Manual de conversa

Fer compres   »   Einkaufen

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [vierundfünfzig]

+

Einkaufen

+

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   

català alemany Engegar Més
Vull comprar un regal. Ic- m----- e-- G------- k-----. Ich möchte ein Geschenk kaufen. 0 +
Però res massa car. Ab-- n----- a---- T------. Aber nichts allzu Teueres. 0 +
Potser una bossa? Vi-------- e--- H---------? Vielleicht eine Handtasche? 0 +
     
De quin color la vol? We---- F---- m------ S--? Welche Farbe möchten Sie? 0 +
Negra, marró o blanca? Sc------ b---- o--- w---? Schwarz, braun oder weiß? 0 +
Una de gran o petita? Ei-- g---- o--- e--- k-----? Eine große oder eine kleine? 0 +
     
Que puc veure aquesta? Da-- i-- d---- m-- s----? Darf ich diese mal sehen? 0 +
És de cuir? Is- d-- a-- L----? Ist die aus Leder? 0 +
O de plàstic? Od-- i-- d-- a-- K---------? Oder ist die aus Kunststoff? 0 +
     
De cuir, és clar. Au- L---- n--------. Aus Leder natürlich. 0 +
És de molt bona qualitat. Da- i-- e--- b-------- g--- Q-------. Das ist eine besonders gute Qualität. 0 +
I la bossa és realment a un bon preu. Un- d-- H--------- i-- w------- s--- p--------. Und die Handtasche ist wirklich sehr preiswert. 0 +
     
M’agrada. Di- g------ m--. Die gefällt mir. 0 +
La compro. Di- n---- i--. Die nehme ich. 0 +
La puc tornar, si de cas? Ka-- i-- d-- e-------- u---------? Kann ich die eventuell umtauschen? 0 +
     
Naturalment. Se----------------. Selbstverständlich. 0 +
L’empaquetem per regal. Wi- p----- s-- a-- G------- e--. Wir packen sie als Geschenk ein. 0 +
La caixa és allà. Do-- d----- i-- d-- K----. Dort drüben ist die Kasse. 0 +
     

descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...