Manual de conversa

ca Les activitats de vacances   »   eo Feriaj aktivaĵoj

48 [quaranta-vuit]

Les activitats de vacances

Les activitats de vacances

48 [kvardek ok]

Feriaj aktivaĵoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
És neta la platja? Ĉu -- -laĝo -s--- --r-? Ĉ- l- p---- e---- p---- Ĉ- l- p-a-o e-t-s p-r-? ----------------------- Ĉu la plaĝo estas pura? 0
Ens podem banyar allà? Ĉu on----v----a----i-? Ĉ- o-- p---- n--- t--- Ĉ- o-i p-v-s n-ĝ- t-e- ---------------------- Ĉu oni povas naĝi tie? 0
És perillós nedar allà? Ĉu--- -sta- d-n-e-e naĝ- --e? Ĉ- n- e---- d------ n--- t--- Ĉ- n- e-t-s d-n-e-e n-ĝ- t-e- ----------------------------- Ĉu ne estas danĝere naĝi tie? 0
És possible llogar un para-sol aquí? Ĉ------e-eb--s--un--------ĉ--t--? Ĉ- l---------- s--------- ĉ------ Ĉ- l-p-e-e-l-s s-n-m-r-l- ĉ---i-? --------------------------------- Ĉu lupreneblas sunombrelo ĉi-tie? 0
És possible llogar una gandula aquí? Ĉu -up-e-e-las kuŝs-ĝo ------? Ĉ- l---------- k------ ĉ------ Ĉ- l-p-e-e-l-s k-ŝ-e-o ĉ---i-? ------------------------------ Ĉu lupreneblas kuŝseĝo ĉi-tie? 0
És possible llogar un vaixell aquí? Ĉ- ----en-b--s -oa-o--i--ie? Ĉ- l---------- b---- ĉ------ Ĉ- l-p-e-e-l-s b-a-o ĉ---i-? ---------------------------- Ĉu lupreneblas boato ĉi-tie? 0
Voldria fer surf. M- --lus-s-rf-. M- v---- s----- M- v-l-s s-r-i- --------------- Mi volus surfi. 0
M’agradaria fer submarinisme. Mi v------lo-ĝ-. M- v---- p------ M- v-l-s p-o-ĝ-. ---------------- Mi volus plonĝi. 0
Voldria practicar esquí aquàtic. Mi-vo--- a-v-skii. M- v---- a-------- M- v-l-s a-v-s-i-. ------------------ Mi volus akvoskii. 0
És possible llogar una taula de surf? Ĉ- --prene-l-s--u-ft--u--? Ĉ- l---------- s---------- Ĉ- l-p-e-e-l-s s-r-t-b-l-? -------------------------- Ĉu lupreneblas surftabulo? 0
És possible llogar l’equipament de submarinisme? Ĉ--lup----b--- --on-e-ip---? Ĉ- l---------- p------------ Ĉ- l-p-e-e-l-s p-o-ĝ-k-p-ĵ-? ---------------------------- Ĉu lupreneblas plonĝekipaĵo? 0
És possible llogar motos d’aigua? Ĉ- l-p---ebl-s-akvo--i--? Ĉ- l---------- a--------- Ĉ- l-p-e-e-l-s a-v-s-i-j- ------------------------- Ĉu lupreneblas akvoskioj? 0
Jo sóc principiant. M---st-s---r k-me-c----. M- e---- n-- k---------- M- e-t-s n-r k-m-n-a-t-. ------------------------ Mi estas nur komencanto. 0
Sóc de nivell mitjà. M--e-t-s m----n-. M- e---- m------- M- e-t-s m-z-o-a- ----------------- Mi estas mezbona. 0
Tinc un bon nivell. Mi-j----u-i---b--e -p-r---. M- j-- s----- b--- s------- M- j-m s-f-ĉ- b-n- s-e-t-s- --------------------------- Mi jam sufiĉe bone spertas. 0
On és el teleesquí? Kie --t-s--a s--l-ft-? K-- e---- l- s-------- K-e e-t-s l- s-i-i-t-? ---------------------- Kie estas la skilifto? 0
Que has portat els esquís? Ĉ- -i---nport-s--- --i---? Ĉ- v- k-------- l- s------ Ĉ- v- k-n-o-t-s l- s-i-j-? -------------------------- Ĉu vi kunportis la skiojn? 0
Que has portat les botes d’esquí? Ĉ- vi k---o-tis -a -k-ŝ--jn? Ĉ- v- k-------- l- s-------- Ĉ- v- k-n-o-t-s l- s-i-u-j-? ---------------------------- Ĉu vi kunportis la skiŝuojn? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de les imatges

Hi ha un refrany que diu: una imatge val més que mil paraules. Això vol dir que, moltes vegades, les imatges es comprenen més ràpidament que les paraules. Les imatges també poden transmetre millor els sentiments. És per això pel que la publicitat recorre tant sovint a les imatges. Les imatges funcionen de forma diferent al llenguatge. Ens mostren moltes coses simultàniament i en la seva totalitat. Això vol dir que la imatge sencera té un efecte determinat. Amb el llenguatge calen evidentment més paraules. Però les imatges i el llenguatge van de la mà. Per descriure un quadre necessitem el llenguatge. I viceversa: molts textos s'entenen primer gràcies a les imatges. Els lingüistes han investigat la relació entre imatge i llengua. Ara bé, s'ha de plantejar la qüestió de si les imatges no representen un llenguatge propi. Quan alguna cosa només es filma podem veure les imatges. Però el missatge de la pel·lícula no es concreta. Si les imatges fossin un llenguatge, haurien de transmetre un missatge precís. Com menys en mostra, més clar és el missatge. Un bon exemple d'això el representen els pictogrames. Els pictogrames són signes figuratius simples i precisos. Substitueixen el llenguatge verbal, són una forma de comunicació visual. Tothom coneix el pictograma corresponent a la prohibició de fumar. Es mostra una cigarreta i una ratlla diagonal que la travessa. Gràcies a la globalització les imatges tenen cada vegada més importància. Però el llenguatge de les imatges també ha de ser après. No és tan universal com molts creuen. Ja que la nostra cultura condiciona la nostra interpretació de les imatges. El que veiem depèn de múltiples factors. Així doncs, algunes persones no veuen cigarrets sinó només línies fosques.
Sabia vostè que?
El turc és una de les 40 llengües túrquiques. Està estretament relacionat amb l’àzeri. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, les quals viuen principalment a Turquia i als Balcans. Els emigrants també s’hi van emportar amb ells el turc a Europa, Amèrica i Austràlia. Es tracta d’un idioma influenciat per altres idiomes. El seu vocabulari conté varies paraules de l’àrab i el francès. Un tret molt característic del turc són els seus múltiples dialectes. Es creu que el dialecte d’Istanbul conforma les bases de la variant estàndard actual. La seva gramàtica distingeix entre sis casos. L’estructura aglutinant també és una altra particular característica del turc, el que significa que les seves función gramàticals s’expresen en sufixes. Existeix una seqüència fixa en aquests finals, però compta amb molts més. Aquest peculiar tret és el que diferència al turc de la resta de llengües indogermàniques.