Manual de conversa

ca Fer compres   »   lv Izteikt vēlēšanos / vajadzību

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [piecdesmit viens]

Izteikt vēlēšanos / vajadzību

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. E- gr----aiz-e- -z-bi---ot-k-. E- g---- a----- u- b---------- E- g-i-u a-z-e- u- b-b-i-t-k-. ------------------------------ Es gribu aiziet uz bibliotēku. 0
Vull anar a la llibreria. E----ibu a----t-uz ---m-tnī--. E- g---- a----- u- g---------- E- g-i-u a-z-e- u- g-ā-a-n-c-. ------------------------------ Es gribu aiziet uz grāmatnīcu. 0
Vull anar al quiosc. E- gribu-a--iet-uz --o---. E- g---- a----- u- k------ E- g-i-u a-z-e- u- k-o-k-. -------------------------- Es gribu aiziet uz kiosku. 0
Vull manllevar un llibre. Es -ri-u -----m--e-----m--u. E- g---- a--------- g------- E- g-i-u a-z-e-t-e- g-ā-a-u- ---------------------------- Es gribu aizņemties grāmatu. 0
Vull comprar un llibre. E- gri-- --p-r-- -rām-tu. E- g---- n------ g------- E- g-i-u n-p-r-t g-ā-a-u- ------------------------- Es gribu nopirkt grāmatu. 0
Vull comprar un diari. E---ribu-n-pir-- a-ī-i. E- g---- n------ a----- E- g-i-u n-p-r-t a-ī-i- ----------------------- Es gribu nopirkt avīzi. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. E- --i-u-a----- -- -ibl---ēk---------ņ-mtu---ām-t-. E- g---- a----- u- b---------- l-- p------ g------- E- g-i-u a-z-e- u- b-b-i-t-k-, l-i p-ņ-m-u g-ā-a-u- --------------------------------------------------- Es gribu aiziet uz bibliotēku, lai paņemtu grāmatu. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Es ---bu -i-i-t uz-g-āmatn---- l-i n-p--k-u-g--m-t-. E- g---- a----- u- g---------- l-- n------- g------- E- g-i-u a-z-e- u- g-ā-a-n-c-, l-i n-p-r-t- g-ā-a-u- ---------------------------------------------------- Es gribu aiziet uz grāmatnīcu, lai nopirktu grāmatu. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Es--ri-u-ai--et-u--k--sku--l-- -o-ir-t--a--z-. E- g---- a----- u- k------ l-- n------- a----- E- g-i-u a-z-e- u- k-o-k-, l-i n-p-r-t- a-ī-i- ---------------------------------------------- Es gribu aiziet uz kiosku, lai nopirktu avīzi. 0
Vull anar a ca l’òptic. E- g-ib- -i---t-uz o-----s---i-alu. E- g---- a----- u- o------ v------- E- g-i-u a-z-e- u- o-t-k-s v-i-a-u- ----------------------------------- Es gribu aiziet uz optikas veikalu. 0
Vull anar al supermercat. Es---i---ai-i-- -- l---v--ka--. E- g---- a----- u- l----------- E- g-i-u a-z-e- u- l-e-v-i-a-u- ------------------------------- Es gribu aiziet uz lielveikalu. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Es -r-bu-aiziet -z--a----c-. E- g---- a----- u- m-------- E- g-i-u a-z-e- u- m-i-n-c-. ---------------------------- Es gribu aiziet uz maiznīcu. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Es gr-bu-no----- b-ill--. E- g---- n------ b------- E- g-i-u n-p-r-t b-i-l-s- ------------------------- Es gribu nopirkt brilles. 0
Vull comprar fruites i verdures. E- ---bu --pi--- au---s--n --rzeņu-. E- g---- n------ a----- u- d-------- E- g-i-u n-p-r-t a-g-u- u- d-r-e-u-. ------------------------------------ Es gribu nopirkt augļus un dārzeņus. 0
Vull comprar pastes i pa. Es-gr--u--op-r-- ma------ ----aiz-. E- g---- n------ m------- u- m----- E- g-i-u n-p-r-t m-i-ī-e- u- m-i-i- ----------------------------------- Es gribu nopirkt maizītes un maizi. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. E--gribu--izie- uz---t--as------l---l-i---p---t--bri-les. E- g---- a----- u- o------ v------- l-- n------- b------- E- g-i-u a-z-e- u- o-t-k-s v-i-a-u- l-i n-p-r-t- b-i-l-s- --------------------------------------------------------- Es gribu aiziet uz optikas veikalu, lai nopirktu brilles. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Es--ri-- -i---t -z l-el--ik-l-, --- -opi---u-au--us--n--ā-z-ņ-s. E- g---- a----- u- l----------- l-- n------- a----- u- d-------- E- g-i-u a-z-e- u- l-e-v-i-a-u- l-i n-p-r-t- a-g-u- u- d-r-e-u-. ---------------------------------------------------------------- Es gribu aiziet uz lielveikalu, lai nopirktu augļus un dārzeņus. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Es -r--- --z-et -----iz---u,--a--n----k-u-ma--ī--s--n--ai-i. E- g---- a----- u- m-------- l-- n------- m------- u- m----- E- g-i-u a-z-e- u- m-i-n-c-, l-i n-p-r-t- m-i-ī-e- u- m-i-i- ------------------------------------------------------------ Es gribu aiziet uz maiznīcu, lai nopirktu maizītes un maizi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!