Manual de conversa

ca Fer compres   »   hi खरीदारी

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

५४ [चौवन]

54 [chauvan]

खरीदारी

[khareedaaree]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
Vull comprar un regal. म-ं-ए- उप--- खर-द-- --ह-- -----त- -ूँ म-- ए- उ---- ख----- च---- / च---- ह-- म-ं ए- उ-ह-र ख-ी-न- च-ह-ा / च-ह-ी ह-ँ ------------------------------------- मैं एक उपहार खरीदना चाहता / चाहती हूँ 0
m--n--k -pah-a-----ree--na -ha--a-a - -h--h-tee --on m--- e- u------ k--------- c------- / c-------- h--- m-i- e- u-a-a-r k-a-e-d-n- c-a-h-t- / c-a-h-t-e h-o- ---------------------------------------------------- main ek upahaar khareedana chaahata / chaahatee hoon
Però res massa car. ल-क-न---या-ा की--ी-न--ं ल---- ज़----- क---- न--- ल-क-न ज़-य-द- क-म-ी न-ी- ----------------------- लेकिन ज़्यादा कीमती नहीं 0
le-in z---d--k-e-atee -a-in l---- z----- k------- n---- l-k-n z-a-d- k-e-a-e- n-h-n --------------------------- lekin zyaada keematee nahin
Potser una bossa? श-यद एक ह-ंडबै-? श--- ए- ह------- श-य- ए- ह-ं-ब-ग- ---------------- शायद एक हैंडबैग? 0
s----ad ---ha--da--ig? s------ e- h---------- s-a-y-d e- h-i-d-b-i-? ---------------------- shaayad ek haindabaig?
De quin color la vol? आपक---ौन सा-रं------ए? आ--- क-- स- र-- च----- आ-क- क-न स- र-ग च-ह-ए- ---------------------- आपको कौन सा रंग चाहिए? 0
a-p-ko k--n-s----ng--ha--i-? a----- k--- s- r--- c------- a-p-k- k-u- s- r-n- c-a-h-e- ---------------------------- aapako kaun sa rang chaahie?
Negra, marró o blanca? क-ला--भूरा -ा सफ़े-? क---- भ--- य- स---- क-ल-, भ-र- य- स-े-? ------------------- काला, भूरा या सफ़ेद? 0
kaa-a----o--- -a-saf-d? k----- b----- y- s----- k-a-a- b-o-r- y- s-f-d- ----------------------- kaala, bhoora ya safed?
Una de gran o petita? छ--ा या ---? छ--- य- ब--- छ-ट- य- ब-ा- ------------ छोटा या बड़ा? 0
ch---a y----d-? c----- y- b---- c-h-t- y- b-d-? --------------- chhota ya bada?
Que puc veure aquesta? क-या मै------द-ख -क-- / स--ी हू-? क--- म-- इ-- द-- स--- / स--- ह--- क-य- म-ं इ-े द-ख स-त- / स-त- ह-ँ- --------------------------------- क्या मैं इसे देख सकता / सकती हूँ? 0
kya-ma-- -se-d--h -aka-- /-saka--e h-on? k-- m--- i-- d--- s----- / s------ h---- k-a m-i- i-e d-k- s-k-t- / s-k-t-e h-o-? ---------------------------------------- kya main ise dekh sakata / sakatee hoon?
És de cuir? क्य---- चम-े--े-बना-है? क--- य- च--- स- ब-- ह-- क-य- य- च-ड़- स- ब-ा ह-? ----------------------- क्या यह चमड़े से बना है? 0
ky---ah c-a-ad------------i? k-- y-- c------ s- b--- h--- k-a y-h c-a-a-e s- b-n- h-i- ---------------------------- kya yah chamade se bana hai?
O de plàstic? या--ह क--- -----ि---स्त- से--ना --? य- य- क--- क------ व---- स- ब-- ह-- य- य- क-स- क-त-र-म व-्-ु स- ब-ा ह-? ----------------------------------- या यह किसी कृत्रिम वस्तु से बना है? 0
ya -a--ki--e -rt----v---- se-bana---i? y- y-- k---- k----- v---- s- b--- h--- y- y-h k-s-e k-t-i- v-s-u s- b-n- h-i- -------------------------------------- ya yah kisee krtrim vastu se bana hai?
De cuir, és clar. बि--कु-, च-ड़---- -न- है ब------- च--- स- ब-- ह- ब-ल-क-ल- च-ड़- स- ब-ा ह- ----------------------- बिल्कुल, चमड़े से बना है 0
b-lkul,--h--ade -- --na-hai b------ c------ s- b--- h-- b-l-u-, c-a-a-e s- b-n- h-i --------------------------- bilkul, chamade se bana hai
És de molt bona qualitat. य- का-- ब---या-है य- क--- ब----- ह- य- क-फ़- ब-़-य- ह- ----------------- ये काफ़ी बढ़िया है 0
y- -a-fe- --dhi-a-h-i y- k----- b------ h-- y- k-a-e- b-d-i-a h-i --------------------- ye kaafee badhiya hai
I la bossa és realment a un bon preu. औ-----हैंडब-ग-सचम-- -हु- स-्-- -ै औ- य- ह------ स---- ब--- स---- ह- औ- य- ह-ं-ब-ग स-म-च ब-ु- स-्-ा ह- --------------------------------- और यह हैंडबैग सचमुच बहुत सस्ता है 0
a-- --- -ai--ab-ig-----am--h -ah-t---st- --i a-- y-- h--------- s-------- b---- s---- h-- a-r y-h h-i-d-b-i- s-c-a-u-h b-h-t s-s-a h-i -------------------------------------------- aur yah haindabaig sachamuch bahut sasta hai
M’agrada. य- --झ------ है य- म--- प--- ह- य- म-झ- प-ं- ह- --------------- ये मुझे पसंद है 0
ye-m-----p-s-nd-hai y- m---- p----- h-- y- m-j-e p-s-n- h-i ------------------- ye mujhe pasand hai
La compro. म---इ---खरी--ल-ँ---/ लू-गी म-- इ-- ख--- ल---- / ल---- म-ं इ-े ख-ी- ल-ँ-ा / ल-ँ-ी -------------------------- मैं इसे खरीद लूँगा / लूँगी 0
ma-- i-e-kh--e-d--oong----loo-gee m--- i-- k------ l----- / l------ m-i- i-e k-a-e-d l-o-g- / l-o-g-e --------------------------------- main ise khareed loonga / loongee
La puc tornar, si de cas? क-य--मै- इसे ---व- स----- ---ी -ूँ? क--- म-- इ-- ब---- स--- / स--- ह--- क-य- म-ं इ-े ब-ल-ा स-त- / स-त- ह-ँ- ----------------------------------- क्या मैं इसे बदलवा सकता / सकती हूँ? 0
k-- -ai- -se-----l----sak-ta --sa--t-e hoon? k-- m--- i-- b------- s----- / s------ h---- k-a m-i- i-e b-d-l-v- s-k-t- / s-k-t-e h-o-? -------------------------------------------- kya main ise badalava sakata / sakatee hoon?
Naturalment. ज़र-र ज---- ज-र-र ----- ज़रूर 0
zaro-r z----- z-r-o- ------ zaroor
L’empaquetem per regal. हम -से-उ-ह-- ज--ा बॉं- --ंगे ह- इ-- उ---- ज--- ब--- द---- ह- इ-े उ-ह-र ज-स- ब-ं- द-ं-े ---------------------------- हम इसे उपहार जैसा बॉंध देंगे 0
ha- is- up-h--r --isa-bo--h d---e h-- i-- u------ j---- b---- d---- h-m i-e u-a-a-r j-i-a b-n-h d-n-e --------------------------------- ham ise upahaar jaisa bondh denge
La caixa és allà. भु--ान का-ं-र -ह-ँ--ै भ----- क----- व--- ह- भ-ग-ा- क-उ-ट- व-ा- ह- --------------------- भुगतान काउंटर वहाँ है 0
bh-ga-a---kauntar vah--n-h-i b-------- k------ v----- h-- b-u-a-a-n k-u-t-r v-h-a- h-i ---------------------------- bhugataan kauntar vahaan hai

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...