Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   he ‫בחנות הכולבו‬

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

‫52 [חמישים ושתיים]‬

52 [xamishim ushtaim]

‫בחנות הכולבו‬

[b'xanut hakolbo]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Anem als grans magatzems? ‫-לך-לקניון?‬ ‫--- ל------- ‫-ל- ל-נ-ו-?- ------------- ‫נלך לקניון?‬ 0
n---k- -aqen-on? n----- l-------- n-l-k- l-q-n-o-? ---------------- nelekh laqenion?
Tinc alguns encàrrecs. ‫-ני צ-יך-- - ל-שו---נ-ות.‬ ‫--- צ--- / ה ל---- ק------ ‫-נ- צ-י- / ה ל-ש-ת ק-י-ת-‬ --------------------------- ‫אני צריך / ה לעשות קניות.‬ 0
a-i ts-r-k--t-r----- la'a-s-- q----. a-- t--------------- l------- q----- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- l-'-s-o- q-i-t- ------------------------------------ ani tsarikh/tsrikhah la'assot qniot.
Vull comprar moltes coses. ‫א---רוצה--------רב---ב--ם.‬ ‫--- ר--- ל---- ה--- ד------ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת ה-ב- ד-ר-ם-‬ ---------------------------- ‫אני רוצה לקנות הרבה דברים.‬ 0
a-- -otseh/ro---h l-qn-t-harb-- dv---m. a-- r------------ l----- h----- d------ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- h-r-e- d-a-i-. --------------------------------------- ani rotseh/rotsah liqnot harbeh dvarim.
On són els articles d’oficina? ‫היכ--נ--א---צ--י ה----?‬ ‫---- נ----- צ--- ה------ ‫-י-ן נ-צ-י- צ-כ- ה-ש-ד-‬ ------------------------- ‫היכן נמצאים צרכי המשרד?‬ 0
h-yk-a- n-m-s-'-m t----hey-ha-is-ra-? h------ n-------- t------- h--------- h-y-h-n n-m-s-'-m t-o-k-e- h-m-s-r-d- ------------------------------------- heykhan nimtsa'im tsorkhey hamissrad?
Necessito sobres i paper de cartes. ‫אנ--צר------ ------ וניי--מ------‬ ‫--- צ--- / ה מ----- ו---- מ------- ‫-נ- צ-י- / ה מ-ט-ו- ו-י-ר מ-ת-י-.- ----------------------------------- ‫אני צריך / ה מעטפות ונייר מכתבים.‬ 0
ani tsa--kh-t-ri-ha- ma--taf-- w----r --k--av--. a-- t--------------- m-------- w----- m--------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- m-'-t-f-t w-n-a- m-k-t-v-m- ------------------------------------------------ ani tsarikh/tsrikhah ma'atafot w'niar mikhtavim.
Necessito llapis i marcadors. ‫--י----ך /---עטים-ומר-רים-‬ ‫--- צ--- / ה ע--- ו-------- ‫-נ- צ-י- / ה ע-י- ו-ר-ר-ם-‬ ---------------------------- ‫אני צריך / ה עטים ומרקרים.‬ 0
a-- tsari-h/t-r-kh-h -tim ------ri-. a-- t--------------- e--- u--------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- e-i- u-a-q-r-m- ------------------------------------ ani tsarikh/tsrikhah etim umarqerim.
On són els mobles? ‫ה------צאים ה--י-ים?‬ ‫---- נ----- ה-------- ‫-י-ן נ-צ-י- ה-ה-ט-ם-‬ ---------------------- ‫היכן נמצאים הרהיטים?‬ 0
he-kh----imt-a'---h----y-im? h------ n-------- h--------- h-y-h-n n-m-s-'-m h-r-e-t-m- ---------------------------- heykhan nimtsa'im harheytim?
Necessito un armari i una calaixera. ‫--י צריך /---א--- ו-י-ה-‬ ‫--- צ--- / ה א--- ו------ ‫-נ- צ-י- / ה א-ו- ו-י-ה-‬ -------------------------- ‫אני צריך / ה ארון ושידה.‬ 0
ani tsa--k-/--ri--a----on--'------. a-- t--------------- a--- w-------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- a-o- w-s-i-a-. ----------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah aron w'shidah.
Necessito un escriptori i una prestatgeria. ‫א-- צ-י--/-- ש-ל---כ---- ו--ננית.‬ ‫--- צ--- / ה ש---- כ---- ו-------- ‫-נ- צ-י- / ה ש-ל-ן כ-י-ה ו-ו-נ-ת-‬ ----------------------------------- ‫אני צריך / ה שולחן כתיבה וכוננית.‬ 0
a-- -sa----/ts-ik----s--lx---ktiv-- w'---an--. a-- t--------------- s------ k----- w--------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- s-u-x-n k-i-a- w-k-n-n-t- ---------------------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah shulxan ktivah w'konanit.
On són les joguines? ‫--כן נ---י- הצ-צ-עי--‬ ‫---- נ----- ה--------- ‫-י-ן נ-צ-י- ה-ע-ו-י-?- ----------------------- ‫היכן נמצאים הצעצועים?‬ 0
heyk-an n-mt-a'-m--a--a'-ts--i-? h------ n-------- h------------- h-y-h-n n-m-s-'-m h-t-a-a-s-'-m- -------------------------------- heykhan nimtsa'im hatsa'atsu'im?
Necessito una nina i un osset de peluix. ‫-ני צ-י- /---בובה ודו---‬ ‫--- צ--- / ה ב--- ו------ ‫-נ- צ-י- / ה ב-ב- ו-ו-י-‬ -------------------------- ‫אני צריך / ה בובה ודובי.‬ 0
ani-tsarikh/t-rik-a----b------u--. a-- t--------------- b---- w------ a-i t-a-i-h-t-r-k-a- b-b-h w-d-b-. ---------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah bubah w'dubi.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. ‫-ני -------ה-כד-רגל -שחמ--‬ ‫--- צ--- / ה כ----- ו------ ‫-נ- צ-י- / ה כ-ו-ג- ו-ח-ט-‬ ---------------------------- ‫אני צריך / ה כדורגל ושחמט.‬ 0
an- ts-r-----s-ik--h -ad-r------'s--xma-. a-- t--------------- k-------- w--------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- k-d-r-g-l w-s-a-m-t- ----------------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah kaduregel w'shaxmat.
On són les eines? ‫-יכ- -מ-א-ם --י---ב-דה-‬ ‫---- נ----- כ-- ה------- ‫-י-ן נ-צ-י- כ-י ה-ב-ד-?- ------------------------- ‫היכן נמצאים כלי העבודה?‬ 0
he--h-n n--tsa'im kley-ha-a-o-ah? h------ n-------- k--- h--------- h-y-h-n n-m-s-'-m k-e- h-'-v-d-h- --------------------------------- heykhan nimtsa'im kley ha'avodah?
Necessito un martell i unes alicates. ‫-------ך-/ ה--ט-- -צב--‬ ‫--- צ--- / ה פ--- ו----- ‫-נ- צ-י- / ה פ-י- ו-ב-.- ------------------------- ‫אני צריך / ה פטיש וצבת.‬ 0
a----s-r----t---k--- ----sh---tsva-. a-- t--------------- p----- w------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- p-t-s- w-t-v-t- ------------------------------------ ani tsarikh/tsrikhah patish w'tsvat.
Necessito un trepant i un tornavís. ‫-----ר-- -----------מ-ר-.‬ ‫--- צ--- / ה מ---- ו------ ‫-נ- צ-י- / ה מ-ד-ה ו-ב-ג-‬ --------------------------- ‫אני צריך / ה מקדחה ומברג.‬ 0
a----s-rikh/ts-ik----maq-ex-h -mavre-. a-- t--------------- m------- u------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- m-q-e-a- u-a-r-g- -------------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah maqdexah umavreg.
On són les joies? ‫ה--ן--מצ--ם ה-כ-יטים?‬ ‫---- נ----- ה--------- ‫-י-ן נ-צ-י- ה-כ-י-י-?- ----------------------- ‫היכן נמצאים התכשיטים?‬ 0
he--han---m-s-'im -at-kh--i--m? h------ n-------- h------------ h-y-h-n n-m-s-'-m h-t-k-s-i-i-? ------------------------------- heykhan nimtsa'im hatakhshitim?
Necessito una cadena i una polsera. ‫א-י--ריך-/-- ---ר----מי--‬ ‫--- צ--- / ה ש---- ו------ ‫-נ- צ-י- / ה ש-ש-ת ו-מ-ד-‬ --------------------------- ‫אני צריך / ה שרשרת וצמיד.‬ 0
a-i-t-arik--t-ri-ha- -h-rshe-et -'t--m--. a-- t--------------- s--------- w-------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- s-a-s-e-e- w-t-a-i-. ----------------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah sharsheret w'tsamid.
Necessito un anell i arracades. ‫--י-צ-יך-- ה-טב-ת ו-גיל-ם.‬ ‫--- צ--- / ה ט--- ו-------- ‫-נ- צ-י- / ה ט-ע- ו-ג-ל-ם-‬ ---------------------------- ‫אני צריך / ה טבעת ועגילים.‬ 0
an- ts---kh-t-ri-h----ab-'a- ---g-li-. a-- t--------------- t------ w-------- a-i t-a-i-h-t-r-k-a- t-b-'-t w-a-i-i-. -------------------------------------- ani tsarikh/tsrikhah taba'at w'agilim.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!