Manual de conversa

ca Fer compres   »   el Κάνω ψώνια

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [πενήντα ένα]

51 [penḗnta éna]

Κάνω ψώνια

[Kánō psṓnia]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Θ--- -α -άω στ- β-β--οθή-η. Θ--- ν- π-- σ-- β---------- Θ-λ- ν- π-ω σ-η β-β-ι-θ-κ-. --------------------------- Θέλω να πάω στη βιβλιοθήκη. 0
T-é-ō--a pá- stē-b----oth-k-. T---- n- p-- s-- b----------- T-é-ō n- p-ō s-ē b-b-i-t-ḗ-ē- ----------------------------- Thélō na páō stē bibliothḗkē.
Vull anar a la llibreria. Θ-λω-να πάω --ο β-β--ο---εί-. Θ--- ν- π-- σ-- β------------ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο β-β-ι-π-λ-ί-. ----------------------------- Θέλω να πάω στο βιβλιοπωλείο. 0
Th-lō--a-p----t----bliopōleí-. T---- n- p-- s-- b------------ T-é-ō n- p-ō s-o b-b-i-p-l-í-. ------------------------------ Thélō na páō sto bibliopōleío.
Vull anar al quiosc. Θέλ- -- -άω -τ---ε--πτερ-. Θ--- ν- π-- σ-- π--------- Θ-λ- ν- π-ω σ-ο π-ρ-π-ε-ο- -------------------------- Θέλω να πάω στο περίπτερο. 0
T---- na páō -t- -e-íp-e-o. T---- n- p-- s-- p--------- T-é-ō n- p-ō s-o p-r-p-e-o- --------------------------- Thélō na páō sto períptero.
Vull manllevar un llibre. Θ--- -α-δα-εισ-ώ--ν- βιβλί-. Θ--- ν- δ------- έ-- β------ Θ-λ- ν- δ-ν-ι-τ- έ-α β-β-ί-. ---------------------------- Θέλω να δανειστώ ένα βιβλίο. 0
T-é----a d-n-i----é-a------o. T---- n- d------- é-- b------ T-é-ō n- d-n-i-t- é-a b-b-í-. ----------------------------- Thélō na daneistṓ éna biblío.
Vull comprar un llibre. Θ--ω ν- -γορά-ω---α-βιβλ-ο. Θ--- ν- α------ έ-- β------ Θ-λ- ν- α-ο-ά-ω έ-α β-β-ί-. --------------------------- Θέλω να αγοράσω ένα βιβλίο. 0
T-é----- -go--sō é------l-o. T---- n- a------ é-- b------ T-é-ō n- a-o-á-ō é-a b-b-í-. ---------------------------- Thélō na agorásō éna biblío.
Vull comprar un diari. Θ-λ- ν- ---ρ-σω μία-ε-ημ-ρίδ-. Θ--- ν- α------ μ-- ε--------- Θ-λ- ν- α-ο-ά-ω μ-α ε-η-ε-ί-α- ------------------------------ Θέλω να αγοράσω μία εφημερίδα. 0
Th--ō na --o-ás- -ía---h---r-da. T---- n- a------ m-- e---------- T-é-ō n- a-o-á-ō m-a e-h-m-r-d-. -------------------------------- Thélō na agorásō mía ephēmerída.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Θ--ω-να -ά- στ- -ιβ--ο-ήκ--γ-- -α --νειστ----- --β-ί-. Θ--- ν- π-- σ-- β--------- γ-- ν- δ------- έ-- β------ Θ-λ- ν- π-ω σ-η β-β-ι-θ-κ- γ-α ν- δ-ν-ι-τ- έ-α β-β-ί-. ------------------------------------------------------ Θέλω να πάω στη βιβλιοθήκη για να δανειστώ ένα βιβλίο. 0
T-é-- n- p---s-- -ib-i--h--- gi- n- dan----ṓ-é---b---ío. T---- n- p-- s-- b---------- g-- n- d------- é-- b------ T-é-ō n- p-ō s-ē b-b-i-t-ḗ-ē g-a n- d-n-i-t- é-a b-b-í-. -------------------------------------------------------- Thélō na páō stē bibliothḗkē gia na daneistṓ éna biblío.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Θ-λω--α ----σ-ο-----ιο-ωλ--ο γ---να -γοράσ---ν---ι-λ--. Θ--- ν- π-- σ-- β----------- γ-- ν- α------ έ-- β------ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο β-β-ι-π-λ-ί- γ-α ν- α-ο-ά-ω έ-α β-β-ί-. ------------------------------------------------------- Θέλω να πάω στο βιβλιοπωλείο για να αγοράσω ένα βιβλίο. 0
T--l-------ō--t--bi-----ōleí--g----a--gorásō-é---b--lí-. T---- n- p-- s-- b----------- g-- n- a------ é-- b------ T-é-ō n- p-ō s-o b-b-i-p-l-í- g-a n- a-o-á-ō é-a b-b-í-. -------------------------------------------------------- Thélō na páō sto bibliopōleío gia na agorásō éna biblío.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Θέ-- -α π-ω---ο --ρ-π--ρο γ----- -γ----- μ-α--φη-ε-ί--. Θ--- ν- π-- σ-- π-------- γ-- ν- α------ μ-- ε--------- Θ-λ- ν- π-ω σ-ο π-ρ-π-ε-ο γ-α ν- α-ο-ά-ω μ-α ε-η-ε-ί-α- ------------------------------------------------------- Θέλω να πάω στο περίπτερο για να αγοράσω μία εφημερίδα. 0
Th--ō -a---ō --o --rí-t-r--g-a-na -g--ás--m----phēme-íd-. T---- n- p-- s-- p-------- g-- n- a------ m-- e---------- T-é-ō n- p-ō s-o p-r-p-e-o g-a n- a-o-á-ō m-a e-h-m-r-d-. --------------------------------------------------------- Thélō na páō sto períptero gia na agorásō mía ephēmerída.
Vull anar a ca l’òptic. Θ-λ- να-πάω-στο-κ-τά--ημ- ο--ικ-ν. Θ--- ν- π-- σ-- κ-------- ο------- Θ-λ- ν- π-ω σ-ο κ-τ-σ-η-α ο-τ-κ-ν- ---------------------------------- Θέλω να πάω στο κατάστημα οπτικών. 0
T--l- -a-p-ō--to--a-ás-ē-a-o--i-ṓn. T---- n- p-- s-- k-------- o------- T-é-ō n- p-ō s-o k-t-s-ē-a o-t-k-n- ----------------------------------- Thélō na páō sto katástēma optikṓn.
Vull anar al supermercat. Θέ-- να--άω σ-ο-σ-ύπερ μάρκετ. Θ--- ν- π-- σ-- σ----- μ------ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο σ-ύ-ε- μ-ρ-ε-. ------------------------------ Θέλω να πάω στο σούπερ μάρκετ. 0
Th----na--áō -t-----pe- má--e-. T---- n- p-- s-- s----- m------ T-é-ō n- p-ō s-o s-ú-e- m-r-e-. ------------------------------- Thélō na páō sto soúper márket.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Θ--ω -α-πάω στ--------ο. Θ--- ν- π-- σ--- φ------ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο- φ-ύ-ν-. ------------------------ Θέλω να πάω στον φούρνο. 0
T--lō -- páō ---- ------o. T---- n- p-- s--- p------- T-é-ō n- p-ō s-o- p-o-r-o- -------------------------- Thélō na páō ston phoúrno.
Vull comprar un parell d’ulleres. Θέ-ω ---αγο---ω --α --υ-----γυ-λιά. Θ--- ν- α------ έ-- ζ------ γ------ Θ-λ- ν- α-ο-ά-ω έ-α ζ-υ-ά-ι γ-α-ι-. ----------------------------------- Θέλω να αγοράσω ένα ζευγάρι γυαλιά. 0
Th-lō-na -gorás- --a-z-u--r----ali-. T---- n- a------ é-- z------ g------ T-é-ō n- a-o-á-ō é-a z-u-á-i g-a-i-. ------------------------------------ Thélō na agorásō éna zeugári gyaliá.
Vull comprar fruites i verdures. Θέλ--να-αγ--ά---φ-ούτ- κα- λ-χα-ι-ά. Θ--- ν- α------ φ----- κ-- λ-------- Θ-λ- ν- α-ο-ά-ω φ-ο-τ- κ-ι λ-χ-ν-κ-. ------------------------------------ Θέλω να αγοράσω φρούτα και λαχανικά. 0
T---ō ---a-o-á------oúta-kai la----i--. T---- n- a------ p------ k-- l--------- T-é-ō n- a-o-á-ō p-r-ú-a k-i l-c-a-i-á- --------------------------------------- Thélō na agorásō phroúta kai lachaniká.
Vull comprar pastes i pa. Θέ-- να-αγορ--ω ψωμάκι- κ-ι -ωμί. Θ--- ν- α------ ψ------ κ-- ψ---- Θ-λ- ν- α-ο-ά-ω ψ-μ-κ-α κ-ι ψ-μ-. --------------------------------- Θέλω να αγοράσω ψωμάκια και ψωμί. 0
Thé---na-a-o------s-má--a---i -sō--. T---- n- a------ p------- k-- p----- T-é-ō n- a-o-á-ō p-ō-á-i- k-i p-ō-í- ------------------------------------ Thélō na agorásō psōmákia kai psōmí.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Θέ-- να--ά---τ--κα---τη-- ο-τι-ώ- --α--- αγορ--ω-έν--ζ----ρι-γ-----. Θ--- ν- π-- σ-- κ-------- ο------ γ-- ν- α------ έ-- ζ------ γ------ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο κ-τ-σ-η-α ο-τ-κ-ν γ-α ν- α-ο-ά-ω έ-α ζ-υ-ά-ι γ-α-ι-. -------------------------------------------------------------------- Θέλω να πάω στο κατάστημα οπτικών για να αγοράσω ένα ζευγάρι γυαλιά. 0
Thé-- -a --- s-o k-tá-tēm---p-i-ṓn---a-n-----r-sō -na--eugári-gya-i-. T---- n- p-- s-- k-------- o------ g-- n- a------ é-- z------ g------ T-é-ō n- p-ō s-o k-t-s-ē-a o-t-k-n g-a n- a-o-á-ō é-a z-u-á-i g-a-i-. --------------------------------------------------------------------- Thélō na páō sto katástēma optikṓn gia na agorásō éna zeugári gyaliá.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Θ--ω-να---- -τ--σ----ρ --ρ--- γ-- ν--αγοράσ---ρ-ύτ- -α- --χ--ι--. Θ--- ν- π-- σ-- σ----- μ----- γ-- ν- α------ φ----- κ-- λ-------- Θ-λ- ν- π-ω σ-ο σ-ύ-ε- μ-ρ-ε- γ-α ν- α-ο-ά-ω φ-ο-τ- κ-ι λ-χ-ν-κ-. ----------------------------------------------------------------- Θέλω να πάω στο σούπερ μάρκετ για να αγοράσω φρούτα και λαχανικά. 0
Th--ō-na-pá- s-- s-ú--- ------ -ia na-----á---p-r-------i lach--ik-. T---- n- p-- s-- s----- m----- g-- n- a------ p------ k-- l--------- T-é-ō n- p-ō s-o s-ú-e- m-r-e- g-a n- a-o-á-ō p-r-ú-a k-i l-c-a-i-á- -------------------------------------------------------------------- Thélō na páō sto soúper márket gia na agorásō phroúta kai lachaniká.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Θ------ -ά--στ---ού----γι-----α-ορ-σ-----ά-ια-κ-ι --μί. Θ--- ν- π-- σ-- φ----- γ-- ν- α------ ψ------ κ-- ψ---- Θ-λ- ν- π-ω σ-ο φ-ύ-ν- γ-α ν- α-ο-ά-ω ψ-μ-κ-α κ-ι ψ-μ-. ------------------------------------------------------- Θέλω να πάω στο φούρνο για να αγοράσω ψωμάκια και ψωμί. 0
T-é----- páō-s-o p-o-r-o------a-agor-s- --ōm--ia--a--p--m-. T---- n- p-- s-- p------ g-- n- a------ p------- k-- p----- T-é-ō n- p-ō s-o p-o-r-o g-a n- a-o-á-ō p-ō-á-i- k-i p-ō-í- ----------------------------------------------------------- Thélō na páō sto phoúrno gia na agorásō psōmákia kai psōmí.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!