Manual de conversa

ca Fer compres   »   ro A face comisioane

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [cincizeci şi unu]

A face comisioane

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. V-ea--s---erg-------l-o-ecă. V---- s- m--- l- b---------- V-e-u s- m-r- l- b-b-i-t-c-. ---------------------------- Vreau să merg la bibliotecă. 0
Vull anar a la llibreria. Vr-au să--erg--a--i-ră---. V---- s- m--- l- l-------- V-e-u s- m-r- l- l-b-ă-i-. -------------------------- Vreau să merg la librărie. 0
Vull anar al quiosc. Vrea--să-me-------h---c. V---- s- m--- l- c------ V-e-u s- m-r- l- c-i-ş-. ------------------------ Vreau să merg la chioşc. 0
Vull manllevar un llibre. V--au-s--î--ru----o cart-. V---- s- î------- o c----- V-e-u s- î-p-u-u- o c-r-e- -------------------------- Vreau să împrumut o carte. 0
Vull comprar un llibre. Vr-a--s----m--r o-carte. V---- s- c----- o c----- V-e-u s- c-m-ă- o c-r-e- ------------------------ Vreau să cumpăr o carte. 0
Vull comprar un diari. Vr----să cum-ă- u--z---. V---- s- c----- u- z---- V-e-u s- c-m-ă- u- z-a-. ------------------------ Vreau să cumpăr un ziar. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. V--a- ---merg l- bib-io-e---ca -- -m-rum-t-----r--. V---- s- m--- l- b--------- c- s- î------- o c----- V-e-u s- m-r- l- b-b-i-t-c- c- s- î-p-u-u- o c-r-e- --------------------------------------------------- Vreau să merg la bibliotecă ca să împrumut o carte. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. V-e------------a--i--ă----ca s- -um-ă--o----t-. V---- s- m--- l- l------- c- s- c----- o c----- V-e-u s- m-r- l- l-b-ă-i- c- s- c-m-ă- o c-r-e- ----------------------------------------------- Vreau să merg la librărie ca să cumpăr o carte. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Vre-- s--m------ c----c -a s------ă---- zia-. V---- s- m--- l- c----- c- s- c----- u- z---- V-e-u s- m-r- l- c-i-ş- c- s- c-m-ă- u- z-a-. --------------------------------------------- Vreau să merg la chioşc ca să cumpăr un ziar. 0
Vull anar a ca l’òptic. V-eau--- m-rg--a-opt-cian. V---- s- m--- l- o-------- V-e-u s- m-r- l- o-t-c-a-. -------------------------- Vreau să merg la optician. 0
Vull anar al supermercat. Vre-u-să--er- ------er--rket. V---- s- m--- l- s----------- V-e-u s- m-r- l- s-p-r-a-k-t- ----------------------------- Vreau să merg la supermarket. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. V-e-- -ă --rg -a -ru--r. V---- s- m--- l- b------ V-e-u s- m-r- l- b-u-a-. ------------------------ Vreau să merg la brutar. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Vr-au -ă----p-r-----re--e--e --h-lar-. V---- s- c----- o p------ d- o-------- V-e-u s- c-m-ă- o p-r-c-e d- o-h-l-r-. -------------------------------------- Vreau să cumpăr o pereche de ochelari. 0
Vull comprar fruites i verdures. Vr--- -ă-c-mp-- ---c---ş- l-gume. V---- s- c----- f----- ş- l------ V-e-u s- c-m-ă- f-u-t- ş- l-g-m-. --------------------------------- Vreau să cumpăr fructe şi legume. 0
Vull comprar pastes i pa. V-ea---- ---pă--ch-fl------â-ne. V---- s- c----- c----- ş- p----- V-e-u s- c-m-ă- c-i-l- ş- p-i-e- -------------------------------- Vreau să cumpăr chifle şi pâine. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Vrea---ă --r-----opt-ci-- -a-s---m---ump-- ---e--che de-oc----ri. V---- s- m--- l- o------- c- s- î-- c----- o p------ d- o-------- V-e-u s- m-r- l- o-t-c-a- c- s- î-i c-m-ă- o p-r-c-e d- o-h-l-r-. ----------------------------------------------------------------- Vreau să merg la optician ca să îmi cumpăr o pereche de ochelari. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Vr-- s--m----l---u-er--rket ca--ă---mp----r--te----l---me. V--- s- m--- l- s---------- c- s- c----- f----- ş- l------ V-e- s- m-r- l- s-p-r-a-k-t c- s- c-m-ă- f-u-t- ş- l-g-m-. ---------------------------------------------------------- Vrea să merg la supermarket ca să cumpăr fructe şi legume. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. V-ea--ă ---- ---b----r să---m------i----ş- p-i-e. V--- s- m--- l- b----- s- c----- c----- ş- p----- V-e- s- m-r- l- b-u-a- s- c-m-ă- c-i-l- ş- p-i-e- ------------------------------------------------- Vrea să merg la brutar să cumpăr chifle şi pâine. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!