Manual de conversa

ca Fer compres   »   be Рабіць пакупкі

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [пяцьдзесят чатыры]

54 [pyats’dzesyat chatyry]

Рабіць пакупкі

[Rabіts’ pakupkі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Vull comprar un regal. Я -а-аю-к-п-ць --да-у--к. Я ж---- к----- п--------- Я ж-д-ю к-п-ц- п-д-р-н-к- ------------------------- Я жадаю купіць падарунак. 0
Y--z--da-- kupі-----adar---k. Y- z------ k------ p--------- Y- z-a-a-u k-p-t-’ p-d-r-n-k- ----------------------------- Ya zhadayu kupіts’ padarunak.
Però res massa car. Ал- не---дт----р-гі. А-- н- н---- д------ А-е н- н-д-а д-р-г-. -------------------- Але не надта дарагі. 0
Ale n- ----------g-. A-- n- n---- d------ A-e n- n-d-a d-r-g-. -------------------- Ale ne nadta daragі.
Potser una bossa? Мо---б-ць--у-ач-у? М--- б--- с------- М-ж- б-ц- с-м-ч-у- ------------------ Можа быць сумачку? 0
M---- b-t-- s-m-ch-u? M---- b---- s-------- M-z-a b-t-’ s-m-c-k-? --------------------- Mozha byts’ sumachku?
De quin color la vol? Я-о-- к-ле-- Вы -ада-ц-? Я---- к----- В- ж------- Я-о-а к-л-р- В- ж-д-е-е- ------------------------ Якога колеру Вы жадаеце? 0
Y--oga-koler--V- -had-e-s-? Y----- k----- V- z--------- Y-k-g- k-l-r- V- z-a-a-t-e- --------------------------- Yakoga koleru Vy zhadaetse?
Negra, marró o blanca? Чорнага,--арыч-е-а-а а-о--е-а--? Ч------- к---------- а-- б------ Ч-р-а-а- к-р-ч-е-а-а а-о б-л-г-? -------------------------------- Чорнага, карычневага або белага? 0
Ch-r--ga----r-chn-v----a-o belag-? C-------- k----------- a-- b------ C-o-n-g-, k-r-c-n-v-g- a-o b-l-g-? ---------------------------------- Chornaga, karychnevaga abo belaga?
Una de gran o petita? В-лі----або---ле-ь---? В------ а-- м--------- В-л-к-ю а-о м-л-н-к-ю- ---------------------- Вялікую або маленькую? 0
Vyalіkuy- abo malen---yu? V-------- a-- m---------- V-a-і-u-u a-o m-l-n-k-y-? ------------------------- Vyalіkuyu abo malen’kuyu?
Que puc veure aquesta? Мо--а----лядз-ць--эт--? М---- п--------- г----- М-ж-а п-г-я-з-ц- г-т-ю- ----------------------- Можна паглядзець гэтую? 0
Mozhna----l----ets- g-tuy-? M----- p----------- g------ M-z-n- p-g-y-d-e-s- g-t-y-? --------------------------- Mozhna paglyadzets’ getuyu?
És de cuir? Ян- са ---ры? Я-- с- с----- Я-а с- с-у-ы- ------------- Яна са скуры? 0
Yan- sa--k---? Y--- s- s----- Y-n- s- s-u-y- -------------- Yana sa skury?
O de plàstic? А-о-я-а - -ін-э--кі? А-- я-- з с--------- А-о я-а з с-н-э-ы-і- -------------------- Або яна з сінтэтыкі? 0
A-o--an--z --n-et-kі? A-- y--- z s--------- A-o y-n- z s-n-e-y-і- --------------------- Abo yana z sіntetykі?
De cuir, és clar. Бе----ўн----а -----. Б--------- с- с----- Б-з-м-ў-а- с- с-у-ы- -------------------- Безумоўна, са скуры. 0
B---m-u--, ---sk--y. B--------- s- s----- B-z-m-u-a- s- s-u-y- -------------------- Bezumouna, sa skury.
És de molt bona qualitat. Г-та---а-лів--д-брая-я-а-ц-. Г--- а------- д----- я------ Г-т- а-а-л-в- д-б-а- я-а-ц-. ---------------------------- Гэта асабліва добрая якасць. 0
Ge-a -s--l--- d-b-a---ya-asts-. G--- a------- d------ y-------- G-t- a-a-l-v- d-b-a-a y-k-s-s-. ------------------------------- Geta asablіva dobraya yakasts’.
I la bossa és realment a un bon preu. Су-ач-- са-р-----з-сі- н-----гая. С------ с------- з---- н--------- С-м-ч-а с-п-а-д- з-с-м н-д-р-г-я- --------------------------------- Сумачка сапраўды зусім недарагая. 0
Sum----a--ap---d- zusіm n-d--a----. S------- s------- z---- n---------- S-m-c-k- s-p-a-d- z-s-m n-d-r-g-y-. ----------------------------------- Sumachka sapraudy zusіm nedaragaya.
M’agrada. Я-а---- па------ца. Я-- м-- п---------- Я-а м-е п-д-б-е-ц-. ------------------- Яна мне падабаецца. 0
Y--- m-e pa-a-a-tst--. Y--- m-- p------------ Y-n- m-e p-d-b-e-s-s-. ---------------------- Yana mne padabaetstsa.
La compro. Я----ьм---е. Я в----- я-- Я в-з-м- я-. ------------ Я вазьму яе. 0
Y- ---’m- yay-. Y- v----- y---- Y- v-z-m- y-y-. --------------- Ya vaz’mu yaye.
La puc tornar, si de cas? Калі што, ц---ма-у - -е --мя-я--? К--- ш--- ц- з---- я я- а-------- К-л- ш-о- ц- з-а-у я я- а-м-н-ц-? --------------------------------- Калі што, ці змагу я яе абмяняць? 0
Ka---s-t-- ts---ma-u -a ---e ab-yan-at--? K--- s---- t-- z---- y- y--- a----------- K-l- s-t-, t-і z-a-u y- y-y- a-m-a-y-t-’- ----------------------------------------- Kalі shto, tsі zmagu ya yaye abmyanyats’?
Naturalment. С--о --б-й зр----ел-. С--- с---- з--------- С-м- с-б-й з-а-у-е-а- --------------------- Само сабой зразумела. 0
Samo ---oy --a-u----. S--- s---- z--------- S-m- s-b-y z-a-u-e-a- --------------------- Samo saboy zrazumela.
L’empaquetem per regal. Мы--п-ку-м-я- я- пада----к. М- ў------ я- я- п--------- М- ў-а-у-м я- я- п-д-р-н-к- --------------------------- Мы ўпакуем яе як падарунак. 0
M--u---u----aye --- -ada-un--. M- u------ y--- y-- p--------- M- u-a-u-m y-y- y-k p-d-r-n-k- ------------------------------ My upakuem yaye yak padarunak.
La caixa és allà. Та- з----дз-----ка--. Т-- з---------- к---- Т-м з-а-о-з-ц-а к-с-. --------------------- Там знаходзіцца каса. 0
Ta--zna-h-dzі-s--a-k-sa. T-- z------------- k---- T-m z-a-h-d-і-s-s- k-s-. ------------------------ Tam znakhodzіtstsa kasa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...