Manual de conversa

ca Fer compres   »   et Sisseostud

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [viiskümmend neli]

Sisseostud

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Vull comprar un regal. M- so---k- -in-i--s--. M- s------ k---- o---- M- s-o-i-s k-n-i o-t-. ---------------------- Ma sooviks kinki osta. 0
Però res massa car. Ku----idag--------ole-s -i---- ka----. K--- m------ m-- p----- l----- k------ K-i- m-d-g-, m-s p-l-k- l-i-l- k-l-i-. -------------------------------------- Kuid midagi, mis poleks liialt kallis. 0
Potser una bossa? V-------- ------t? V-------- k------- V-i---l-a k-e-o-t- ------------------ Võib-olla käekott? 0
De quin color la vol? Mi-l-st---rvi--- s--vite? M------ v---- t- s------- M-l-i-t v-r-i t- s-o-i-e- ------------------------- Millist värvi te soovite? 0
Negra, marró o blanca? M-s-a- -r---i--õi va----? M----- p----- v-- v------ M-s-a- p-u-n- v-i v-l-e-? ------------------------- Musta, pruuni või valget? 0
Una de gran o petita? Suur- -----äikest? S---- v-- v------- S-u-t v-i v-i-e-t- ------------------ Suurt või väikest? 0
Que puc veure aquesta? Toh-n -a -ed- k---a-vaadata? T---- m- s--- k---- v------- T-h-n m- s-d- k-r-a v-a-a-a- ---------------------------- Tohin ma seda korra vaadata? 0
És de cuir? K----ee ---n---s-? K-- s-- o- n------ K-s s-e o- n-h-s-? ------------------ Kas see on nahast? 0
O de plàstic? Võ- -- ta -u-stm--e-j-l---? V-- o- t- k---------------- V-i o- t- k-n-t-a-e-j-l-s-? --------------------------- Või on ta kunstmaterjalist? 0
De cuir, és clar. Na-a-- --o-u--k---. N----- l----------- N-h-s- l-o-u-i-u-t- ------------------- Nahast loomulikult. 0
És de molt bona qualitat. See -n ä--m-s--- k-a-it-----. S-- o- ä-------- k----------- S-e o- ä-r-i-e-t k-a-i-e-t-e- ----------------------------- See on äärmiselt kvaliteetne. 0
I la bossa és realment a un bon preu. J- -ä-ko-- -n--õ-st- -eda-hi----v-ä--. J- k------ o- t----- s--- h---- v----- J- k-e-o-t o- t-e-t- s-d- h-n-a v-ä-t- -------------------------------------- Ja käekott on tõesti seda hinda väärt. 0
M’agrada. S-e m--------ul-e. S-- m------ m----- S-e m-e-d-b m-l-e- ------------------ See meeldib mulle. 0
La compro. Ma võtan s----. M- v---- s----- M- v-t-n s-l-e- --------------- Ma võtan selle. 0
La puc tornar, si de cas? Ka---a -aan-s-d------em-ü-ber -a------? K-- m- s--- s--- h----- ü---- v-------- K-s m- s-a- s-d- h-l-e- ü-b-r v-h-t-d-? --------------------------------------- Kas ma saan seda hiljem ümber vahetada? 0
Naturalment. L-omul--ul-. L----------- L-o-u-i-u-t- ------------ Loomulikult. 0
L’empaquetem per regal. Me-----me -a -ing--a-ä-a. M- p----- t- k------ ä--- M- p-k-m- t- k-n-i-a ä-a- ------------------------- Me pakime ta kingina ära. 0
La caixa és allà. K--sa ---se-l---l. K---- o- s-------- K-s-a o- s-a-p-o-. ------------------ Kassa on sealpool. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...