-z-b- v-e-i p-t-i l-s-! --------------------------- Ne pozabi vzeti potni list! 0
No oblidis el teu bitllet! N- poz-b- vz--i --t---ko --z---i-o! N- p----- v---- l------- v--------- N- p-z-b- v-e-i l-t-l-k- v-z-v-i-o- ----------------------------------- Ne pozabi vzeti letalsko vozovnico! 0
No oblidis els teus xecs de viatge! N--p--a-- v--t----to-aln- č-ke! N- p----- v---- p-------- č---- N- p-z-b- v-e-i p-t-v-l-e č-k-! ------------------------------- Ne pozabi vzeti potovalne čeke! 0
Emporta’t crema solar. V--mi-s-s-b- k--m--za--o-č--je. V---- s s--- k---- z- s-------- V-e-i s s-b- k-e-o z- s-n-e-j-. ------------------------------- Vzemi s sabo kremo za sončenje. 0
Enduu-te ulleres de sol. V-e-- s--ab----nč-- oč-la. V---- s s--- s----- o----- V-e-i s s-b- s-n-n- o-a-a- -------------------------- Vzemi s sabo sončna očala. 0
Emporta’t un barret pel sol. Vzemi----a-o -l--n--. V---- s s--- s------- V-e-i s s-b- s-a-n-k- --------------------- Vzemi s sabo slamnik. 0
Et vols endur un mapa de carreteres? H---- s s---j vzet--a--om--i-sko --rto? H---- s s---- v---- a----------- k----- H-č-š s s-b-j v-e-i a-t-m-b-l-k- k-r-o- --------------------------------------- Hočeš s seboj vzeti avtomobilsko karto? 0
Et vols emportar una guia de viatge? H---š ------j -z-ti tu----i-n--v--n--? H---- s s---- v---- t--------- v------ H-č-š s s-b-j v-e-i t-r-s-i-n- v-d-i-? -------------------------------------- Hočeš s seboj vzeti turistični vodnik? 0
Et vols emportar un paraigua? Hoče- -----o- vz-ti--ež-i-? H---- s s---- v---- d------ H-č-š s s-b-j v-e-i d-ž-i-? --------------------------- Hočeš s seboj vzeti dežnik? 0
Pensa en pantalons, camises i mitjons. N- -o--bi-na h----,----j--,-n-g-vi--. N- p----- n- h----- s------ n-------- N- p-z-b- n- h-a-e- s-a-c-, n-g-v-c-. ------------------------------------- Ne pozabi na hlače, srajce, nogavice. 0
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes. Ne -o-a-i -- krava--,--a-ove- -a-oj-. N- p----- n- k------- p------ s------ N- p-z-b- n- k-a-a-e- p-s-v-, s-k-j-. ------------------------------------- Ne pozabi na kravate, pasove, sakoje. 0
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes. N-------i-n-----a--,-s-a--e-s--j---in ---ice. N- p----- n- p------ s----- s----- i- m------ N- p-z-b- n- p-ž-m-, s-a-n- s-a-c- i- m-j-c-. --------------------------------------------- Ne pozabi na pižame, spalne srajce in majice. 0
Et fan falta sabates, sandàlies i botes. Ra--l ----čev-j----a--a-e--n--ko----. R---- b-- č------ s------ i- š------- R-b-l b-š č-v-j-, s-n-a-e i- š-o-n-e- ------------------------------------- Rabil boš čevlje, sandale in škornje. 0
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles. Ra-i---o---o--e- -ilo -n-š--r-i-- -a -o---. R---- b-- r----- m--- i- š------- z- n----- R-b-l b-š r-b-e- m-l- i- š-a-j-c- z- n-h-e- ------------------------------------------- Rabil boš robce, milo in škarjice za nohte. 0
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental. R-bil bo- gl-vnik,--o--o šč-----i- zobno-p-sto. R---- b-- g------- z---- š----- i- z---- p----- R-b-l b-š g-a-n-k- z-b-o š-e-k- i- z-b-o p-s-o- ----------------------------------------------- Rabil boš glavnik, zobno ščetko in zobno pasto. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El futur de les llengües

Més de 1.300 milions de persones parlen xinès. El xinès és l'idioma més parlat a tot el món. Això seguirà sent així en els propers anys. El futur de moltes altres llengües no sembla tan positiu. Moltes llengües d'àmbit local desapareixeran. Actualment es parlen al voltant de 6.000 llengües. Segons els experts, la majoria d'elles es troba en perill d'extinció. Concretament, prop del 90% de totes les llengües s'extingiran. De fet, la major part van desaparèixer durant aquest mateix segle. Això vol dir que cada dia mor una llengua. També la situació particular de cada llengua canviarà d'aquí a uns anys. L'anglès, a dia d'avui, encara ocupa la segona posició. Però el nombre de parlants nadius dels idiomes no és constant. El desenvolupament demogràfic és el responsable d'aquest canvi. En unes quantes dècades, les llengües dominants seran altres. L'hindi/urdu i l'àrab ocuparan el segon i el tercer lloc molt aviat. L'anglès caurà a la quarta posició. L'alemany no estarà ni tan sols entre els deu primers. En canvi, el malai serà un dels idiomes més importants. Mentre moltes llengües aniran desapareixent, en sorgiran altres noves. Seran llengües híbrides. Aquestes llengües mestisses es parlaran principalment a les ciutats. També es desenvoluparan variants completament noves de les llengües. Així, en el futur hi haurà diferents formes d'anglès. El nombre de persones bilingües s'incrementarà de forma considerable. No està clar com parlarem en el futur. Però sí sabem que d'aquí a 100 anys continuarà havent diferents idiomes. Així que l'aprenentatge no s'acabarà tan ràpidament...
Sabia vostè que?
El txec és l’idioma natiu de 12 milions de persones. Pertany a les llengües eslaves occidentals. El txec i l’eslovac són molt similars entre ells degut al passat en comú que comparteixen. No obstant això, també compten amb les seves diferències. De fet els joves txecs i eslovacs a vegades tenen problemes per entendre’s els uns als altres. Alguns dels seus parlants també utilitzen una mena d’idioma híbrid. El txec parlat és molt diferent de l’escrit. Es podria dir inclús que el txec estàndard només existeix en la seva forma escrita. I només es parla en actes oficials o en els mitjans de comunicació. Aquesta separació entre les dues formes del txec suposa un tret molt característic d’aquest idioma. La gramàtica del txec no es precisament senzilla. Per exemple, compta amb set casos i quatre gèneres. Tot i així, és molt divertit d’aprendre. Descobriràs moltíssimes coses interessants durant el procés.